05.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 06.10.2023 - 09:03
La negociació de l’amnistia coincideix amb el moment que agafen embranzida les demandes dels presos catalans contra l’estat espanyol al Tribunal Europeu dels Drets Humans pel judici contra l’1-O. El tribunal va tramitar fa poc les demandes dels nou ex-presos polítics contra la sentència del Suprem, per unes quantes vulneracions de drets fonamentals, i va concedir un termini de gairebé quatre mesos, fins al 12 de gener, a l’estat espanyol perquè hi presentés al·legacions. Però el mes de maig el TEDH ja havia tramitat tres demandes, d’Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez, per la vulneració dels drets polítics durant el seu empresonament preventiu per ordre del jutge Pablo Llarena. El termini que tenien els advocats de l’estat espanyol per a respondre s’acabava el primer de setembre passat, però van demanar al tribunal una pròrroga d’un mes, que va vèncer el proppassat primer d’octubre, i encara una segona pròrroga, que s’acabarà el 6 de novembre.
L’amnistia pot salvar Espanya d’una condemna segura i contundent a Estrasburg
El tribunal fa constar que aquesta segona pròrroga és excepcional, i difícilment n’acceptarà cap altra. Les pròrrogues són previstes en el reglament del TEDH, i la part que les demana les ha de justificar al president de la sala. En aquest cas és el luxemburguès Georges Ravarani, president de la secció cinquena del tribunal i un dels dos vice-presidents del TEDH. I la presidenta del tribunal, la irlandesa Síofra O’Leary, que ahir fou rebuda en audiència per Felipe VI i convidada a fer una conferència a la seu del Tribunal Constitucional, és un dels deu jutges que deliberaran i que dictaran sentència sobre les demandes dels presos catalans.
L’estat espanyol prova d’allargar tant com pot el termini per a poder fer aquestes al·legacions, que són cabdals en el procediment: no és igual poder al·legar que sobre aquestes demandes ja hi ha aprovada o tramitada una llei d’amnistia que extingirà les responsabilitats penals de les persones afectades que no fer-ho. Perquè un aspecte fonamental que valora el tribunal és si les denúncies que li arriben han exhaurit la via interna de l’estat, és a dir, si han disposat de vies adequades de reparació. I una amnistia que obligui a absoldre les condemnes i a arxivar els casos pendents de judici pot ser entesa pel tribunal en aquesta línia.
Sobre aquestes tres primeres demandes tramitades dels presos, el TEDH demanava a Espanya si en els casos de Junqueras, Turull i Sànchez no hi havia hagut la mateixa violació de drets fonamentals que en el cas del presoner polític kurd Selahattin Demirtaş, a qui Turquia va impedir de sortir de la presó malgrat haver estat proclamat parlamentari electe. Preguntava també, en el cas de Turull, si va ser il·legal el seu empresonament preventiu tenint en compte que la seva via interna de recurs, el Tribunal Constitucional, no era efectiva, perquè desava els recursos contra la presó preventiva en un calaix, no els donava sortida, els admetia a tràmit i els congelava, i no permetia tampoc que la causa pogués arribar precisament a Estrasburg.
Les preguntes a Espanya
I, de preguntes a Espanya, n’hi havia encara més en la tramitació de les demandes contra la sentència del Suprem. La primera era si el tribunal havia fet una aplicació no prevista o excessiva del delicte de sedició quan els havia condemnat, cosa que vulneraria l’article 7 del Conveni Europeu dels Drets Humans, que protegeix el dret de respecte al principi de legalitat. En la segona demana si els presos van ser condemnats per l’exercici legítim del seu dret de llibertat d’associació i d’expressió i, per tant, si els van vulnerar els articles 10 i 11 del conveni. En relació amb Cuixart, Bassa, Romeva i Junqueras, demanava a Espanya si es va violar l’article 5 del conveni, sobre el dret de llibertat, quan els va mantenir empresonats després de la sentència.
La quarta pregunta del TEDH té a veure amb l’article 6 del conveni, el que protegeix el dret d’un judici just. Demana si Joaquim Forn va veure vulnerat el seu dret de defensa “per la suposada inaccessibilitat a l’expedient del cas en relació amb el procediment penal corresponent”; si en els casos de Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Oriol Junqueras hi va haver una violació de l’article 6 del conveni perquè la seva condemna no es va basar suposadament en cap prova.
Sobre Forcadell, Bassa, Romeva i Junqueras, el TEDH pregunta si la seva condemna va vulnerar l’article 3 del protocol número 1 del conveni, és a dir, el que recull el dret de participar lliurement en unes eleccions. I finalment, i segurament el punt més important, demana a Espanya si totes les restriccions de drets esmentades en les altres preguntes van més enllà d’allò que permet el conveni i, per tant, vulneren l’article 18, és a dir, si es van fer amb el propòsit polític de silenciar i reprimir els dirigents independentistes per apartar-los de la vida pública.
