Esgarrinxades independentistes en un debat televisiu de tràmit

Una de les frases més repetides durant el debat de candidats de TV3 i Catalunya Ràdio l’ha dita Gabriel Rufián, dirigida a Míriam Nogueras i Albert Botran: “No sóc el seu adversari.” Els candidats de Junts i la CUP han retret a ERC la política de pactes amb el PSOE, mentre Rufián lamentava haver-se sentit molt sol, preguntava quina alternativa hi havia a la taula de diàleg i s’enorgullia d’haver negociat els indults. Davant la Catalunya pacificada que descrivia Meritxell Batet, penjant-ne la medalla al govern de Pedro Sánchez, ERC, Junts i la CUP han tornat a evidenciar la divisió amb què concorren les forces independentistes a les eleccions de diumenge, en el tram final d’una campanya en què el conflicte polític s’ha diluït en les propostes i tan sols s’ha usat com a retret a conveniència per a la polarització deliberada entre el bloc PSOE-Sumar i el del PP-Vox. Un marc ideal per als candidats del vell bipartidisme que pot perjudicar les candidatures independentistes, amb la incògnita afegida del pes que tindrà la possible abstenció activa d’una part de l’electorat.

Rufián i Nogueras han estat dos dels candidats que més s’han interpel·lat. Després dels resultats de les municipals, en què Junts va superar ERC en vots, però no en regidors, ha tornat a entrar en joc l’hegemonia de l’independentisme: Esquerra necessita tornar a superar Junts a les espanyoles perquè no en surti erosionat el govern de Pere Aragonès. I és clar que la divisió entre els antics socis de govern s’aprofundirà en cas que els vots dels partits independentistes siguin decisius per a una hipotètica nova investidura de Sánchez, malgrat que els sondatges dibuixen com a més probable una majoria PP-Vox. La candidata de Junts ha proposat a Rufián que el preu per a pactar (i que ERC diu que vol apujar) sigui la transferència de les competències per a un referèndum pactat. Un requisit alineat amb la proposta de la CUP, que ha proposat la convocatòria d’un referèndum com a condició sine qua non. Rufián, tanmateix, ha parlat de serveis, d’infrastructures i de llengua.

ERC manté un pactisme més possibilista, allunyat del blocatge pràctic que podria significar que Junts i la CUP mantinguessin el referèndum com a condició si Sánchez en depèn. La raó: que l’alternativa és pitjor, ha assenyalat Rufián. “No farem una jugada mestra per investir el PP. Crec que se m’entén”, ha deixat anar el candidat d’ERC a Nogueras. “Vostè què hi va a fer a Madrid? De què servirà el seu vot?”, li ha demanat igualment Batet. Sumar – En Comú Podem ha provat de retornar al marc dicotòmic, quan la discussió s’embrancava en el procés: després d’esmentar els pactes recents entre PP i Vox, Aina Vidal ha dit: “Són un autèntic perill públic” i “En aquestes eleccions es tracta de guanyar-los”.

“Hem recuperat normalitat institucional, creixem com mai… Volem anar endavant”, ha insistit Batet, volent deixar igualment enrere els anys culminants del procés. I Botran, de sobte, li ha retret: “Si tan pacificada està Catalunya, per què el seu govern infiltra policies?” Batet també ha assegurat que el PSOE promouria una reforma del sistema de finançament, pendent de renovació d’ençà del 2014. “S’ha d’abordar amb urgència i es farà en la legislatura vinent sens dubte. El compromís per a millorar el finançament autonòmic és cabdal”, ha afirmat la candidata del PSC en resposta a una pregunta del cap de cartell del PDECat – Espai CiU, Roger Montañola.

L’ex-dirigent d’Unió ha provat d’esprémer els drets electorals de la seva candidatura deixant anar durant tot el debat les idees principals: que cerca els votants orfes de l’antiga federació nacionalista i que negociarà tant amb el PSOE com el PP, perquè vol tornar al peix al cove i defensar els autònoms i els interessos pràctics allunyats de les proclames maximalistes. Montañola s’adreçava també als possibles votants de Junts que no se sentin còmodes amb una candidata que posa el focus sobre els incompliments del PSOE i els equipara al PP. El cap de cartell del PP, Nacho Martín Blanco, també ha mirat de pescar els votants de dretes que es puguin despenjar de Junts. “Catalunya ha de tornar a ser el motor econòmic d’Espanya”, ha dit, entre més arguments, ara que Alberto Núñez Feijóo aspira a refer llaços amb l’empresariat català coincidint amb el creixement electoral que li vaticinen els sondatges.

La llengua ha estat un dels grans temes del debat. Martín Blanco ha estat visiblement incòmode quan tots els partits, llevat de Vox, han criticat els pactes del PP amb el partit de Santiago Abascal que volen perjudicar el català. Una imatge: el candidat del PP, visiblement indignat, li ha retornat a Rufián l’exemplar de la revista Camacuc que li havia regalat tant a ell com a Juan José Aizcorbe després dels fets de Borriana. “A mi ningú no em donarà mai lliçons de respecte a la llengua catalana, mai”, li ha etzibat. El PP ha topat amb l’oposició de tots els candidats tret de Vox. I això ha molestat especialment Martín Blanco, que assegura defensar un bilingüisme que no vol perjudicar el català, malgrat que la resta de partits opini la contrària.

Un intent de Botran de parlar de llengua en el bloc del debat previst per a l’economia ha semblat afavorir un motí contra la moderadora, avalat per Montañola i Vidal. Però el previsible guirigall d’una discussió de vuit ha anat deixant espais perquè tots els candidats falquessin els discursos que fa dies que repeteixen, ben estudiats alguns, ben apuntats alguns altres. Sense cap sorpresa que faci variar els equilibris previs, ni patinades que puguin perjudicar ningú, si alguns intervinents han aconseguit que algun elector hagi acabat de definir o canviar el vot, el debat haurà anat més enllà que no semblava: un tràmit enmig d’una campanya grisa de propostes, monopolitzada per la víscera, les mentides i les mitges veritats i l’apel·lació a les emocions més primàries.