14.10.2015 - 02:00
Sí, Valencia sense accent gràfic. Però no us parlaré d’accents, sinó d’una barrera antidemocràtica i contraproduent.
Us parlaré de la barrera del 3% que han de superar els partits que opten a ser representats al nostre parlament. Juntament amb la regla d’Hont i la desproporció de ràtios diputat/vots a les diverses ‘provincias’, ajuda a filtrar les incòmodes opcions minoritàries i, suposadament, millora la governabilitat.
Per una banda, el que grinyola d’aquesta barrera és que en realitat només s’aplica a la demarcació de Barcelona. A les altres (amb 15, 17 i 18 diputats) cal un 5% aproximadament (a Lleida, Catalunya Sí que es Pot queda fora amb un 4,29% i a Girona entra amb un 4,77%, el valor més baix a les tres demarcacions ‘perifèriques’). Grinyola perquè una regla que té més excepcions que aplicacions suggereix que s’ha fet a mida: en aquest cas, a mida de reprimir només les opcions minoritàries de les àrees tradicionalment més progressistes. Opcions que es vol reprimir sense recórrer a il·legalitzacions que sempre deixarien el cas en mans de la justícia. I d’aquest ‘laisser-faire’, se n’aprofiten partits que no haurien de tenir cabuda en una democràcia, com ara PxC.
Per una altra banda, els suposats beneficis d’aquesta barrera estan per demostrar. És beneficiós deixar determinades línies d’acció política fora de la via parlamentària? És bo per a la democràcia la dinàmica de menystenir l’opositor minoritari, que té la màxima expressió en el bipartidisme que silencia fins i tot les opcions minoritàries dins un parlament? Què els suggerim a 75.000 electors a qui neguem la via parlamentària?
Sincerament, la democràcia, com menys adulterada, més m’agrada. Pel meu gust, caldrà que en el procés constituent esborrem qualsevol d’aquestes excuses per silenciar les veus incòmodes.
Sobretot, si ens adonem fins a quins nivells de ridícul ens pot dur aquesta deriva demofòbica. Us demano que no us ho cregueu: agafeu un simulador de la regla d’Hont, aporteu-hi les dades de la demarcació de Barcelona i assegureu-vos que calcula correctament el resultat obtingut el 27-S. Tot seguit, feu la prova de suavitzar la barrera antidemocràtica, no cal ni que l’elimineu, rebaixeu-la al 2%. Què us surt? El Partit Humanista? El Pirata? El PACMA? Seria tan greu que tinguessin un o dos diputats? Però no! Resulta que, suavitzant la barrera antidemocràtica del 3% al 2% qui entra al parlament són dos diputats d’Unió i cauen el dissetè de Ciudadanos i l’onzè del PP.
Home, confesso que tinc una aversió irracional a Duran i Lleida i als duranilleidistes. Però que un d’aquests que en diem popularment botifler passi per davant d’un demòcrata-cristià perquè hem posat una barrera demofòbica per por que se’ns coli un antitaurí al parlament és ben bé allò que ara en diuen disparar-se un tret al peu (no sé si els monàrquics l’empren gaire, aquesta expressió).
I, decantant les meves aversions, sincerament em sento estafat quan veig que hem deixat fora un home experimentat com el senyor Espadaler per tal que ocupi el seu lloc la senyora Valencia. He volgut saber-ne més, d’aquesta senyora: regidora a Sant Feliu de Llobregat, a la web del seu ajuntament diu que ‘té estudis de Relacions Laborals i Tècnic Superior en Secretariat. Treballa coordinant una unitat de gestió d’operacions immobiliàries d’actius d’entitats financeres’. Al seu Facebook segueix una munió de ‘ciudadanos’ encapçalats (en ordre no alfabètic) per Servihabitat. Eps, ‘con la LKXA hemos topado, Sancho!’
Senyors, abans d’inaugurar el país nou tenim molta feina; entre més qüestions, hem d’aconseguir atreure a les nostres posicions molta gent de Catalunya Sí que es Pot i d’Unió. Una norma que, a més de ser antidemocràtica, ens priva de tenir interlocució amb el senyor Espadaler al parlament perquè el seu lloc l’ocupi una ‘ciudadana’ tan preparada, és, ras i curt, una bestiesa.
Lluís de Yzaguirre i Maura
PS: Vincle a un simulador de la regla d’Hont.
