Espanya i olé!

Els piulets procedents de l’Espanya profunda, aquella que s’emociona amb el patiment animal i exerceix la llibertat fent canyes en les terrasses madrilenyes, marcaven el rumb del camí que li tocaria passar a Tanxugueiras per a anar a Eurovisió. En una versió elaborada d’aquest argumentari, els intel·lectuals orgànics de la cosa adobaven el camp perquè la collita no fos estranya al padró dominant.

Així, el diari ABC deia, sense posar-se vermell, que la música de les pandereiteiras és “d’un tribalisme, en aquest cas gallec, una mica forçat que posa en relleu la dificultat del folklore per a posar-se al dia i sortir del camp i els enagos”, i ho contraposava al flamenc, que aquest sí que el qualificava de “molt evolucionat, treballat de fa dècades en tallers i laboratoris”.

La posició del jurat en la primera semifinal de la gala del Festival de Benidorm respon a aquesta mateixa lògica argumental. Parlem d’un grup de cinc suposats experts, tots ells triats pels màxims responsables de RTVE, vinculats a Eurovisió, que en algun dels casos representaven artistes que l’estat espanyol havia enviat els darrers anys a aquest festival, amb el posterior fracàs que ja sabem. La resolució del jurat –deixar el trio fora de la final– va ser qualificada de fraudulenta pel públic, fins al punt de provocar una escridassada. Una escridassada que un dels conductors de la gala, Màxim Huerta –conegut per ser el ministre de Cultura més fugaç– va provar de silenciar.

Tanmateix, el debat és un altre i va ser formulat per les components del grup en la conferència de premsa posterior al programa. Al mateix temps que reclamaven al jurat “altura de mires” per a la final de dissabte, destacaven, no sense ironia: “Finalment, Espanya està preparada per enviar a Eurovisió un projecte inclusiu i que lluiti per les llengües cooficials”, és a dir, les oficials als nostres països.

Abans d’això, en el moment de donar pas a les cantants gallegues, una de les presentadores, Inés Hernand, va fer una al·lusió al fet que Bèlgica havia participat a Eurovisió “no una vegada sinó dues, el 2003 i el 2008” amb cançons en “idiomes inventats”.