‘Escric aquestes ratlles amb llàgrimes als ulls’, carta d’Ester Gomis a Meritxell Serret

Estimada Meritxell,

Primer de tot, deixa’m que et tracti de tu, puix per a molts de naltros sou com si fóssiu de casa i és en aquesta casa on us volem. Ja fa deu mesos que ets fora, aviat farà un any que vas haver de marxar perquè no et tanquessin injustament a la presó. Cada cop que penso en tu, m’emociono. És un sentiment de ràbia i d’impotència, però alhora també d’orgull, perquè no et vas doblegar a la brutalitat antidemocràtica de l’estat espanyol i no vas dubtar de seguir allò que el poble us demanava, i això t’honora encara més, el gran gest que vàreu fer tu i els teus companys de govern.

Quan les filles em pregunten per què tornem a anar a la presó de Mas Enric, els dic que hi ha una senyora a qui vam demanar que volíem ser lliures, i que els qui manen de Madrid no ho volien. Allí fem costat a Carme Forcadell, i quan hi sóc també penso en tu. Elles no ho entenen, i em demanen si heu fet cap mal; jo els contesto que només volíeu que el Poble de Catalunya votés si volia ser independent, i aleshores encara ho entenen menys.

Ens coneixem de fa anys, de la lluita sindical, de la Unió de Pagesos. I quan et van nomenar consellera, a casa estàvem molt contents. Quina alegria! Durant aquests temps potser no hem estat d’acord en algunes coses però tu vas marcar una nova manera de fer al departament d’Agricultura. Ens vas escoltar, a les #donesrurals, i, aquest canvi, per mi personalment, ha estat molt gran.

El pare i la mare em deien l’altre dia: ‘Que saps com està la Meritxell Serret?’ Tenim l’esperança que estiguis ben acompanyada i esperem que no et sentis sola. Brussel·les és una ciutat acollidora, però molt gran per a una noia de poble com tu o com jo.

Acabo les ratlles amb llàgrimes als ulls pensant com pots ser tan valenta, essent tan lluny de casa i dels teus. T’envio una abraçada fraternal perquè et conforti aquests dies que falten perquè tinguem la nostra anhelada llibertat…  LLIBERTAT per als PRESOS POLÍTICS, també LLIBERTAT per als qui sou a L’EXILI i, la més important, LLIBERTAT PER A CATALUNYA.

VISCA LA TERRA, MORI EL MAL GOVERN que ens té sotjats i ens vol de genolls.

Meritxell, penso en tu: Sempre Endavant!

Ester Gomis Fortuny,
Pagesa del Camp de Tarragona