Espanya arriba desgavellada i amb males companyies a la cita decisiva al TJUE

Avui al matí es fa a la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), davant de quinze jutges, la vista oral que ha de decidir el futur de les euroordres contra els exiliats. La sessió començarà amb una intervenció de la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol, de deu minuts, seguida d’una altra del partit d’extrema dreta Vox. Vet aquí la carta de presentació de la part espanyola en aquesta jornada decisiva per al desenllaç de la batalla judicial que fa més de quatre anys que lliuren els exiliats en diverses jurisdiccions europees i davant de l’alt tribunal de la Unió.

Tant la fiscalia com Vox són part en aquest procediment que va començar el jutge Pablo Llarena amb l’enviament de set preguntes pre-judicials al TJUE –sobre els criteris per a denegar euroordres perquè són la part acusatòria en la causa judicial oberta al Suprem– i que va culminar, quant als presos polítics, amb la sentència contra el procés. Però després del torn dels advocats dels exiliats, qui parlarà en nom del regne d’Espanya serà Andrea Gavela, que fa ben pocs mesos que és la nova advocada de l’estat en cap al capdavant del TJUE. L’anterior, Sonsoles Centeno, va plegar de sobte quan la gran final, això que s’esdevindrà avui, era a punt de començar.

Centeno va plegar perquè el jutge Pablo Llarena la va desautoritzar públicament, i la va fer responsable del seu fracàs a l’hora de fer detenir el president Puigdemont a l’Alguer i d’extradir-lo des d’Itàlia. Per mesurar la magnitud d’aquest incident, cal entendre que Centeno, com a advocada de l’estat al TJUE, no era pas una part acusatòria més, com ho fou l’advocacia de l’estat en el judici contra el procés, sinó que era la persona que parlava i actuava en nom de l’estat espanyol, Tribunal Suprem inclòs. És a dir, el jutge que va emetre les euroordres, en un rampell (més) de desesperació per haver fracassat en l’extradició de Puigdemont, desautoritzava la seva representant davant del més alt tribunal europeu, el TJUE.

El TJUE és, precisament, el tribunal que avui escoltarà les parts en litigi sobre com s’han de resoldre aquestes euroordres. L’incident entre Llarena i l’advocacia de l’estat no ha passat per alt a la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, de manera que Gonzalo Boye, per més que no disposi de prou temps en la vista d’avui (quaranta minuts, deu per cadascun dels seus representats), l’ha inclòs en la documentació lliurada al tribunal. Però la qüestió important no és pas l’incident en si, sinó el fet que el va causar: el primer semestre del 2021, en l’altra causa que tenen oberta Puigdemont, Comín i Ponsatí, sobre la seva immunitat com a eurodiputats, Sonsoles Centeno va argumentar davant del Tribunal General de la Unió que no calia concedir-los la mesura cautelar de recuperar plenament la immunitat perquè la presentació d’unes pre-judicials per part de Llarena sobre les euroordres feia que quedessin suspeses immediatament. És a dir, va sostenir, d’acord amb el dret de la Unió, que no hi havia risc de detenció i que per això no necessitaven cautelars. El TGUE li va fer cas, perquè tenia raó, i així ho va exposar en una resolució l’estiu passat.

L’abús de Llarena amb les euroordres

Vet aquí la raó per la qual va fracassar l’intent d’extradició de Puigdemont des d’Itàlia. Llarena hauria d’haver suspès les euroordres quan va presentar les pre-judicials; si tenia dubtes sobre la manera d’executar-les, no les podia mantenir actives. Però no ho va fer, les va mantenir, va forçar la detenció de Puigdemont, no se’n va sortir i després va culpar-ne l’advocada de l’estat. El paper que li ha quedat a Andrea Gavela no és pas fàcil, amb aquest precedent. I encara menys pel fet que Llarena, precisament en la interlocutòria d’enviament de les qüestions pre-judicials, el març de l’any passat, va afirmar categòricament que el procediment penal es trobava “plenament paralitzat per la seva situació de rebel·lia”. El mal ús de les euroordres, l’abús de sistema de confiança mútua entre els estats membres de la Unió en cooperació judicial, serà un dels grans arguments de la defensa dels exiliats, perquè afecta de ple la credibilitat de la posició espanyola.

També ho serà per una qüestió formal, però molt significativa, que és la desconfiança envers la justícia espanyola que un episodi com aquest origina a Luxemburg. Perquè la primera instància d’aquest tribunal, el TGUE, ja va haver de dir a Llarena que allò que ell digués i considerés sobre la suspensió de les euroordres mentre hi havia obert un procediment de pre-judicials relacionat era irrellevant.

Polònia, Romania… i la Comissió?

A aquesta desconfiança, s’hi afegeix el fet que l’estat espanyol anirà acompanyat en la vista oral solament de Polònia i Romania, que ja hi van presentar al·legacions defensant la posició de Llarena i que avui disposaran de deu minuts d’intervenció cadascun. Cap estat més de la UE no hi ha volgut entrar, cap ni un, tot i que fa ben poc un cas de denegació d’extradició amb qüestions molt semblants a les que formula Llarena tocava de ple els Països Baixos. La justícia dels Països Baixos va demanar al TJUE que li respongués què havia de fer si es trobava amb dos ciutadans reclamats mitjançant sengles euroordres per la justícia de Polònia i durant el procediment judicial contra ells els havien vulnerat el dret del jutge establert per la llei i del jutge imparcial. Exactament, el que va argumentar Bèlgica per a denegar l’extradició de Lluís Puig i que va propiciar les preguntes de Llarena.

En la sentència d’aquest cas, el TJUE va dir que es podia denegar una euroordre amb la sospita que hi hagués problemes sistèmics i generalitzats de manca d’imparcialitat en el sistema judicial de l’estat emissor. I deia que calia fer un segon pas de comprovació, que el jutge que hagués de prendre la decisió s’havia de basar en tota la informació, dades i indicis que pogués aportar l’afectat per a demostrar que aquests afers de manca d’imparcialitat el podien afectar, que hi havia el risc real que li vulneressin drets fonamentals.

Polònia, la part afectada en aquest cas, advertida i sancionada repetidament per no fer cabal de les resolucions del TJUE, també és part en la causa de les pre-judicials de Llarena. Hi és acompanyada tan sols de Romania, que té un altre precedent recent de sentència contrària del Tribunal de Luxemburg per haver avantposat el dret intern al dret europeu, tot un precedent a tenir en compte si en un futur cap tribunal espanyol té la temptació de fer igual en relació amb els exiliats o per qualsevol altra raó.

La contrapart serà la representació de Bèlgica, també personada, que defensarà la decisió de la Cort d’Apel·lació de Brussel·les que va denegar l’execució de l’euroordre contra Lluís Puig, que és en l’origen de les pre-judicials. I encara una altra part, la Comissió Europea, que mirarà de trobar un equilibri entre la defensa de la doctrina europea i la voluntat de no desencantar un estat amb el qual ha tancat files, fins ara, en la repressió contra l’independentisme.