24.10.2019 - 21:50
No m’agrada fer un ús abusiu de l’adjectiu feixista, però amb vostès faré una excepció.
No m’agrada fer un ús abusiu del substantiu feixista, massa crims, dolor i barbàrie van causar els feixismes europeus d’Alemanya, Espanya i Itàlia, però amb vostès faré una excepció, perquè no sé si els sistemes feixistes s’han de mesurar només pel nombre de víctimes o cal anar a les actituds que van desplegar. I que despleguen. Si les actituds són feixistoides, que el nombre de víctimes augmenti o no dependrà de qüestions contingents. Però les essències seran les mateixes. I vostès actuen com a feixistes.
No m’agrada fer un ús abusiu de l’adjectiu feixista, però no puc definir d’una altra manera la persecució d’unes idees que vostès fa temps que porten a terme. De totes aquelles idees que trenquen barreres, no pas de les que se surten del marc legal, això és una mentida que van repetint, sinó de les que atempten contra els fonaments del sistema que vostès (es diguin de dretes o s’autoanomenin d’esquerres) defensen: injust econòmicament i social; totalitari en les paraules, violent en les formes… Van perseguir aquestes idees que se surten dels marges estrets del seu món al País Basc, van anul·lar els vots de molts ciutadans tot il·legalitzant uns partits polítics, van tancar diaris. Aleshores, tenien l’excusa de la violència, dels morts d’ETA, un pretext que han allargat tot el que han pogut. Ara, a Catalunya, persegueixen unes idees similars, i com que aquí no hi ha morts, ho sabotegen tot, fins i tot el sentit de les paraules: rebel·lió, sedició, terrorisme, estat de dret, democràcia consolidada, violència, justícia…
No, no m’agrada treure de context el mot feixisme, igual que a les meves classes sobre art sempre he fugit de definir una cosa que ens és estranya o forassenyada com a surrealista, perquè el surrealisme va morir, però vostès no han permès que el feixisme cessés, i el representen avui amb tots els honors. Ja el van representar quan organitzaven bandes il·legals per a matar l’enemic (la calç viva, Barrionuevo entrant a la presó victorejat pels seus companys de partit, incloent-hi Felipe González, o Josep Borrell) i el continuen soldant i actualitzant des de fa anys: impedeixen que la monarquia pugui ser votada en un parlament, com si els reis encara ho fossin per llei divina; es valen d’un sistema judicial que, hereu del franquisme, ha primat els interessos del diner per sobre de l’equitat; usen la violència (la veritable violència, la que disposa de mitjans per a desplegar-la en tota la seva cruesa) sense límits… El pensador italià Giorgio Agamben deia no fa gaire que ‘el ciutadà és per a l’estat un terrorista virtual’; vostès fan bona la sentència, encara que no ho sàpiguen, perquè vostès, els feixistes, no saben qui és Agamben, i si ho sabessin el prohibirien.
No m’agrada cridar ‘feixista!’, a casa o al carrer, però amb vosaltres faré una excepció. Faré una excepció amb tots els qui us negueu a parlar amb els representants polítics d’un país (ens agradin o no, no caldria ni dir-ho) en estat de combat; els qui necessiteu fer un vídeo promocional de la democràcia espanyola tan pútrid com els que feien Franco, Mussolini o Hitler; a tots els qui voleu obligar l’altre a condemnar la violència, mentre exonereu tota la ràbia violenta que vosaltres genereu i ordeneu. Cridaré feixista a tots els qui repartiu hòsties amb porres i escopetes, per cada cop un bram, per cada humiliació un xiscle, perquè un ull humà val més que tots els contenidors de les nostres ciutats. Sí, també cridaré feixista a tots els qui calleu, còmplices, excusant-vos en els defectes del moviment independentista; jo també els he denunciat manta vegada, però la cosa fa temps que gira al voltant de la gent, no dels partits polítics i els seus interessos bastards. Qui no condemna el terrorisme d’estat, l’alimenta. Ai, si haguéssim fet un referèndum en el seu dia, quantes tensions i drames ens hauríem estalviat. Però això és impossible: els referèndums dels feixistes són com els de Franco, que només es convocaven per guanyar-los.
No m’agrada fer un ús abusiu de l’adjectiu feixista, però amb tu faré una excepció: ets un feixista de merda!
