Espanya no aconsegueix de convèncer ara el Consell de la UE d’aprovar l’oficialitat del català

No hi ha hagut consens per a fer que el català sigui oficial a la Unió Europea, ara per ara. El govern espanyol no ha aconseguit de convèncer els vint-i-set estats membres en la reunió del Consell d’Afers Generals, que havia de permetre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE. La reunió ha durat quaranta minuts i s’ha clos sense haver sotmès la qüestió a votació. S’ha ajornat fins que no hi hagi un dictamen jurídic del Consell de la UE sobre les conseqüències de la mesura i una anàlisi de l’impacte econòmic i pràctic en el funcionament del bloc.

“El govern espanyol ha complert el seu compromís. Avui hem engegat, aquí a Brussel·les, la reforma del reglament número 1 sobre el règim lingüístic de la Unió Europea. He tingut l’oportunitat d’explicar als estats membres un per un la proposta espanyola i respondre’ls”, ha dit Albares després de la reunió. I ha afegit: “He destacat que no són pas llengües minoritàries. El nombre de parlants del català supera uns quants idiomes ja oficials de la Unió Europea. En concret, és parlat per més de deu milions de persones, la qual cosa és entre els quinze primers idiomes per nombre de parlants.”

“Cap estat membre no ha exercit el vet a la nostra proposta”

Albares els ha explicat que era una proposta bona per a Europa i els ha recordat que el multilingüisme era un objectiu de la Unió, tal com recull l’article 3 del tractat de la UE. “La presidència ha pogut constatar que ningú no ha manifestat cap vet contra la nostra proposta. Cap estat membre no ha exercit el vet a la nostra proposta. Alguns estats han demanat més temps per a analitzar-la. Per aquest motiu, hem acordat de treballar per donar resposta i canalitzar els comentaris dels estats a la proposta espanyola. Arran de comentaris d’alguns estats sobre el cost, el govern espanyol ha mostrat el compromís d’assumir-lo”, ha dit el ministre.

Segons que ha explicat, ara es procedirà com sempre, a partir de la feina de grups de treball, cooperant i analitzat els comentaris dels estats membres. “El tràmit és normal, però la cosa important és que s’ha fet un pas clau. És la primera vegada que Espanya ho proposa. Era un pas important per a continuar treballant.” Sobre els terminis, ha dit que l’estat espanyol era partidari d’avançar com més de pressa millor.

Dubtes dels altres estats

Ja abans de la reunió, unes quantes delegacions han expressat dubtes sobre la proposta i han fet evident que avui no s’aprovaria, perquè una modificació com aquesta necessita la unanimitat de tots els estats. El secretari d’estat d’Eslovàquia, Peter Mišík, ha exposat que tenia dubtes sobre la proposta, però que volia escoltar els arguments. “És prematur encara dir què farem: potser hi votarem a favor, potser necessitem més temps, però dependrà de la discussió”, ha dit. “Hi ha aspectes tècnics i legals que s’han de tractar”, ha afegit.

La secretària d’estat de Croàcia, Andreja Metelko-Zgombić, ha dit que es mostrava favorable al respecte lingüístic, però també ha demanat més detalls i informes tècnics: “Croàcia fa costat decididament a qualsevol nova proposta que protegeixi la riquesa cultural, lingüística i identitària europea. És important de defensar-les”, ha dit. Però ha afegit que volien saber quin estatus lingüístic tenen el català, el basc i el gallec a l’estat espanyol i quines conseqüències tècniques i constitucionals tindria fer-les oficials a la Unió Europea.

A banda, Metelko-Zgombić ha fet un comentari que s’interpreta com un toc d’atenció perquè Espanya es va oblidar el croat a la llista d’idiomes que va proposar per a la modificació del reglament lingüístic: “Creiem que les llengües oficials s’han de tractar amb igualtat. La llengua oficial d’un estat ha de ser respectada per un altre estat.” Ahir fonts comunitàries van fer saber que ja treballaven per resoldre l’error.

La ministra d’Afers Europeus de Suècia, Jessika Roswall, s’ha mostrat recelosa i ha repetit allò que ja va dir sobre les conseqüències que tindria en les altres llengües no reconegudes –”minoritàries”, n’ha dit– el fet que ara es consideri oficial el català, el basc i el gallec. I Martin Dvořák, ministre d’Afers Europeus de Txèquia, ha dit que una decisió com aquesta, de fer oficials tres llengües diferents de la llengua considerada nacional de cada estat, no té precedents, i que cal estudiar-ne les conseqüències.

El ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, ha sorprès tothom parlant en català, i ha dit que calia defensar la diversitat lingüística de la Unió Europea. Ara, tot seguit ha dit que avui no es podria aprovar la proposta: “Sóc un gran amic de la cultura catalana. Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la Unió Europea, però també hem de saber les conseqüències de les nostres decisions. És massa aviat per a prendre una decisió avui.”

Eslovènia, en canvi, ha trencat la tendència dels altres estats de mostrar-se prudents i ha anunciat que votarien a favor de l’oficialització. “Eslovènia és un dels estats membres més petits; l’eslovè el parlen vora dos milions de persones. Entenem el desig de tothom que parla un idioma que és reconegut oficialment per un estat membre, de voler que sigui també llengua oficial a la Unió Europea”, ha dit Marko Štucin, ministre d’Afers Europeus i Estrangers.

Anna Lürhmann, ministra d’Afers Europeus, Federals i Estrangers d’Alemanya, ha estat breu: “Sobre aquest tema tenim un seguit de preguntes i dubtes que avui exposarem, d’ordre jurídic i econòmic.”

Laurence Boone, secretària d’estat d’Afers Europeus i Estrangers de França, ha dit que sempre són favorables a la utilització de les llengües de cadascú, però ja ha avançat que demanaria un estudi jurídic. “Volem veure com podem acomodar Espanya en aquesta qüestió”, ha dit. Sobre la possibilitat que l’oficialització del català, el basc i el gallec obri la porta que uns altres idiomes de l’estat francès, com el bretó o el cors, també ho demanin, ha dit: “No tenim mai por. Tenim un marc constitucional i jurídic al Consell Europeu i és important que cadascú s’expressi sobre aquest debat, i després que fem un grup de treball per veure com i on es poden fer servir les llengües regionals. Ajudarem Espanya tant com puguem.”

“Irlanda, com a país, és partidària del pluralisme lingüístic, clau perquè tots els ciutadans d’arreu de la Unió Europea puguin tenir accés a serveis per a entendre les decisions que es prenen en aquestes institucions”, ha dit Peter Burke, ministre d’Afers Europeus i Defensa irlandès. Ara, també ha dit que calia resoldre com afectaria l’oficialitat dels tres idiomes en l’operativitat de les institucions, i quines qüestions jurídiques i pressupostàries sorgien.