09.10.2019 - 21:50
|
Actualització: 09.10.2019 - 21:51
Supose que sabeu la faula de l’escorpí i la granota. És una faula d’animals, que sembla que va nàixer a Rússia, provinent de la tradició persa, i retrata una moral fosca que coneixem bé. Un escorpí demana a una granota que l’ajude a passar el riu, cosa que a la granota no li fa gràcia. Evidentment, té por que l’escorpí la pique, però l’escorpí li respon dient que això no tindria trellat, perquè ell també s’enfonsaria a l’aigua i es moriria. Comencen a travessar i l’escorpí, a mig trajecte, pica la granota. Abans de morir tots dos ella li demana per què l’ha picada. ‘No he pogut evitar-ho, és la meua naturalesa’, li respon l’escorpí. La faula, bàsicament, retrata un fet conegut: que hi ha gent que no pot evitar de fer el mal ni quan és conscient que això va contra els seus interessos.
La faula em va venir al cap ahir, escoltant el discurs provocador i incendiari que va fer el cap del destacament de la Guàrdia Civil espanyola a Catalunya, Pedro Garrido, i que podeu veure, si voleu, en aquest vídeo. En presència de la cúpula política i policíaca dels Mossos d’Esquadra, Garrido i el director general del cos, Félix Azón, van atacar els Mossos –la institució i el major–, van desqualificar el Parlament de Catalunya, van vanagloriar-se dels seus atacs contra els ciutadans d’aquest país i es van atrevir fins i tot a robar els mots a Jordi Cuixart dient ‘ho tornarem a fer’.
L’espectacle va ser esfereïdor. Era previsible que ho fos, com aquests darrers anys, però aquesta vegada va superar totes les barreres previsibles. Supose que va ser per no crear més tensió que els Mossos van acudir a un lloc on no els volen i on haurien fet bé de no anar, ni que fos per evitar la humiliació de les medalles atorgades al fiscal que va perseguir el major Trapero i la intendenta Laplana. Vist l’escàndol organitzat i després dels discursos incendiaris, els representants de la Generalitat van fer una protesta tímida anant-se’n abans del vi d’honor típic d’aquestes celebracions casernàries. Però el mal ja era fet. L’escorpí no se’n va poder estar. Si la Generalitat volia mirar de no fer créixer la tensió, ahir ja va aprendre que tant hi fa què pretenga: ‘No he pogut evitar-ho, aquesta és la meua naturalesa’, que diria l’escorpí, en aquest cas la Guàrdia Civil.
I alerta, perquè és això que passarà quan comence el tsunami contra la sentència. I això pot dur-nos a un nou Primer d’Octubre: la picada de l’escorpí. A hores d’ara ja és evident que hi ha una reacció forta i sostinguda de dies. Que serà més suau institucionalment que no pas civilment i que pot tenir episodis de desobediència civil que duran tensió política molt amunt. És possible –jo diria que és segur, però deixem-ho en possible– que hi haja moments d’enfrontament amb la policia en alguns llocs. I cal ser conscients que, des de la perspectiva política espanyola, seria perfecte que aquest enfrontament fos amb els Mossos d’Esquadra, perquè això dividiria més els independentistes i faria aflorar la tensió inherent i impossible de resoldre que implica gestionar una autonomia espanyola mentre es construeix la República Catalana.
Potser encara els resta un poc de seny i la primera cosa que intentaran és això. Però escoltant el discurs d’ahir d’aquests dos senyors no tinc cap dubte que si han desplegat més de mil efectius que diuen que han enviat al país és perquè ni ara no es fien dels Mossos d’Esquadra. Però sobretot perquè ells volen pegar, humiliar, fer mal. I ho faran. Potser perquè encara no han paït el fracàs històric de l’operació Urnes o potser perquè de fora estant els van obligar a aturar-se el dia del referèndum d’autodeterminació. Però segur que és perquè són com l’escorpí de la faula. Que, tot i saber que no els convé, políticament, fer mal, no se’n podran estar, fins i tot essent conscients que poden tornar a unir un país en contra seu com ho van aconseguir el 3 d’octubre. Sobre això, hi ha una dada: la major part de les forces d’ocupació arribades fa poc són voluntaris. Volen ser-hi. Volen lluitar per la seua pàtria. Contra nosaltres. I només cal recuperar les cares del 2017, aquells autobusos amb cançons agressives o aquells espècimens violents dels hotels de Calella, per a saber quina mena de gent seran i què els ix de l’ànima. De manera que siguem intel·ligents i aprofitem-ho.
