17.05.2023 - 21:40
El 28 de maig es renoven gran part de les institucions, i els ciutadans tindran una urna, dues, tres o fins i tot quatre, amb eleccions locals i autonòmiques. A banda les eleccions a les Corts Valencianes i al Parlament de les Illes Balears, diumenge mateix es vota en deu comunitats autònomes i a tots els municipis de l’estat espanyol.
Habitualment, a Espanya hi ha una pugna electoral entre el PSOE i PP, amb els suports necessaris de Podem o Esquerra Unida en un cas, o Vox en l’altre. Però en tot cas, un patró clar de sistema bipartidista, que fa guanyador el bloc de dreta o el d’esquerra. El projecte de Ciutadans va aparèixer fa anys com una tercera via de centre, però va acabar anant a tot arreu de bracet del PP. Ara, un seguit de candidatures locals i regionals podrien fer trontollar el sistema.
La irrupció de l’Espanya Buidada
Les eleccions es presenten molt ajustades en gairebé arreu, i obtenir un sol escó ja pot ser decisiu per als pactes de govern. Molts dels parlaments es troben en aquesta situació d’igualtat màxima.
Una de les cambres en què una nova formació aspira a ser clau és la de l’Aragó, que inclou la Franja de Ponent. La candidatura Aragó Existeix, una expansió del reeixit projecte de Terol Existeix, que va guanyar les eleccions espanyoles a la seva demarcació, pot decidir el nou president aragonès els quatre anys vinents.
Els sondatges, ara com ara, els donen pocs escons, però imprescindibles en la investidura. 4 seients segons el CIS, però 8 segons alguns altres. El partit, que centra les demandes en les infrastructures i la lluita contra el despoblament, ha dit que no refusa pas de pactar ni amb el PP ni amb el PSOE i l’únic vet que posa és a Vox.
La formació, a més, presenta més de cent llistes municipals, cosa que pot implicar la irrupció d’un moviment ampli en l’àmbit local, que s’afegeix a 148 batlles del Partit Aragonès (PAR) i una vintena de la Chunta Aragonesista (CHA).
Les aspiracions de l’Espanya Buidada en aquestes eleccions no acaben ací. A la Rioja el moviment fa coalició amb el Partit Riojà, un partit regionalista de centre que es presenta d’ençà del 1983, però que, amb una barrera electoral del 5%, fa vuit anys que no té representació al parlament autonòmic. Ara els sondatges preveuen que obtingui un escó o dos i que pugui ser determinant, en un parlament en una situació d’empat total entre Podem-PSOE i PP-Vox.
També té possibilitats d’obtenir representació Junts per Extremadura, un nou partit regionalista vinculat a l’Espanya Buidada que alguns sondatges estimen que podria tenir un escó a l’assemblea extremenya, suficient per a decidir el següent govern. També pot aconseguir representació a les principals ciutats, com ara Mèrida, Plasència o Badajoz.
En les eleccions locals també hi ha +Conca Ara, que podria entrar a l’ajuntament. En canvi, no es presenta Sòria Ara, malgrat que l’any passat va ser primera força a la seva demarcació, amb un 43% dels vots, en les eleccions al parlament de Castella i Lleó. El partit indica que l’objectiu són les eleccions espanyoles d’enguany.
En aquesta situació, uns pocs parlaments autonòmics espanyols no tenen cap partit d’àmbit local amb capacitat d’accedir-hi i marcar l’agenda política. A Castella – la Manxa no es preveu que hi pugui entrar l’Espanya Buidada i, a Múrcia, la majoria de sondatges no detecta l’entrada de cap nova formació, però n’hi ha que sí que veuen la possibilitat d’un diputat del Moviment Ciutadà de Cartagena, un partit que promou la creació d’una província pròpia i que té una important implantació local.
Partits regionals que parlen de tu a tu amb el PP i el PSOE
El principal referent de Terol Existeix és el Partit Regionalista de Cantàbria, que amb un sol escó al congrés espanyol va forçar demandes com ara la licitació de les obres del TGV entre Bilbao i Santander. Extremadura, amb més població i votant en massa els socialistes, encara l’espera, el TGV. El raonament sembla simple: per a tenir veu, calia una candidatura pròpia.
Trobem partits regionals, sense demanades o aspiracions nacionals, que veuen els partits estatals massa centralistes i despreocupats dels interessos del territori, i creen així partits d’àmbit local. Per exemple, Junts per Extremadura afirma que cal un partit que influeixi en ajuntaments, govern autonòmic i govern d’Espanya. “Tradicionalment –diuen– el País Basc i Catalunya, que compten històricament amb vot nacionalista, en surten beneficiats i Extremadura, sempre oblidada.”
