Escriure i llegir la Mediterrània amb els ulls de Camus, de Beauvoir o de Baixauli

Fer una cartografia de la Mediterrània per mitjà de les paraules. Aquest podria ser el concepte de l’Encontre d’Escriptors del Mediterrani que comença avui a València. El formula la poetessa Àngels Gregori, que n’és la coordinadora i que matisa: ‘Encara que semble que no hi ha un fil conductor, ix el que ix, i és el que volíem.’

Emmarcada dins la Mostra Viva 2020, la trobada reunirà durant tres dies i en diferents espais de la ciutat de València escriptor de les diferents ribes de la Mediterrània. Creadors que tenen un paisatge comú, que viuen en la cruïlla i que exploren, per mitjà del llenguatge, els límits del compromís. Història comuna i conflicte permanent. Vida i tomba. Pont i mur. Persecució i asil.

Com que la pandèmia ho canvia tot, enguany el format serà mixt. Hi haurà actes presencials amb l’assistència limitada, actes que només seran virtuals, i altres en què es barrejarà la presencialitat amb la virtualitat de les pantalles i les videoconferències.

Llegir ‘La pesta’ en temps de pandèmia

Gregori torna al fil conductor que havia de ser el record del seixantè aniversari de la mort d’Albert Camus en un accident de trànsit en aquella carretera tan recta de Villeblevin: ‘Ho volíem lligar amb altres contextos com el Maig del 68, amb Simone de Beauvoir, i així posem damunt la taula els noms d’altres donasses i escriptores de primera magnitud com Maria Aurèlia Capmany i Carmelina Sánchez Cutillas‘, explica.

Les circumstàncies han fet que una de les obres de Camus, La pesta, es dibuixe aquests dies en l’imaginari, que molta gent l’haja rellegida cercant, més de mig segle després, alguna resposta vàlida. I és per això que l’acte que inaugural de la jornada es titula ‘La pesta i les seues metàfores. Recordant Albert Camus’. Les epidèmies morals, les fronteres físiques i les que no ho són i les metàfores en temps d’una pandèmia real són algunes de les qüestions que abordaran Bouziane Khodja, periodista i escriptor i president del Consell Europeu dels Escriptors, que serà a la seu de l’Institut Francès de València i parlarà de manera virtual amb Hélène Rufat, professora de la Universitat Pompeu Fabra que ha dedicat bona part dels seus estudis a la imatge i els mites mediterranis en l’obra de Camus, i amb Yasmina Khadra, un escriptor algerià, també perseguit i amenaçat com Khodja.

Celebració de la narrativa

I en aquesta barreja de veus mediterrànies, han ‘volgut parlar del miracle narratiu que hi ha al País Valencià’. ‘L’any passat vam dur Joan Benesiu i enguany tenim Manuel Baixauli, que parlarà amb Julià Guillamón i Sebastià Alzamora, en una taula moderada per Josep Piera. És una cosa que hem de celebrar’, remarca Àngels Gregori.

L‘any Carmelina Sánchez Cutillas que commemora l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és el pretext per a tractar de l’obra i la personalitat d’unes altres dues dones: Simone de Beauvoir i Maria Aurèlia Capmany. Sobre elles parlaran Marta Nadal, comissària de l’Any Campany; Marta Pessarodona, poeta, assagista, traductora i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any passat, i Verònica Cantó, secretària de l’Acadèmia Valenciana de la llengua i una de les organitzadores de l’Any Carmelina.

I de Beauvoir en parlarà també Sami Naïr, en conversa des de París amb Javier de Lucas. Naïr la va conèixer, als anys vuitanta del segle passat van dirigir conjuntament Les temps moderns, i acaba de publicar el llibre Acompanyant Simone de Beauvoir.

Poesia d’anada i tornada

La barreja, aquest fil conductor que no traça una línia recta, també es veu en el recital poètic ‘Accents de la mediterrània’, que es farà dissabte en el claustre del Centre del Carme de Cultura Contemporània, amb Marc Granell, Isabel Robles, Maria Josep Escrivà, Salvador Jàfer i Mohamad Bitari. Bitari és sirià, una veu compromesa que usa els versos per despertar consciències i que viu refugiat a Barcelona.

Pel que fa a les maneres d’assistir com a públic a l’Encontre d’Escriptors, totes les activitats són gratuïtes, però se n’ha de demanar la invitació al portal Eventbrite. ‘Encara que no estem gaire acostumats com a usuaris a fer les reserves, ho hem de fer així perquè hem de respectar les mesures de seguretat.’