27.05.2024 - 09:20
|
Actualització: 27.05.2024 - 11:58
Front comú d’Espanya, Irlanda i Noruega a Brussel·les per a demanar a Israel que acati la decisió del Tribunal Internacional de Justícia i aturi els atacs a Rafah. Després dels atacs israelians a un camp de refugiats a Rafah, els ministres d’Afers Estrangers de tots tres estats han condemnat els fets, han demanat a les autoritats israelianes de posar fi a les hostilitats i han recordat que les ordres del tribunal eren d’obligat compliment. En la compareixença conjunta, tots tres ministres també han instat més països a afegir-se al reconeixement de Palestina per “portar la pau” al Llevant.
El titular d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha dit que el reconeixement seria un dia històric i que era de justícia per al poble palestí. Al seu torn, l’irlandès, Micheál Martin, ha defensat que el reconeixement permetria d’obrir negociacions entre dos estats sobirans, i el noruec, Espen Garth Eide, ha dit que era una peça al trencaclosques per a portar la pau al Llevant.
“És el moment de fer efectiva la solució dels dos estats com la millor via per a aconseguir allò que tots volem, que és la pau definitiva”, ha reivindicat Albares, que ha insistit també en la necessitat d’un alto-el-foc. “Tan sols quan callin les armes serà possible que l’ajuda humanitària arribi a aquells que la necessiten”, ha dit.
Per la seva banda, Martin ha dit que “ni l’ocupació ni el terrorisme” havien de tenir espai i que s’havien de substituir per un marc polític: “No pot haver-hi solució militar al conflicte.” Ha reivindicat que ara era el moment de reconèixer l’estat palestí per garantir que la solució de tots dos estats es pugui aplicar.
Finalment, el noruec ha defensat que el reconeixement de Palestina volia donar un nou impuls a les possibilitats de pau. “Insto tota la resta de països a fer igual”, ha afegit.
Sobre els vídeos difosos per Israel contra Espanya, Irlanda i Noruega pel reconeixement de Palestina, Albares ha apuntat que tots tres estats expressarien, en algun moment, la seva “opinió de rebuig”, sense especificar accions concretes.
