01.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 01.10.2023 - 22:15
[Article original: Nie je to koniec sveta. Fico vyhral, ale nepatrí mu to tu.]
Les eleccions eslovaques han tingut de guanyador Robert Fico. I això ens diu molt sobre els polítics democràtics que van considerar que els seus propis projectes eren més importants que no pas derrotar-lo. Tindrem temps d’analitzar-ho, però de moment ja podem treure’n algunes conclusions.
Fico [ex-primer ministre populista i pro-rus, dirigent del grup socialdemòcrata Smer] ha guanyat amb quaranta-dos escons malgrat el record dels seus anys de govern plens d’irregularitats i delictes, i ha aconseguit de persuadir la majoria d’electors que la seva visió d’Eslovàquia és millor que qualsevol altra.
Potser no tindrà prou majoria per a canviar la constitució, però girarà el timó del país en la direcció contrària a la civilització i la llibertat. Fins i tot amb una majoria senzilla, pot canviar la política d’ajudes a Ucraïna o els acords d’Eslovàquia amb els aliats europeus i nord-americans. Tan sols cal veure la fotografia del moment en què celebren la victòria. No són mostres decents i legítimes d’alegria com les que es podrien veure després d’unes eleccions en qualsevol de les metròpolis europees, sinó les cares de qui es considera conqueridor i anuncia que el país li pertany a partir d’ara.
Amb una majoria senzilla, Fico també canviarà immediatament la direcció de la policia i de la fiscalia especial i ningú no té dubtes que aturarà la investigació dels crims de la seva època anterior de govern.
Eslovàquia Progressista va dir que en aquestes eleccions s’hi jugaven el futur d’Eslovàquia, i aquest futur ara és fosc, amb Fico com a possible primer ministre. Per això haurien d’intentar de formar un govern, tot i que no sembla gaire fàcil d’aconseguir els escons necessaris. En tot cas, poden estar satisfets amb el resultat. A les eleccions anteriors no van aconseguir d’entrar al parlament i ara són el segon partit de la cambra, amb trenta-dos escons. A l’oposició poden frenar i vetllar, vigilar allò que fa Fico i preparar-se per al futur.
Hlas –l’altre partit socialdemòcrata, la Veu– pensava ara fa mig any que podia guanyar les eleccions i demostrar que eren els autèntics portadors del missatge socialdemòcrata. Tot i això, el seu resultat és millor que no era previst aquestes darreres setmanes –finalment ha estat tercer, després de Smer i Eslovàquia Progressista, amb vint-i-set escons– i això els dóna l’oportunitat teòrica de decidir.
El seu dirigent, Peter Pellegrini, pot sospesar si una coalició amb Eslovàquia Progressista podria ser més adient per a ells que no pas amb Smer. En una coalició amb els progressistes, Hlas seria en posició de soci igualitari, mentre que en una coalició amb Smer seria clarament subordinat. Tanmateix, no cal enganyar-se: el passat comú i el desig de deslliurar-se d’investigacions molestes sobre el seu passat parla en favor de la coalició de Fico.
L’extrema dreta de Republika ha acabat fora del parlament, però l’SNS –ultres nacionalistes– ha aconseguit d’entrar-hi amb deu escons i Smer hi tindrà un aliat clar.
El KDH –el partit demòcrata-cristià– ha aconseguit de tornar al parlament amb dotze escons i evitar allò que semblava que era el seu fi. Fico segurament mirarà d’acostar-los a la seva coalició i serà interessant veure fins a quin punt el KDH hi estarà disposat.
Igor Matovič [OĽaNO, conservadors antisistema] torna a la posició de destructor que tant li agrada amb setze escons. Els seus percentatges no ajudaran ningú, ningú no pot governar amb ell. Però cridarà i farà mal.
Finalment, els liberals euroescèptics de SaS han aconseguit onze diputats.
Això no és la fi del món. Fico no serà prou fort per a tancar-ho tot i prohibir-nos, als eslovacs, d’escriure, cantar, ballar i somiar. Però els votants i tots els polítics democràtics del país haurien de comprendre que ara comença la veritable lluita per Eslovàquia. Aquest país no pertany a Fico. I no li’l lliurarem.
