01.11.2019 - 21:50
La setmana vinent hi haurà les quartes eleccions espanyoles en quatre anys. El fet que es facin només sis mesos després de les anteriors i que no hi hagi hagut grans canvis socials i polítics –més enllà de la resposta de la sentència al Principat– fan que les expectatives siguin força clares.
Respecte de l’abril, dels socialistes s’espera que obtinguin un resultat similar, el PP i Vox es veurien reforçats per la repetició electoral, mentre que Ciutadans s’enfonsaria. La incògnita a Espanya era la candidatura de Més País –encapçalada per Íñigo Errejón–, però les expectatives actuals són baixes i el darrer CIS només li dóna dos diputats, per Madrid.
Als Països Catalans, els grans interrogants són la manera com afectarà la sentència contra el procés i la resposta ciutadana al fet de votar, quins efectes tindrà la coalició de Compromís amb Més País i quina força tindrà la irrupció de la CUP.
Els escons es reparteixen per circumscripcions electorals, així que cal analitzar-los per demarcacions per veure quins són assegurats per als diferents partits i quins ballen.
Les Illes: la batalla per un escó
Les Illes formen una sola circumscripció, en què es reparteixen vuit escons, la majoria ja consolidats per les diferents candidatures. El seient en joc és el segon diputat obtingut de manera molt justa per Podem a l’abril. Va aconseguir 92.250 vots, mentre que Cs i el PP van aconseguir només un escó amb 90.200 i 87.150 vots respectivament. Només cinc mil de diferència.
El PP sembla el més ben situat per a obtenir-lo. A l’abril va ser quarta força, però aquesta vegada s’espera que es recuperarà, com ja va ocórrer a les municipals i al parlament, i que torni a ser segona força. I més tenint present el descens de Ciutadans. En canvi, Podem pot veure’s lleugerament perjudicat per l’entrada de Més País i fer que acabi també per sota del PP.
Vox (58.400 vots a l’abril) només pot aspirar a mantenir l’escó, mentre que els socialistes ja van aconseguir el tercer diputat de manera justa i difícilment competiran per obtenir-ne un de quart.
Per la seva banda, la formació sobiranista Més-Esquerra té difícil d’obtenir representació. Fa sis mesos va aconseguir 25.400 vots (4,9%) i per obtenir representació n’hauria d’haver aconseguit 45.450, gairebé el doble. La candidatura es pot veure beneficiada per l’absència de Proposta per les Illes (PI), però així i tot sembla lluny d’aquest darrer escó.
Castelló: el bipartidisme s’imposa
En el cas de Castelló es reparteixen només cinc escons. El PSPV va obtenir còmodament dos diputats, mentre que el PP, Cs i Podem en van aconseguir un cadascú.
Molt possiblement el PP recuperarà el diputat perdut a l’abril, i el cinquè estarà en disputa entre Cs (50.900 vots) i Podem (43.450 vots), separats només per set mil vots ara fa sis mesos. Fins i tot, si les dues formacions experimentessin un descens important, Vox (37.500 vots) podria competir per aquest escó.
En el cas de Compromís, el resultat va estar molt per sota (16.600) i hauria de triplicar els vots per competir per un escó. Els votants haurien de tenir un comportament més similar al de les eleccions valencianes (44.750 vots) que no pas les espanyoles i no sembla que l’efecte Més País sigui prou.
Lleida: quatre escons per a molts partits
La demarcació de Lleida és la circumscripció dels Països Catalans on es trien menys escons –quatre en total–, cosa que fa que el marge de maniobra sigui molt petit i que possiblement no hi hagi canvis.
El 28-A ERC va aconseguir dos escons (75.300 vots), i JxCat (46.500) i el PSC (37.400) un cada un. El següent que competia per un d’aquests escons era Ciutadans, que va aconseguir 19.000 vots i que només l’hauria assolit si hagués superat els socialistes. Per tant, hauria d’haver doblat el nombre de vots. Per tant, en un escenari com l’actual, que no preveu gaires canvis, sembla difícil que es mogui res.
En el cas de la CUP, si es pren com a referència el vot del Front Republicà (6.150), l’hauria de multiplicar per sis per tenir oportunitats i acostar-se als 40.000 vots. El millor resultat dels anticapitalistes en unes eleccions a Lleida van ser els 18.000 del 2015. Per tant, es fa molt difícil que pugui competir.
Alacant: dotze diputats i només un en joc
A la demarcació d’Alacant n’hi ha dotze en joc, cosa que fa que sigui una circumscripció bastant proporcional. Els escons del PSPV (4) i el PP (3) semblen estables. En canvi, els dos de Cs (177.200 vos) i Podem (127.100 vots) i el de Vox (115.000 vots) poden ballar.
Si bé la diferència sembla bastant gran, es podria escurçar si Cs o Podem tenen un descens combinat amb un augment important de l’extrema dreta. De fet, fins i tot els socialistes es podrien veure beneficiats amb un escó extra.
Quant a Compromís, a l’abril en va aconseguir 30.900 i hauria necessitat arribar a 60.000 per tenir un diputat per Alacant. Cal esperar si la resta de candidatures experimenten un descens gaire important o si Més País és tot un revulsiu, però les possibilitats són baixes quan falta una setmana per a les eleccions.
