“Escup a la cara dels nord-catalans”: indignació i estupor amb el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà

El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà d’ençà de fa any i mig, Christopher Daniel Person, va desfermar dijous una forta polèmica arran de la seva compareixença al Parlament de Catalunya, en què va dir que el territori on residia no l’anomenava “Catalunya Nord” per “neutralitat institucional” i que solament existia “Pirineus Orientals” per al departament i “Occitània” per a la regió. Així mateix, Person va arribar a dir que el català, a Catalunya Nord, s’havia “perdut” i que no es parlava.

Arran de les declaracions de Person, parlem amb la batllessa dels Banys d’Arles, Marie Costa, el sociòleg Gautier Sabrià, el co-president d’Unitat Catalana, Jaume Pol, i l’activista Hervé Pi per saber-ne el parer, sobre les paraules de Person i també sobre els canvis que hi ha hagut arran de la seva arribada al càrrec de director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, nomenat pel govern de Salvador Illa.

Marie Costa: “És un impresentable, no hi té res a fer, aquí”

—El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà diu que no fa servir la denominació “Catalunya Nord” perquè ha de mantenir la “neutralitat institucional”, i que no és cap denominació oficial. Què li respondríeu?
—Primer de tot, és una persona que no ha entès el seu càrrec. Segon, és una persona que escup a la cara dels nord-catalans, que no entén la lluita que tenim aquí per mantenir la identitat. Sap què ha sigut històricament Catalunya, aquest senyor? O es pensa que és en una mena d’articulació entre Madrid i París i no ha entès que és una continuació d’un territori que es diu Principat i que es diu Països Catalans.

És un impresentable, no hi té res a fer, aquí. És com un ambaixador que no entén les relacions que ha de defensar. Ell no és un ambaixador d’un estat constituït, sinó el representant d’allò que és el Principat a Catalunya Nord, que és la part mutilada de Catalunya. Per tant, el que ha de fer és ajudar la gent d’aquí. No li demano pas de tenir un paper polític, sinó de tenir un paper cultural que sigui un sosteniment a la gent d’aquí que cada dia lluitem per mantenir una llengua que desapareix. Tenint en compte aquesta dificultat, no necessitem un pallasso així. És un trist pallasso.

Dic per mi, però acabo de sortir del Congrés dels Batlles de Catalunya Nord i no és només cosa de la batllessa dels Banys d’Arles i Palaldà –que tothom sap quin compromís tinc amb Catalunya–, sinó que tots els batlles desestimen el que ha dit. És jove, té aquesta excusa, però no entenc com han pogut nomenar una persona com aquesta. Aquesta és la qüestió: hi ha un propòsit del govern que tenim, de posar una persona que finalment ajudi França i Espanya a destruir el poc que queda? O és una persona que no han controlat perquè el paper que es fa a Perpinyà no els interessa –que també és greu? Personalment, ho visc molt malament.

—Quina és la relació teniu amb el director de la Casa de la Generalitat? Hi noteu un canvi de tarannà?
—Jo havia tingut molta relació amb els altres directors; amb aquest, per ara, cap. He tingut una relació excel·lent amb tots els directors, fossin del color que fossin. Maryse Olivé, que era d’aquí a tocar, d’Agullana, coneixia aquest país com la seva butxaca. També vam tenir Enric Pujol, empordanès de Figueres i conscient de Catalunya Nord. Posteriorment, vam tenir Alfons Quera, que és d’aquí, és nostre, és de tocar de la Jonquera, o Josep Puigvert, també figuerenc. Bé, gent que coneix completament la mentalitat del nord.

Per tant, què n’hem de fer, d’aquest paio, aquí? No sabem ni d’on surt i, a més, no entén absolutament res del que som. No sé si és una estratègia de la Generalitat, això de posar una persona completament descafeïnada pel que fa al catalanisme, per ser tranquil amb l’estat francès i l’estat espanyol, o senzillament ha estat un error de selecció i no han entès què faria aquesta persona, que també és una possibilitat.

Ara, els serveis de la Generalitat sí que funcionen com normalment, això vull que quedi clar. L’activitat és la de sempre, per això penso que és una qüestió de la persona. És algú que vol tenir protagonisme i que es deu pensar que en tindrà perquè s’ajup davant els dos poders: l’espanyol i el francès.

—Creieu que tot plegat afectarà la relació entre nord i sud?
—Crec que no, crec que tots els batlles –també els que no són tan compromesos com jo–, tenim relacions amb batlles i amb institucions del sud, perquè som una terra transfronterera. Les coses s’han teixit, i no penso que es puguin fer malbé. Ara bé, el problema és que no ho fa malbé però tampoc no ajuda. Hi ha un problema amb aquest paio, que no entén la història de Catalunya ni què és, i encara menys aquest territori tan complicat que tenim aquí al nord.

