Espanya, entre el pacte de l’Íbex i noves eleccions

Pablo Iglesias va presentar ahir un document per a negociar amb el PSOE la composició d’un possible govern de coalició. El text, inassumible per part de Ciutadans, podria ser vist amb bons ulls per les forces independentistes catalanes, però és destinat al fracàs perquè els socialistes no el podran acceptar mai. Perquè Iglesias proposa d’impulsar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya al començament de la legislatura, a part de més mesures de reconeixement de les nacions que hi ha dins l’estat espanyol.

D’entrada, el PSOE va rebre la proposta de Podem desqualificant Pablo Iglesias, dient que no sabia ni on era. El portaveu socialista Antonio Hernando es va mostrar inflexible quant a la proposta de referèndum: ‘Fa deu dies que esperem per dir-los, entre més coses, no a aquest referèndum.’ I no queden gaires més dies per al termini de la negociació, perquè ja hi ha data per al debat d’investidura de Pedro Sánchez, el 2 de març.

Durant aquestes dues setmanes que queden sembla impossible que, amb les propostes presentades per Podem, hi hagi cap possibilitat d’acord amb el PSOE. Tan sols fa quatre dies els socialistes piulaven això:

Que abandone toda esperanza quien espere que por la gobernabilidad de España el @PSOE va a colar un referéndum en Cataluña. @oscarlopeztwit

— PSOE SENADO (@gpssenado) February 12, 2016

Però és que Pablo Iglesias no solament ha proposat el referèndum, sabent que el PSOE no l’acceptarà mai. És que, en la proposta per a negociar un nou govern, hi ha inclòs mesures com ara la dissolució de les províncies (tret del País Basc), la derogació de l’article que prohibeix la federació de les comunitats autònomes, la consideració del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de tot l’estat espanyol. Si Sánchez fes el mínim gest de voler-ho discutir, els barons del PSOE saltarien d’indignació de seguida. I estriparien la proposta que va concretar el dirigent d’En Comú Podem, Xavier Domènech: ‘Que al passaport, al DNI i a tot allò que representa simbòlicament la pertinença a l’estat hi hagi també reconeguda la pertinença nacional.’

Quines alternatives hi ha?
El pacte entre PSOE i Podem, amb la benedicció dels independentistes, no reeixirà. Quina alternativa de pacte resta? La proposta de la gran coalició entre PP, PSOE i Ciutadans de Mariano Rajoy no ha tingut èxit: per més que Albert Rivera la compri a ulls clucs, Pedro Sánchez no podria acceptar-la, perquè esbotzaria definitivament el PSOE. I perquè el poder econòmic espanyol no acaba de veure amb bons ulls que continuïn governant un PP i un Rajoy desacreditats, no tan solament per la gestió dels últims quatre anys i els mals resultats electorals, sinó també per la incapacitat de contenir els casos de corrupció en les capes més altes del partit. Oimés després d’haver esclatat el gran escàndol de corrupció que empastifa tota la cúpula del PP de València i quan fa dos dies que Esperanza Aguirre va aprofundir la crisi del PP madrileny, tocat pel cas Púnica.

L’establishment espanyol, segons que apuntava fa ben poc la premsa de Madrid, vol que el PP tingui prou sentit d’estat per a abstenir-se i facilitar un govern entre PSOE i Ciutadans. Entre aquests dos partits hi ha química, però Rajoy insisteix a dir que ell, que va guanyar les eleccions, és qui hauria de governar.

Una altra alternativa fóra que Podem, en un tomb inesperat per acostar-se a Ciutadans, renegués de la proposta del referèndum i aigualís el moll de l’os del document de cent pàgines que ahir va presentar; però no és pas gens probable, perquè desdir-se d’un compromís presentat amb solemnitat i rotunditat li portaria un gran descrèdit. Pedro Sánchez prou ho voldria, però el PSOE ja veu ben clar que Iglesias ha tancat definitivament l’opció de l’acord. Potser perquè ja li va bé que hi hagi eleccions: segurament Podem és l’única formació que millora expectatives de vot en cas de nous comicis.

Tot plegat sembla indicar que només queden dues opcions plausibles, si no hi ha cap sorpresa d’última hora: o el pacte de l’Íbex o noves eleccions.