Espanya contra el País Valencià

La celebració de la diada del Nou d’Octubre, ahir, va posar en relleu com canvien les coses. La manifestació de la vesprada i els actes institucionals del matí van palesar l’extremitud de la situació actual, per culpa de l’infrafinançament i la manca gairebé absoluta d’inversions territorialitzades. Ho reivindicaven els joves amb les banderes i també els empresaris, els polítics i els intel·lectuals asseguts al saló més noble del Palau de la Generalitat. Que tots dos actes coincidesquen en la mateixa afirmació ja és, en si, una notícia després de dècades en què el govern i el carrer transitaven per camins absolutament diferents, l’un contra l’altre.

El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, en una entrevista a VilaWeb, deia ahir que ara mateix la reivindicació valenciana és proponent, constructiva, documentada. Ara mateix. La idea és crear un consens com més gran millor en la societat valenciana i aleshores, amb unitat, reclamar a l’estat justícia i equitat. Però Morera va deixar clar que si la reivindicació no era atesa –i ell no ho digué, però no ho serà–, ‘creixerà la conflictivitat entre el País Valencià i l’estat’. El president de la Generalitat, Ximo Puig, també va insistir-hi durant el discurs oficial, amb una referència més poètica, quan va afirmar: ‘els valencians som gent de pau, però no abaixarem els braços.’

La tasca del parlament valencià i el consell, amb una participació molt destacada del conseller Vicent Soler, dóna fruit, clarament. Malgrat el pes encara excessiu del PP en la societat valenciana, avui ja hi ha un consens generalitzat que l’estat de les autonomies no funciona, que els diners dels valencians desapareixen capritxosament i que el govern espanyol, amb una política metòdica d’espoliació i menysteniment, empobreix tots els valencians i ens fa més difícil el dia a dia. És un canvi notable que s’ha produït en molt poc temps i que cal valorar.

Ho podríem caracteritzar dient que bona part de la societat valenciana  ja és conscient que Espanya és una amenaça per al País Valencià, un gran perill. Però si volem que el problema es resolga caldrà arribar a fer del País Valencià una amenaça per a Espanya. I això reclama propostes polítiques valentes i fins i tot arriscades que superen l’actual debat, que ens duguen més enllà i que puguen obrir vies de solució clara en un termini mitjà. També al sud de la Sénia.

[Si ens llegiu per la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per saber-ne més, aneu ací.]