Jaume Pol: “No se sap quina feina fa aquí. No ho sap ningú”

—El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà diu que no fa servir la denominació “Catalunya Nord” perquè ha de mantenir la “neutralitat institucional”, i que no és cap denominació oficial. Què li respondríeu?
—La Casa de Perpinyà es va crear precisament pel fet de la identitat, de la cultura i de la llengua catalana, i de la història compartida, també de Catalunya Nord. No voler reconèixer que el territori es pugui anomenar Catalunya Nord és un pas endarrere molt fort. El senyor Person s’alinea amb unes posicions molt jacobines en l’àmbit de l’estat francès, i no parlem de com es pot considerar a l’estat espanyol.

—Quina és la relació amb el director de la Casa de la Generalitat? Hi noteu un canvi de tarannà?
—He tingut, per casualitat, la possibilitat de creuar-me’l el dia mateix que va arribar a la Casa de la Generalitat. D’ençà de llavors, no hem tingut cap més contacte, ni cap possibilitat. Hauria pogut fer com els anteriors directors, que van reunir-se amb gent de l’àmbit associatiu, polític i institucional d’aquí. No tinc constància que hagi mantingut converses o reunions amb persones d’aquí.

En qualsevol govern que havia tingut la Generalitat fins ara, el director de la Casa de la Generalitat sempre havia estat una persona amb qui es podia col·laborar, es podien tenir tractes i es podien preveure projectes comuns. No sé per què l’han posat, és molt estrany, no se sap quina feina fa aquí. No ho sap ningú.

—Creieu que tot plegat afectarà la relació entre nord i sud?
—No! Es poden mantenir relacions que no siguin per mitjà d’ell. Per exemple, Salvador Illa va venir a donar suport a la Bressola, i va fer-ho directament mitjançant les institucions nord-catalanes, com són el Consell Departamental o càrrecs locals. No sé quin rol va tenir-hi el director de la Generalitat. La Casa de la Generalitat va ser creada expressament per poder justament afavorir aquests lligams entre Catalunya Nord i Catalunya Sud.

Gautier Sabrià: “Ha vingut aquí a fer un paper de francès i punt”

—El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà diu que no fa servir la denominació “Catalunya Nord” perquè ha de mantenir la “neutralitat institucional”, i que no és cap denominació oficial. Què li respondríeu?
–Quan ens parla d’aquesta neutralitat institucional, que faci referència directament a “Pirineus Orientals” i a “Occitània” és la primera cosa destacable. “Occitània”, que és un nom bastant recent, del 2015, quan es va fer una fusió entre dues regions, no era una cosa que es desitjava des de Catalunya Nord, perquè no hi havia cap referència a la nostra identitat catalana. “Pirineus Orientals” és un nom molt antic, que ve de la Revolució Francesa, que suprimia els marcadors identitaris. Fa més de cent anys que hi ha intents de canviar aquest nom, fins i tot fa dos anys que el Consell Departamental impulsa una consulta ciutadana per canviar de nom, justament. Perquè és un nom que no ens agrada especialment a la gent que viu aquí, i perquè té poc glamur des d’un punt de vista turístic.

Si el director de la Casa de la Generalitat ha de fer referència a l’estat francès, no cal tenir una Casa de la Generalitat, perquè ja tenim les nostres pròpies institucions. És bastant violent, perquè és una situació en què hi ha algú que està totalment desconnectat de la realitat del terreny. També és violent veure gent a Barcelona, que no té cap vincle amb Catalunya Nord, fer un debat sobre com s’ha d’anomenar Catalunya Nord. Vull dir, demanar-nos-ho directament també seria una opció. Això demostra que tenim ben poc protagonisme: finalment, qui decideix per nosaltres és o bé un marc estatal, des de París, o nacional, des de Barcelona.

S’ha d’insistir que ell, amb aquesta lògica institucional, revela una forma de menyspreu que es té cap a Catalunya Nord. El tema identitari està molt arrelat. És interessant de recordar que d’ençà del 2007, “Catalunya Nord” és un nom cooficial i el Consell Departament l’ha oficialitzat al mateix nivell que “Pirineus Orientals”. I quan ell diu que és només “Pirineus Oriental” perquè és així a l’estat francès, hauria de pensar que, si localment hem decidit donar una cooficialitat al terme, vol dir que la teva mirada clarament enfoca a París. Ha vingut aquí a fer un paper gairebé de francès i punt.

