Espanya al divan

“Irònicament, dic que jo no sóc nacionalista, que només sóc independentista, perquè jo vull un estat, no vull que m’entabanin. És clar que sóc nacionalista, però el motor ha de ser nacionalista mentre el volant no ho ha de ser. Perquè el foc al cor crea fum al cap.” Tenir el motor nacionalista i el volant, no. Quin home, Xavier Rubert de Ventós (1939-2023), el filòsof que va teoritzar sobre nosaltres en llibres com De la identitat a la independència, amb pròleg de Pasqual Maragall, o Teoria de la sensibilitat nacionalista. Home de conversa sàvia i humil –tot i que amb prou feines el vaig conèixer, l’enyoro– i que té idees com aquesta: “Hem de barrejar-nos amb més lleis, terres i sang. Practicar la identitat múltiple. Si no, és perillós. I fem-ho bé. Un de Vic que és boletaire, catòlic, del Barça, nacionalista i votant de CiU no té múltiples identitats. En té una de sola, que és redundant. Fugim de l’única identitat.” (Xavier Rubert de Ventós, 2012, 2012 i 2014)

Però és sobretot un paràgraf, que aquests dies porto a dins. Un paràgraf que em recorda poderosament la idea que vaig aprendre de David Graeber, i que ja no m’ha deixat: la pregunta és més important que no la resposta, perquè marca el debat, la narrativa, el tema de conversa, el focus d’atenció. Compara una universitat que atorga una beca de 150.000 euros amb aquest enunciat (Quina és la relació entre lliure mercat i democràcia?) i una altra amb aquest (Quina és la relació entre lliure mercat i extracció colonial?) i veuràs la importància de la pregunta (i no la resposta) a l’hora de marcar el debat. Rubert de Ventós, expressa una idea similar, que aquests dies no em trec del cap:

“Doncs igual que una feminista voldria que no fos necessari el feminisme, jo també voldria que no fos necessari el catalanisme. Perquè a nosaltres ens treu el ressentiment, la mala llet… I als espanyols els treu la prepotència. Fa vint anys o més fèiem unes reunions a Castelldefels amb el Castellet i els seus amics, i els liberals de Madrid. Sempre venien amb la mateixa cançó: ‘no us expliqueu!’. L’actitud nostra és el que em neguitejava i em neguiteja. Vull dir: el que pregunta és el que es constitueix en psicoanalista, et posa a sobre el divan. Jo vaig tenir la sensació vergonyant, en aquestes reunions d’intel·lectuals castellans-catalans, que els castellans ens venien a perdonar. Ens deien: ‘Abans éreu la nostra porta d’Europa i ara amb aquest Pujol esteu tancats. Tan bé que ens enteníem abans, expliqueu-nos què us passa.’ Que què ens passa? Estira’t tu al divan, jo faré de psicoanalista i preguntaré què us passa a vosaltres. És important fer tu la pregunta. Et constitueixes amb el poder. L’espanyolisme ha anat generant en mi i en tots una mala llet, que és la que és. I em fa ràbia aquesta gent que em fa sortir registres meus que no m’agrada que em surtin. I  aquesta gent ja no els aguanto.” (2014)

De la fase “Escolta, Espanya”, Rubert de Ventós ens recomana passar a la fase “Respon, Espanya”. Fes la pregunta. Posa’ls al divan. I ara, aquests dies més que mai, Espanya ha d’anar al divan: Com és, Espanya, que aquests darrers quatre anys, encara no, has viscut tres eleccions (2019, 2019, 2023) i una moció de censura (2018)? Per què , Espanya, et costa tant tenir un govern estable? Per què tens tanta gent al carrer envoltant la seu del partit del president? Tens, Espanya, problemes de convivència? Per què? Què us passa, PP i PSOE, que practiqueu aquest odi? Per què aquesta ultradreta la teniu tan descontrolada? Per què se us pot girar ara la lawfare en contra? De veritat que el pla és de fer amb Pedro Sánchez el que ja s’ha fet amb Lula da Silva o amb Evo Morales? Pedro Sánchez a la presó, doncs? Un president guanya, legisla, no us agrada i el voleu a la presó? Activeu els jutges contra seu? Per què? Per què, Espanya, la teva població té una autoestima tan baixa enquesta rere enquesta? Què us passa ara amb la Letícia? Per què humilieu la vostra reina, el vostre rei i la vostra monarquia? Per què els joves de VOX criden Borbons als taurons? Per què, ara, l’amnistia i els indults? Per què els legisles, Espanya, sense ganes, sense defensar-los, sense justificar-los, sense teoritzar-los? Com és que has acceptat una negociació a Suïssa amb un presumpte pròfug? Explica’t, Espanya. Què et passa? Seu, estira’t al divan. Digues-nos què et passa últimament, que no acabes de trobar estabilitat? Com et podem ajudar?