19.01.2020 - 21:50
Dimecres Espanya se sotmetrà a un examen de drets humans a la seu de les Nacions Unides a Ginebra, davant el Consell de Drets Humans. Es tracta de l’Examen Periòdic Universal (EPU). L’ONU el fa cada cinc anys per avaluar el nivell de compliment dels drets humans als estats, i serà la tercera vegada que analitzaran si Espanya els garanteix de manera adequada respecte dels estàndards internacionals. Així i tot, el resultat no es farà públic fins d’aquí a uns quants mesos.
El govern espanyol hi serà present amb una delegació que haurà de respondre als dubtes i preguntes dels estats membres del Consell de Drets Humans de l’ONU, que són quaranta-set. Els avaluadors han rebut informació dels altres organismes de les Nacions Unides, d’organitzacions de la societat civil i del mateix govern espanyol. Els de les organitzacions de la societat civil són els anomenats informes ombra, que fins fa pocs anys no s’acceptaven perquè només s’hi valorava l’informe de l’estat sotmès a l’examinació.
L’Informe Ombra: cap a una denúncia severa
contra Espanya a les Nacions Unides
Damunt la taula d’aquest organisme hi haurà, entre més, les vulneracions de la justícia espanyola contra els dirigents independentistes. Les condemnes d’organitzacions internacionals de drets humans contra el judici del Tribunal Suprem espanyol contra el procés, com ara l’informe d’Amnistia Internacional i el d’International Trial Watch, seran avaluats a l’EPU en un context ampli.
Un informe contundent contra Espanya
Una de les entitats que ha fet arribar les seves consideracions és l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), juntament amb vuit més d’arreu de l’estat espanyol agrupades en la plataforma ‘Defensar qui Defensa‘, autora d’un informe de tretze pàgines sobre les vulneracions de drets fonamentals a Espanya. De fet, demà ha organitzat un debat amb quatre experts per a analitzar les limitacions de la llibertat d’expressió, associació i reunió pacífica i els seus efectes sobre les protestes de la població.
L’informe de ‘Defensar qui Defensa’ recull vulneracions de drets fonamentals i propostes de reformes legislatives, polítiques i judicials per a revertir-les. S’hi destaca especialment la llei de seguretat ciutadana –la llei mordassa– i com les últimes reformes del codi penal espanyol vulneren drets fonamentals i contribueixen a reprimir la protesta. També s’hi denuncia que Espanya no solament no va aturar aquestes modificacions legals que han implicat una regressió de drets civils i polítics, sinó que va aprovar-les i que s’ha aprofundit en aquestes limitacions.
David Bondia, president de l’IDHC, explica en declaracions a VilaWeb que no pot esperar-se que a l’EPU es parli només de les vulneracions relacionades amb la judicialització del procés d’independència. Seran, diu, una part més de l’examen, en què també es parlarà de temes com la pobresa a l’estat espanyol, els incompliments d’Espanya respecte de l’EPU del 2015.
Adverteix, tanmateix, del resultat de l’examen i dels interessos polítics al Consell de Drets Humans: ‘A diferència d’alguns altres procediments relacionats amb els comitès de drets humans, formats per experts, el Consell de Drets Humans és format per estats. Aniran amb compte i cautela amb les conclusions. Amb qui es pot tenir més esperança perquè critiquin Espanya és amb els estats que hi tenen pitjor relació.’
Recomanacions no vinculants
El Consell de Drets Humans de l’ONU emetrà recomanacions a Espanya una volta haurà avaluat les vulneracions de drets humans detectades. El govern espanyol no està obligat a acceptar aquestes recomanacions, i si les acceptés només s’hauria de comprometre a prendre les mesures necessàries per a fer-les complir.
Respecte de l’EPU del 2015, l’informe de ‘Defensar qui Defensa’ denuncia que Espanya ha fet cas omís de la majoria de les recomanacions. N’hi va haver 189 de recollides en un informe i asseguren que ‘han estat incomplertes i la situació ha empitjorat notablement’.
L’examen va fer-se abans no s’aprovessin la reforma del codi penal espanyol i la llei de seguretat ciutadana, dos projectes que el govern de Mariano Rajoy va tirar endavant i que organitzacions de la societat civil i de drets humans han criticat a bastament per les restriccions que imposen a la protesta i la dissidència. Critiquen que aquestes polítiques són repressores perquè vulneren drets fonamentals i perquè consideren que aquests drets són un problema d’ordre públic i no de l’expressió pròpia a les democràcies.
Espanya es va sotmetre per primera vegada a l’EPU el 2010, encara sota el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que en va acceptar les recomanacions, però cinc anys després –Rajoy va guanyar les eleccions el 2011– el Consell de Drets Humans va constatar que no s’havien pres mesures i que la protecció i exercici de drets fonamentals havia empitjorat, tal com va recollir l’alt Comissionat dels Drets Humans en dos informes.
Incompliments flagrants d’Espanya respecte del procés
Amb relació a la judicialització del procés d’independència, Espanya ha incomplert de manera flagrant les recomanacions d’organismes de les Nacions Unides, la qual cosa es posarà damunt la taula durant l’EPU. La justícia espanyola ha fet cas omís dels veredictes del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries que exigien l’alliberament dels presos polítics i tampoc va fer cabal ni de les peticions que s’abstingués d’acusar per rebel·lió ni de la resolució perquè es respectessin els drets polítics de Jordi Sànchez quan havia de ser candidat a la investidura.
El març del 2018 Jordi Sànchez va presentar un recurs al Consell de Drets Humans de l’ONU perquè el Tribunal Suprem espanyol no li havia donat permís per a assistir al ple d’investidura el març del 2018, en què havia de ser candidat. Sànchez era el número 2 de la candidatura i va ser proposat pel president Carles Puigdemont després de la seva investidura fallida el 30 de gener. L’ex-president de l’ANC va demanar que cautelarment s’instés a Espanya a respectar-li els drets polítics, i el Comitè de Drets Humans va emetre una resolució en la mateixa línia, però Espanya va incomplir-la.
L’abril d’aquell any, el Relator Especial de l’ONU sobre el dret de llibertat d’opinió i d’expressió, David Kaye, va demanar a Espanya que no acusés els dirigents independentistes de rebel·lió. Tanmateix, la justícia espanyola en va fer cas omís i va jutjar els presos polítics per rebel·lió, tot i que la condemna final va ser per sedició.
El maig i el juliol del 2019, el Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries –que depèn del Comitè de Drets Humans– va fer públics dos veredictes que exigien l’alliberament immediat d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart –el 29 de maig– i de Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn i Josep Rull –el 4 de juliol. En tots dos s’argumentava que els empresonaments eren arbitraris. Espanya va incomplir els dictàmens –que no eren vinculants– mantenint-los empresonants, una desobediència a les Nacions Unides que contribuirà a bastir la futura demanda dels presos polítics al Tribunal Europeu dels Drets Humans.
Les vulneracions de drets humans a l’estat espanyol
En una sessió preparatòria el 10 de desembre, diverses organitzacions de la societat civil van expressar als estats membres del Consell de Drets Humans que faran l’EPU les seves preocupacions per l’incompliment de drets humans a Espanya. En una conferència de premsa, representants de la societat civil internacional van detallar els informes que van enviar perquè es tinguessin en consideració durant l’examen que començarà dimecres.
