Espanya, forçada a rectificar, acaba avalant els passaports kossovesos

Els estats membres de la Unió Europea han arribat avui a un acord per deixar d’exigir visats de curta durada als ciutadans de Kossove a partir del 2024. D’aquesta manera han atès una demanda històrica de Pristina que feia més de sis anys que es trobava pendent de l’acord entre els vint-i-set.

Fonts diplomàtiques han confirmat a Europa Press l’acord en els òrgans de treball del Consell, que serà aprovat formalment demà a la reunió dels ambaixadors davant la UE. El procés de liberalització de visats va començar el 19 de febrer de 2012 i el maig de 2016 la Comissió Europea va proposar que els kossovesos fossin inclosos en la llista dels ciutadans que no necessiten visat per a estades de curta durada, fins a noranta dies, a l’espai Schengen, després de constatar que complia tots els requisits.

Grècia, Romania i Eslovàquia, tot i no reconèixer formalment la independència, ja acceptaven el passaport kossovès i l’estat espanyol restava com el més intransigent, una posició que causava molt malestar a Brussel·les. El diari nord-macedoni Sloboden Pečat, de fet, va explicar la setmana passada que l’acord havia estat blocat per les autoritats espanyoles, que havien presentat objeccions al fet que s’apliqués mentre exercia la presidència de la UE, durant el segon semestre del 2023. Finalment, doncs, l’estat espanyol va cedir i va avalar els visats, en canvi que no s’apliqués abans del 2024.

Les pressions del COI ja van forçar l’any 2018 que l’estat espanyol es trobés obligat a tramitar els visats dels esportistes kossovesos perquè poguessin participar en els Jocs de la Mediterrània de Tarragona. En canvi, el 2013 el govern espanyol va denegar el visat a quinze metges kossovesos que participaven en el Congrés Europeu d’Anestesiologia a Barcelona perquè eren ciutadans d’un estat no reconegut per Espanya.

El nou marc polític a Europa, amb la inestabilitat causada per la guerra d’Ucraïna i la voluntat de la UE de reforçar la relació amb els Balcans i revitalitzar el procés d’adhesió a la UE, després d’obrir negociacions amb Macedònia del Nord i Albània, i reconèixer Ucraïna i Moldàvia com a candidats, és la justificació d’aquest canvi de parer. Fins ara, Espanya deia que no avalaria els visats fins que Kossove no arribés a un acord amb Sèrbia.

Al juny, en la cimera europea, el president espanyol, Pedro Sánchez, ja va mostrar indicis del canvi i digué que estava disposada a acceptar que la UE atorgués l’exempció de visats a Kossove: “Espanya té una posició constructiva i ens obrim que es pugui aprovar aquesta exempció de visats per a Kossove.”