—Quina és la relació teniu amb el director de la Casa de la Generalitat? Hi noteu un canvi de tarannà?
—Et diré una cosa molt honestament: crec que si demanes a la gent de Perpinyà o de Catalunya Nord què és la Casa de la Generalitat, ningú sap quina és la seva funció. Potser si parles amb els treballadors te’n diuen una altra cosa, però des de fora jo no veig gran cosa. Recordo que quan va entrar a la batllia de Perpinyà l’extrema dreta, la Casa de la Generalitat es plantejava de reduir o repensar les seves relacions, però veient les declaracions del senyor Person, potser ens podríem plantejar si hi ha hagut tantes males relacions amb l’ajuntament. Avui cap diari local no ha fet notícia d’aquest afer, i això demostra que aquest senyor no té cap mena d’autoritat a Catalunya Nord.

—Creieu que tot plegat afectarà la relació entre nord i sud?
—Ho dubto, realment. Com que s’ha decidit des de Barcelona que s’havia de posar aquest home a Perpinyà, la gent d’aquí hem entès que, en aquesta història, hi tenim poc a dir. Crec que no se’ns demanarà absolutament res. I gairebé fa la sensació que la Casa de la Generalitat és una ambaixada en un país estranger: gent sense cap vincle amb Catalunya Nord parlant i barallant-se sobre com anomenar Catalunya Nord, sense que puguem dir-hi res, em sembla bastant fort.

Hervé Pi: “Aliot deu ser encantat i li tornaria a signar la renovació del contracte si calgués”

—El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà diu que no fa servir la denominació “Catalunya Nord” perquè ha de mantenir la “neutralitat institucional”, i que no és cap denominació oficial. Què li respondríeu?
–Aquest senyor, com a director de la Casa de la Generalitat, pensa que és aquí per representar Catalunya a França, i no és ben bé la seva funció. Ho hem vist quan va enviar la tradicional nadala tan sols en francès. Ens en vam queixar, i unes hores després la vam rebre en català. Primer, en francès i, després, en català. I, per tant, fer servir el francès, la llengua que ens està aixafant, en prioritat ja demostrava l’esperit de la persona. I ara, evidentment, amb això, enfonsa el clau, que no volia parlar de Catalunya Nord ni tampoc de Rosselló.

El Consell Departamental, i ell mateix, va encartellar a totes les entrades del país “Benvinguts a Catalunya Nord”, i a totes les entrades de les comarques va posar el nom de la comarca en català: dir que aquí no es parla més català és un desconeixement total del país, o mala fe. Que el català no és la llengua majoritària és clar, és evident. Amb cinquanta anys s’ha perdut molt, ha perdut molt espai, el català, aquí. Però encara hi ha gent que sap parlar català i encara hi ha gent que parla català i la Casa de la Generalitat hauria de tenir l’objectiu d’enfortir la llengua, de fer el màxim, i no ho fa.

—Quina és la relació teniu amb el director de la Casa de la Generalitat? Hi noteu un canvi de tarannà?
—Sí, evidentment. Jo l’he vist una vegada perquè faig part d’una entitat cultural, que és l’Aire Nou de Bao. La Generalitat de Catalunya, amb els diables, ha posat en funcionament una nova aplicació. I per entrar-hi calia tenir una identitat digital catalana, que només té la gent de Catalunya Sud. Per tant, hem demanat cita al director de la Casa per demanar-li d’intervenir-hi. També som catalans, aquí també practiquem les mateixes tradicions, fem castells, fem correfocs, i necessitem ser reconeguts com a catalans. I semblava un diàleg de sords, perquè nosaltres li demanàvem de ser reconeguts i ell volia explicar els correfocs a la regió; ell ens volia explicar les tradicions catalanes, explicar al francès o occità les tradicions catalanes. Vull dir, té la seva idea i no en surt.

Jo és l’única vegada que l’he pogut encontrar, tampoc li he demanat altres cites perquè no crec que valgui la pena. És un desconeixement del territori, és una visió jacobina. Del que he llegit, l’única cosa en què té tota la raó del món és que aquí no som a Espanya. Això és molt bo. En això té tota la raó del món, no som a Espanya. Ara no som pas a Espanya, som a Catalunya. I això no li ha quedat del tot clar. Per ell, hi ha Espanya i hi ha França, i Catalunya és una cosa que no sé com la pot definir, aquesta cosa, perquè no té el mateix sentit que nosaltres.

—Creieu que tot plegat afectarà la relació entre nord i sud?
—A veure, no sé quina és la seva relació amb les institucions. Suposo que a algunes institucions nord-catalanes els va molt bé, perquè  també tenim molts jacobins. Començant, per exemple, per Aliot, el batlle de Perpinyà. Ell en deu ser encantat i li tornaria a signar la renovació del contracte si calgués. Amb el Consell Departamental, bé, és el mateix partit, són socialistes, per tant, suposo que els deu convenir.

Per nosaltres, que defensem que som catalans i que Catalunya Nord també és una part de Catalunya, aquest representant no ens convé, no és el que esperem. Com a representant de Catalunya, ha d’ensenyar què és Catalunya i ha de fer servir la llengua aquí, sobretot aquí.