Més enllà de l’escudella, què es menja per Nadal als Països Catalans?

L’escudella i carn d’olla és el plat més típic dels Països Catalans per Nadal, encara que segons el territori rep noms diferents, i hi ha variacions en la recepta. Per exemple, al País Valencià, de l’escudella en diuen olla de carn, encara que col·loquialment es fa servir molt el barbarisme putxero. A Mallorca, en canvi, és coneguda com a sopa de Nadal o bullit, i a Catalunya Nord, com a ollada.

Per una altra banda, hi ha diferències en la recepta –encara que cal deixar clar que cada casa és un món i que hi ha moltes variacions. En general, els galets són tradició a Catalunya, Andorra i les Illes. A Mallorca, la tradició és farcir els galets de carn picada. De fet, és un costum que aquests darrers anys s’ha expandit a Catalunya. En canvi, al País Valencià no es posen galets a la sopa, sinó que s’opta més per posar-hi fideus o arròs, i en molts llocs posen bajoqueta o napicol a l’olla de carn, segons la zona.

A les Illes, el brou és més senzill. Es fa solament amb gallina o gall dindi i amb alguna verdura. No porta cigrons ni pilota. Els illencs no mengen carn d’olla el dia de Nadal. Passen directament al segon plat.

La salsa de Nadal, un altre plat típic

A les Pitiüses, l’àpat de Nadal també comença amb un bullit de Nadal, com hem dit abans. Però, en aquest cas, es reserva una part del brou per al plat estrella, la salsa de Nadal, unes postres típiques d’aquestes illes. És el plat per excel·lència d’Eivissa i Formentera, i la tradició marca de fer-lo amb la família. De fet, són unes postres que es fa una vegada l’any. Són de cocció llarga, de manera que la tradició és començar-les a fer la nit de Nadal.

Per a preparar la salsa de Nadal, a Eivissa es comença picant ametlles pelades fins a aconseguir una pasta uniforme. A continuació, s’hi afegeixen ous i es continua pastant, fins que tot acaba completament integrat. Llavors s’hi afegeix de mica en mica el brou a una temperatura mitjana, a la vegada que s’hi posa mel, canyella i safrà, fins que es té una massa uniforme. Tot seguit, es posa en una olla amb el foc alt i cal anar-la remenant, sempre en la mateixa direcció, al voltant d’una hora, per obtenir la textura desitjada. S’ha de fer amb molta estima per evitar que es talli. Després s’acompanya del coc pagès, un pa de pessic dolç en forma de pa.

A Formentera, se’n diu salsa mossona, i se’n diferencia perquè normalment es fan servir les ametlles amb pell, que fan que la salsa surti més fosca. A més, no s’hi acostuma a posar mel.

I després de l’escudella, què?

I després de l’escudella i la carn d’olla, què mengeu de segon, o de tercer (segons com es miri)? Si és que mengeu res, perquè com més va hi ha més famílies que passen directament a les postres. A la major part de cases de Catalunya, Andorra i el País Valencià es menja pollastre farcit de Nadal, o gall dindi. Per Nadal, les aus es farceixen amb pinyons, panses, orellons i més fruites seques. I es fa al forn perquè la carn sigui melosa.

A Menorca també és tradicional de fer de segon el capó farcit, tot i que també hi ha qui prepara un indiot ple de cuscussó, al forn. I cada vegada hi ha més gent que fa la porcella típica de Mallorca, que també es fa rostida al forn.

A Eivissa i Formentera, s’aprofita la carn del bullit per fer un sofrit pagès. Un plat que barreja carns d’aviram, principalment pollastre, i de be, i els dos embotits més típics de l’illa: la sobrassada i la botifarra. També s’hi afegeixen patates, ceba, carxofes, pebrot i tomàquet.

Ara, tal com dèiem al principi, cada casa és un món i cada família té les seves tradicions.