Espanya gasta més per reprimir catalans que no per salvar vides a la Mediterrània

67 milions és, ademés, el que van donar a Estònia per comprar el seu silenci còmplice. No són només els 87 milions que ha dit el ministre Zoido. I caldrà comptar els milions que se’n van en mantindre diaris morts, o televisions fent propaganda a tothora. Però per a ells, és una qüestió de prioritats. No conceben que la Història és un reflex del temps i que sempre va endavant. El gasten el què no tenen en mantindre un impossible i, al final, perden molt més del què haurien perdut si hagueren actuat intel·ligentment. Cal continuar endavant. A Cuba ja van fer el mateix. O a Filipines. És el seu mètode.

1M € x Presoner polític x dia d’empresonament.

“Recuerden esta cifra”

Sí , que la recordin, perquè quan dintre d’uns anys -espero que no massa- es faci l’acord de separació institucional entre el Regne d’Espanya i la República de Catalunya, caldrà fer pactes. I, quan toqui el moment del repartiment econòmic i de la compensació financera -sí, fem-nos a la idea de que encara els haurem de compensar, pobrets, com a darrera mostra de solidaritat- , farem un càlcul.
Descomptarem 1Milió d’euros per cada presoner polític que hem tingut, per cada dia que els han fet passar a la presó. I d’aquesta xifra, no en descomptarem ni un cèntim.

“Recuerden mi nombre” , va dir el millor jugador del món, quan encara era un juvenil però ja sabia que seria el millor.

“Recuerden nuestro nombre” , els diem nosaltres, el millor poble de la terra, quan encara patim, però ja sabem que serem lliures.

El nostre República Catalana. I el nostres cognoms són Dignitat i Decència.
I que paguin pel dany que van fer utilitzant les lleis per impartir injustícia. Que comencin a fer càlculs : 1M x 1 pres x 1 dia de captiveri.
I, que n’aprenguin.

Té raó en Josep Usó: L’imperi va perdre Filipines i Cuba aplicant la mateixa ofuscació que llueixen ara, quan es prenen la il•lusió i la seva pròpia propaganda com si fossin veritats.

El dogma de la “Unidad Indivisible de España” és això, un dogma, una veritat indiscutible i universal aliena a tota raó i lògica. Segurs de que Cuba seria eternament espanyola, la van perdre sense creure-s’ho; era impossible!

Aquesta ofuscació els força a posar medis sense límit per a mantenir el dogma d’una unitat eterna malgrat que tots els imperis han deixat de ser-ho tard o d’hora. Res és immutable.

El Senador basc Jon Iñarritu (EH) ha sacsejat el ministro del Interior ensenyant-li a comptar:
En lloc de SIS col•legis atacats que deia el ministre, n’hi ha hagut 73. I en lloc de 87 milions d’euros, n’hem pagat (tots) 63,4 pel suborn que han fet a Letònia.

En quan a la cruel desgana del Gobierno per a participar en la missió de la UE contra el tràfic de migrants, salta a la vista que no tenen la menor noció de consciència humanitària ni social.

Ofuscació malaltissa.

Visca la República!

Senador Jon Iñarritu:
https://www.vilaweb.cat/noticies/un-senador-basc-recorda-a-zoido-com-els-agents-orinaven-sobre-la-gent-a-calella-l1-o/

Tot això ens indigna als que ens indignen aquestes coses, però la pregunta sagnant és: això … preocupa als que se senten espanyols i molt espanyols i mucho espanyols? I molt em temo que troben que són uns diners ben gastats, encara que qui ho pensi visqui en condicions de misèria, però abans compta ser espanyol que viure en un estat, regió, autonomia, nació… on les condicions siguin dignes per a tothom. És una religió, una creença molt difícil de desarrelar. Penso que, més que enfrontar-nos amb el Estado, que exercint la violencia demostra en el fons que és un Estado débil que no creu ni en ell mateix, l’adversari poderós és aquesta massa de gent a qui tant els fot la misèria mentre siguin espanyols dins d’espanya. És atàvic. És primari. I són vuitanta-set com si fossin cent. La unidad de destino en lo universal no té preu.

La manifestació flagrant del súmmum de l’estupidesa, és quan es fa mal al contrari fent-se’n més a un mateix. Crec que el cost real d’aquesta operació tan estúpida i infructuosa no els ha costat només 87 milions d’euros, sinó que el cost real és molt més greu per a ells. El cost que tardaran més a pagar, és el desprestigi que s’han creat a tot el món, ensenyant no només el seu desconeixement de què és la democràcia, sinó també la seva brutalitat. Són la riota d’Europa per la seva inoperància en descobrir on eren les urnes, i no contents amb això, ahir el Ministre va admetre que ara, avui, quan ja tothom sap com va anar el joc de mans de les urnes, ells encara no ho han descobert. A banda d’això, i que la quantitat és evidentment mentida com sempre, ells no tenen cap problema, dilapiden els diners que facin falta i després ens en roben el doble i es queden tan amples. Marxem aviat per favor, perquè això de ser governats per coeficients mentals negatius, cada dia fa més mal.

