17.03.2018 - 22:00
|
Actualització: 19.03.2018 - 00:25
‘No és veritat que Espanya sigui una democràcia moderna’, deia el periodista John Carlin en aquesta entrevista de VilaWeb. Ho deia impressionat, decebut, amb un punt d’incredulitat. I ho deia l’endemà de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans contra l’estat espanyol per haver condemnat dos joves que havien cremat un retrat dels reis espanyols a Girona, atès que n’havia vulnerat el dret de la llibertat d’expressió. Una sentència sobre uns fets de fa deu anys que esclata en el moment en què l’establishment espanyol, esperonat per la via lliure a la repressió que exerceix a Catalunya, desplega arreu un autoritarisme que comença a activar alguns llums d’alarma a escala internacional, sobretot arran de la censura a la fira Arco i a Twitter i arran de l’empresonament de cantants. Però també arran de l’empresonament dels joves d’Altsasu, la implantació de la presó permanent revisable i la violència policíaca a Múrcia, els fets més visibles d’una mar de fons que ve de lluny.
Quan l’associació d’hotelers de Múrcia va anunciar que regalaria un cap de setmana als agents de la policia espanyola que havien vingut a pegar als catalans que volien votar el primer d’octubre, molts murcians van reaccionar amb indignació i van voler deixar clar que hi havia una altra Múrcia. Se sentien especialment dolguts perquè també havien sofert els excessos de la policia espanyola. Les imatges de la violència dels antiavalots contra els qui es manifestaven per demanar el soterrament de les vies del TGV i protestaven contra la construcció d’un mur que migpartirà els barris recordaven la violència de l’1-O. Pràcticament han coincidit en el temps, i aquesta vinculació s’expressa fins i tot amb una iniciativa ciutadana de catalans que insten a anar a manifestar-se a Múrcia el 7 d’abril vinent per donar suport a la reivindicació dels seus veïns.
Múrcia ha estat un dels focus d’atenció aquesta setmana en què s’han fet palesos un seguit de símptomes d’una tendència a l’autoritarisme sostinguda políticament, jurídicament i mediàtica. Per si no n’hi havia hagut prou amb aquesta dura repressió, uns quants agents de la policia espanyola es van presentar armats amb subfusells d’assalt dijous al matí a la ciutat.
La línia que s’ha traspassat contra la llibertat d’expressió
Dijous mateix, el congrés espanyol tornava a fer un debat sobre la presó permanent revisable, incorporada en la polèmica reforma del codi penal del 2015, quan va esdevenir un dels més durs de tota la UE. Es va aprovar amb els únics vots a favor del PP. Ara el PNB ha impulsat una proposició de llei per derogar-la, però ha topat amb l’oposició tant de PP com de Ciutadans. De fet, mentre els uns la volen derogar, els altres la volen ampliar a més crims i supòsits, incloent-hi el d’un atac contra infrastructures com ara vies de tren o aeroports.
El dia que el PP es quedava sol al congrés espanyol aprovant la presó permanent (llavors Ciutadans volia acostar-se al PSOE i s’hi oposava) també aprovava la llei mordassa, que limita el dret de manifestació i la llibertat d’expressió i, alhora, permet més impunitat als abusos policíacs. Aquests últims temps ja n’hem vistos prou casos.
Aquestes restriccions, que s’afegeixen als casos de censura, són les que han tingut més ressò internacional. Dissabte la BBC va publicar aquest reportatge sobre la vulneració de la llibertat d’expressió a Espanya arran de les sentències contra cantants com Valtònyc, Pablo Hasél i César Strawberry. També es destaca l’informe d’aquesta setmana d’Amnistia Internacional que critica l’abús de la llei antiterrorista a l’estat espanyol per a reprimir la llibertat d’expressió. L’organització es va expressar amb molta duresa:
Tweeting a joke is not a crime.
Rapping is not terrorism.
A puppet show shouldn't land you in jail.
Spain’s broad and vaguely-worded law is resulting in the silencing of free speech & crushing of artistic expression. https://t.co/CUHNTcJuie
— Amnesty International (@amnesty) March 13, 2018
En l’informe, denuncien: ‘A Espanya s’ataca la llibertat d’expressió, el govern [espanyol] sotmet a fustigació tot un seguit d’expressions a internet –de lletres de cançons políticament controvertides a acudits– utilitzant categories generals d’enaltiment del terrorisme.’. La ‘limitació’ de l’espai de debat públic i la crítica, adverteixen, a llarg termini implica una amenaça a la capacitat de garantir la defensa dels drets humans fonamentals. Entre els casos que s’hi recullen, consta el del raper lleidatà Pablo Hasél i el de l’estudiant de Múrcia Cassandra Vera, condemnada per uns acudits a Twitter sobre la mort del dirigent franquista Carrero Blanco.
I la censura de l’obra de Santiago Sierra sobre presos polítics a la fira Arco de Madrid (aplaudida en un primer moment fins i tot pel PSOE) va mostrar d’una manera diàfana el rostre més autoritari i menys democràtic d’aquesta democràcia espanyola, sovint amagat. ‘Mitjançant la llei o la intimidació, Espanya ha esdevingut un país on els riscs de la llibertat d’expressió han anat creixent aquests darrers anys’, publicava el New York Times; ‘És juràssic i medieval, solament ho hem vist en països àrabs on un xeic ho ordenava’, exclamava un galerista colombià d’Arco; ‘la turbulència política arran del recent impuls de la independència de Catalunya també ha augmentat la tensió i ha fet que hi hagi moltes denúncies d’ingerències polítiques a la justícia’, deia ahir la BBC.
S’acaba una setmana amb molts exemples de l’impuls autoritari i de la vulneració de drets a l’estat espanyol. Una setmana que va començar amb la sentència històrica del Tribunal Europeu de Drets Humans que recordava a Espanya que cremar fotografies del rei és llibertat d’expressió. El TEDH, a Estrasburg, és un dels indrets on tard o d’hora s’hauran d’acabar resolent molt dels abusos que avui veiem i hem de suportar.