L’aparició de com més va més partits pot fer trontollar el sistema polític espanyol així que agafen prou força per a tenir representació. Que les autoritats estatals no els responguin les demandes pot ser un nou greuge i menysteniment; en canvi, que les abordin pot ser la constatació que tenir un partit d’àmbit local és necessari. I això reforça el projecte.
El Partit Regionalista de Cantàbria governa ara mateix a la seva comunitat arran d’un acord amb el PSOE. Els sondatges li donen el segon lloc i ja han dit que no descarten de pactar amb el PP; Vox és l’única línia vermella.
A Melilla encapçala els sondatges Coalició per Melilla, frec a frec amb el PP. El partit va estar a punt d’aconseguir representació al congrés espanyol i defensa, entre més mesures, l’oficialitat de l’amazic. També obtindran representació, però sense possibilitats de presidir el govern, partits locals de Ceuta, com ara Ceuta Ja o Moviment per la Dignitat i la Ciutadania.
D’ençà del 2021, el segon partit més votat a la Comunitat de Madrid és Més Madrid, que passa davant del PSOE i Podem, i també és el partit que té més diputats a la capital espanyola. Desvinculat dels partits estatals, ha impulsat un espai a escala estatal en aliança amb Compromís, Més per Mallorca i la Chunta Aragonesista.
Foro Asturias, impulsat a la primeria per l’ex-ministre del PP Francisco Álvarez Cascos, s’ha mantingut com una formació més favorable a les demandes nacionals, com ara l’oficialitat de les llengües pròpies, i s’ha obert a pactar amb tots dos blocs. Els sondatges li donen un escó que pot ser imprescindible.
També trobem en aquestes eleccions partits amb demandes territorials i caràcter nacionalista ja consolidats, com ara uns quants partits a les Illes Canàries. Ara com ara, el govern l’encapçala el socialista Ángel Víctor Torres, pactant amb el sobiranista Nova Canàries i l’Agrupació Socialista Gomera. Si no tenen majoria el 28-M, podria ser clau Coalició Canària, que ha pactat tradicionalment tant amb l’esquerra com en la dreta. Enguany també hi ha el nou projecte de l’ex-diputat de Podem Alberto Rodríguez, amb la candidatura Drago Verdes Canarias, que ara com ara no tindria representació autonòmica, però sí en algunes illes.
A Navarra, hi dominen els partits d’àmbit territorial. Tres dels quatre partits més votats es preveu que siguin d’àmbit no estatal. El més votat seria la Unió del Poble Navarrès, que enguany ha trencat la coalició amb el PP. També hi ha EH Bildu, que pot ser segona força a Pamplona, i Geroa Bai.
Una expansió també als municipis
En alguns territoris, a més d’aquestes formacions, noves o ja consolidades, n’hi ha que no es presenten als parlaments autonòmics, perquè no hi ha eleccions, però que aspiren a ser fonamentals en les municipals.
La Unió del Poble Lleonès, que pretén de crear una nova autonomia formada per les demarcacions de Lleó, Zamora i Salamanca, presenta més d’un centenar de candidatures i a la ciutat de Lleó passaria de dos regidors a quatre i seria imprescindible en la formació de qualsevol majoria.
A Zamora, el partit local Zamora Sí irrompria a l’ajuntament amb un regidor. I a Burgos hi ha un nou partit, Burgos Decideix, que pot aconseguir un regidor o dos i que es presenta com una “alternativa independent de qualsevol interès que no sigui el dels burgalesos i la possibilitat de decidir en llibertat”. Per Àvia, que controla la batllia de la capital, presenta candidats en 216 municipis dels 247 que conformen la província. De manera que gran part dels territoris de Castella i Lleó, un dels principals afectats pel despoblament i l’envelliment dels habitants, ja té iniciatives locals que competeixen amb PP i PSOE.
Endavant Andalusia, impulsat per Teresa Rodríguez, va obtenir dos representants al parlament andalús i enguany es presenta en gran part dels municipis. En els territoris on no hi ha eleccions, com el País Basc, Galícia o Catalunya, ja trobem forts partits independentistes i sobiranistes. Al País Valencià i les Illes també hi ha projectes sobiranistes amb la representació garantida.
Això deixa als grans partits d’àmbit espanyol, tot i ser dominants, com més va menys espai garantit i havent de pactar amb més formacions, i amb un moviment regionalista que amenaça de soscavar el sistema bipartidista espanyol.
