19.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 20.07.2023 - 12:24
Espanya és el segon estat de la Unió Europea (UE), després de Bèlgica, amb més procediments d’infracció oberts al final de l’any passat. En tenia cent, empatat amb Grècia, i per davant de Polònia, Txèquia i Portugal. Això consta en l’informe anual que publica la Comissió Europea sobre el grau d’incompliment de la normativa de la Unió per part dels estats membres. I en tots els indicadors l’estat espanyol és capdavanter quant a l’incompliment de les directives, ja sigui perquè en fa una transposició tardana a la legislació pròpia, perquè ho fa malament o perquè ni tan sols fa cas del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) quan l’obliga a complir-les.
Les dades, obtingudes a final de l’any passat, indiquen que l’estat espanyol tenia oberts quaranta procediments d’infracció per haver aplicat massa tard les disposicions de directives europees; quaranta-set per haver aplicat incorrectament les directives i vint-i-tres per haver vulnerat regulacions, decisió i tractats europeus. La Comissió obre aquests procediments d’infracció per mirar de resoldre’ls amb l’estat incomplidor abans no hagi de portar el cas al TJUE. Són expedients oberts que es van acumulant, i en el cas de l’estat espanyol n’hi va haver vint-i-tres de nous l’any passat, just darrere de Txèquia, Hongria i Polònia, i per davant de Grècia, Luxemburg, Eslovènia…
L’obertura d’aquests casos serveix a la Comissió per a evitar de traslladar les infraccions al TJUE, i l’any passat això li va permetre de tancar prop de mig miler de casos que tenia oberts, 489, concretament, al conjunt de la Unió. Però, finalment, el 2022 hi va haver trenta-cinc casos que es van acabar denunciant al TJUE. I l’alt tribunal europeu va acabar dictant sentència en divuit casos d’infracció o incompliment de les disposicions dels tractats per part dels estats membres. Setze sentències d’aquestes divuit van ser favorables a la Comissió, i només dues, de sengles denúncies contra Polònia, les va guanyar l’estat.
Espanya fou l’estat amb més procediments –tres– que van acabar al TJUE l’any passat, seguit de Bulgària, Irlanda, Polònia i Eslovàquia, amb dos cadascun, i de Bèlgica, Dinamarca, Grècia, França, Itàlia, Àustria i Portugal, un cadascun. Hi va haver, a més, un cas de judici pendent contra el Regne Unit.
Els estats membres estan obligats a prendre mesures immediates per a complir les sentències del TJUE, però no sempre passa, i a final de l’any passat hi havia encara un bon nombre de casos d’infracció oberts contra diversos estats per no haver complert les sentències del Tribunal de Luxemburg. Els dos estats que en tenen més són Itàlia i Grècia, vint cadascun, i tot seguit hi ha l’estat espanyol, amb vuit casos d’infracció per haver incomplert les sentències del TJUE.
Entre les dues darreres sentències del TJUE contra Espanya, hi ha la del setembre de l’any passat, la C-278/20, que condemnava l’estat per haver incomplert les obligacions que té a l’hora de garantir les indemnitzacions als ciutadans afectats per una mala aplicació del dret de la Unió; i també hi ha la C-788/19, que sancionava la normativa espanyola que posa entrebancs a la lliure circulació de capitals dins la Unió.
En cas que els estats membres mantinguin els incompliments després d’una sentència del TJUE que els obliga a rectificar la normativa pròpia, s’exposen a sancions econòmiques, més o menys elevades, que els pot imposar la Comissió Europea.