Per a España el contenciós amb Catalunya és una guerra, i en una guerra tot val: des de la mentida sistemàtica i repetida mil cops fins a la violéncia més injustificada passant per la despesa més disparatada. Als 87 milions cal afegir el que van regalar a Letonia, uns 63 més, perquè callés, o sigui uns 159 milions de euros… per a no res! No res perquè el referèndum es va fer, amb problemes però es va fer, l’independentisme ha seguit pujant i està dues passes més endavant que fa mig any i amb més experiència, i l’estat espanyols s’ha sumergit en un maremagnum judicial i juridic de molt mala sortida, de fet en un paorós atzucac. La ineficiència i inutilitat de l’estat espanyol és de dimenssió històrica. La dita “armada invencible” és el seu simbol més clar: una armada que va fer el rei Felip II per a atacar Anglaterra i que no va aconseguir ni lluitar perquè es va enfonsar tota sola en el mar de la sevaq ignorància. Un simbol premonitori!

Es escandalós i de jutjat de guàrdia, es una vergonya publica que diu molt del xip espanyol, que mentre hi ha gent que no tenen las prestacions mínimes degudes, mentre la sanitat i l’educació està retallada, mentre ens cobren interessos dels nostres diners que ens prenen, i ens deixen en crèdit, es gastin 85 milions, que tinc entès que son 110 o més, d’euros, per reprimir i atonyinar a la gent pacifica, aquesta quantitat de milions d’euros llençats, quant ens diuen que no tenen diners i ens em d’estrènyer encara més el cinturó, haurà de formar part de la denuncia internacional sobre el 1 d’Octubre, que quedi clar que Espanya te un govern que menteix sense ruboritzar-se, i que des de sembre els hi han vengut a Europa i al mon, un relat fals i mentider.

Per Espanya, la guerra de successió de 1714, encara no ha acabat del tot, amb els territoris de parla catalana valenciana o balear, digueu-l’hi com vulgueu, perquè no han pogut borrar aquesta parla nostre, aquests amor nostre a la terra i a tot lo nostre, no ens han pogut espanyolitzar i adoctrinar del tot, sempre tornem a brotar, i de tant voler rematar ells la guerra de successió, de tant de voler-nos tractar com terrenys conquistats, i aplicar restricció i espoli econòmics “por derecho de conquista”, aquesta s’ha tornat de secessió per a nosaltres, ja no es per un rei o un altre, ara es per monarquia espanyola o república catalana, i ja no hi marxa enrere, a menys que ens rendim per sembre més al jou espanyol borbònic, i això no passarà, la terra serà sempre nostre. Però cal no tenir pors, i estar disposats a pagar el preu que sigui, per alt que sigui. som moltes i molts més dels que ells pensen i volen, que hi estem disposats, d’una vegada per totes.

Per els qui penseu que sense desobediència ferma i oposició un bon dia la República caurà del cel, només recordar els dos estats que anomena l’amic Danny Norton, Cuba i Filipines, però també hi podríem afegir tots els altres que varen fugir d’Espanya,….Ho he repassat, i no n’he trobat ni un que no aconseguissin la seva llibertat sense enfrontament a qui no els deixava ser lliures, i aquell xip de l’Estat espanyol de llavors, es el mateix, exactament el mateix que el d’ara,…per tant, jo crec que mentre no tinguem una força pròpia que ens garanteixi desobeir, faran amb nosaltres lo que voldran, el covard només s’atreveix a atonyinar, si l’altre no es defensa. I ho puc dir per experiència pròpia i personal, he treballat uns anys a Madrid, Palència i Valladolid.

Un referèndum que no va existir; però que ha costat 87 milions d’euros retorna ara de nou. Un president que és un zombi polític, una investidura impossible que costarà el desplegament que calgui. L’estat espanyol està en excepció. Veurem quins nous trets es foten al bell mig del peu, en aquest intent a la desesperada de moure els gots tramposos. Al final tot plegat deixa de ser només per reprimir i passa a esdevenir autoengany i miratge. Que l’independentisme no tingui força per proclamar tot sol la república ho sabem i reconeixem. Que l’unionisme no té prou força per mantenir el miratge de la no negociació, no ho reconeixen. Esperem doncs que la situació transiti d’impossibilitat a impossibilitat en aquest afany de fer veure el que no hi ha.