23.04.2022 - 21:30
Els eslovens trien avui en eleccions entre dos grans projectes de país. L’un, encapçalat pel primer ministre actual, Janez Jansa, aliat de Viktor Orbán i del president serbi Aleksandar Vucic, que provarà de renovar el mandat; l’altre, el Moviment de la Llibertat (LMS), que ha promès d’apartar-lo del poder i revertir les polítiques actuals que diuen que soscaven la democràcia i l’estat de dret.
Els sondatges pronostiquen un resultat frec a frec entre el Partit Demòcrata Eslovè (SDS) de Jansa i l’LMS, que obtindran vora el 25% dels vots. En aquesta situació, i si no hi ha sorpreses, totes dues grans formacions hauran de pactar amb partits minoritaris, que són al llindar del 4% necessari per a assolir representació.
L’LMS és una formació ecologista de centreesquerra, unió de partits més petits, encapçalada per Robert Golob, cap de la companyia pública d’energia fins el gener passat. La candidatura és sobretot un projecte d’oposició al primer ministre. Ara com ara, Golob sembla tenir un lleuger avantatge sobre Jansa, perquè té més aliats potencials, atès que hi ha uns quants partits d’esquerres que poden entrar a la cambra.
Sobre la importància de la votació, cal tenir en compte que un estudi recent de Freedom House revela que Eslovènia és l’estat d’Europa de l’est i l’Àsia central que va tenir una davallada més forta de la democràcia l’any passat. L’estudi analitza del procés electoral a la independència dels mitjans i la corrupció, i apunta com a principal culpable del deteriorament de la situació el primer ministre: “Va arraconar el parlament i va exercir una pressió política i financera considerables sobre les organitzacions de la societat civil, els serveis de mitjans públics, el poder judicial i la fiscalia europea.”
Entre més intervencions polèmiques, com ara en la gestió de la covid, Jansa ha criticat els periodistes a les xarxes i fins i tot va retenir els fons de la cadena pública fins a portar-la gairebé a la fallida perquè en qüestionava el lideratge. Tot i això, Freedom House encara considera Eslovènia una “democràcia consolidada”, malgrat que aquestes eleccions podrien ser un punt d’inflexió entre reforçar-la i retrocedir cap a un autoritarisme més intens.
Per una altra banda, Jansa té com a aval la gestió econòmica, amb una inversió en augment, una ocupació rècord i un creixement econòmic del 8,1% l’any passat. També va ser un dels primers dirigents que va visitar a Kíiv el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, juntament amb els seus homòlegs txecs i polonesos, en una mesura diplomàtica que, segons que va dir, va fer tornar Eslovènia “al mapa mundial”.
Per tant, els 1,7 milions d’eslovens cridats a les urnes faran una votació molt transcendental, afegida a una situació d’incertesa màxima, amb un augment del cost de l’energia i la inflació, les demandes sindicals i les conseqüències per la guerra d’Ucraïna.