Girona: els comuns i la CUP a la cerca d’un diputat
A la circumscripció de Girona es reparteixen sis escons. En les eleccions passades, ERC va aconseguir tres diputats, JxCat dos i el PSC un de sol. Ara hi ha només un diputat en joc.
ERC i els comuns van estar frec a frec tota la nit a les eleccions de l’abril, i menys d’un miler de vots van deixar els comuns sense escó. Aquesta vegada també podria haver-hi una pugna. Tanmateix, el CIS preveu que recuperaran l’escó perdut, però en aquest cas a costa de JxCat. A l’abril JxCat va obtenir 85.400 vots i els comuns 36.900. Per prendre-li l’escó, haurien de tenir, si més no la meitat més u dels vots de JxCat; per tant, caldria un descens dels uns i un augment dels altres.
En aquesta repartició també podria entrar en joc la CUP. El Front Republicà (FR) va assolir 14.271 vots (3,75%) i ara n’haurien d’obtenir uns 40.000. Per tant, caldria un resultat més similar als resultats del 2015, quan la CUP va treure 33.100 vots (un 9%), més que no pas el 21-D (21.700).
Tarragona: un escó que vol tothom
En el cas de Tarragona també hi ha sis diputats en joc. A l’abril ERC va aconseguir dos escons (amb 113.472 vots) i la resta de formacions només en van aconseguir un, tant el PSC (89.347 vots), Cs (52.154), JxCat (51.021), com els comuns (50.797). Entre aquestes tres darreres forces la diferència és d’uns quants centenars de vots.
El CIS preveu un petit augment del PSC i un descens d’aquestes tres darreres formacions, que pot fer que els socialistes doblin alguna de les tres candidatures i, per tant, que s’apoderin d’un segon escó. El partit que sembla estar en hores més baixes és Ciutadans, tot i que també és una incògnita com afectarà a JxCat la presència de la CUP i la resposta de la sentència.
Respecte dels qui no van obtenir representació, el PP (21.283) va quedar molt lluny dels comuns (el darrer a entrar) i sembla no tenir cap possibilitat. En el cas de la CUP, el FR va aconseguir 8.173 vots i la distància fins als 50.000 sembla molt lluny, tenint en compte, a més, que el millor resultat de la formació van ser els 30.000 vots del 2015.
València: la pugna per a aconseguir els dos darrers escons
A la demarcació de València, dels quinze electes que es trien, totes les formacions en tenen un de garantit, i sembla que tan sols n’hi ha dos que ballen. El repartiment, llevat d’aquests dos, és el mateix que el de l’abril.
Dels que vacil·len un és el tercer de Ciutadans i l’altre el segon de Podem. Per aquest escó hi compatirien totes les candidatures, inclosa Més Compromís. En les eleccions passades, la candidatura valencianista va estar a més de 40.000 vots del segon escó, quan en va aconseguir 125.250; però ara podria ser seu si es combina un descens d’alguna de les altres formacions i un augment dels sobiranistes.
Cal remarcar que Compromís ha fet una coalició amb Més País, amb les tensions que implica, per consolidar el diputat que van aconseguir i fins i tot assolir un grup propi. Tanmateix, les expectatives són ara molt més baixes i podria passar que al País Valencià repeteixin l’únic escó que ja van aconseguir ara fa sis mesos.
Barcelona: la circumscripció on tothom pot entrar
A Barcelona hi ha trenta-dos diputats en joc. Per tant, serà aquí on gran part dels partits concentraran la campanya. Els escons estan consolidats a la resta de demarcacions catalanes per a la majoria de formacions, així que l’èxit o fracàs de les diferents candidatures al Principat dependrà sobretot del resultat a Barcelona. El 28-A el vot va estar molt repartit, amb una pugna entre ERC i el PSC per a esdevenir la primera força.
Amb tants diputats elegibles, els partits ja aconsegueixen representació amb un 3% dels vots (uns noranta mil vots). Per tant, a grans trets, tots tenen possibilitats d’entrar. De la mateixa manera, el PP i Vox hauran de tornar a batallar per mantenir l’únic escó que van assolir. El CIS estima que al Principat el PP, Vox i Ciutadans només aconseguiran representació a Barcelona: concretament, dos per a Cs i un per al PP. Per tant, passarien de set diputats a tres, quan ja partien d’onze el 2016.
En el cas de la CUP, molt probablement hi entrarà i la incògnita és quants escons aconseguirà. També competeix Més País, que amb un suport encara desconegut, difícilment entrarà als Països Catalans més enllà dels escons que pugui obtenir amb Compromís.
El resultat de Barcelona també serà clau perquè els partits independentistes aconsegueixin la majoria. El 28-A van aconseguir onze escons a Barcelona (vint-i-dos en total) i aquesta vegada el CIS preveu entre tretze i quinze diputats per a la demarcació, amb un resultat similar a la resta, cosa que pot fer que l’independentisme tingui per primera vegada una majoria a Madrid.
