02.10.2023 - 12:49
|
Actualització: 02.10.2023 - 22:51
Escola Valenciana ha presentat una bateria d’al·legacions a l’avantprojecte de reforma de la llei de plurilingüisme, inclòs dins la llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat per a 2024. L’entitat considera aquesta modificació una discriminació de l’alumnat castellanoparlant. “El coneixement del valencià comporta més oportunitats en l’àmbit acadèmic, laboral, social i cultural. Negar el coneixement d’una llengua oficial a una part de l’alumnat valencià suposa una desigualtat, perquè aquest alumnat no comptarà amb les mateixes capacitats i habilitats que la resta”, ha dit Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana.
Consideren que es tracta d’una reforma inconstitucional, que contravé la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i l’Estatut d’Autonomia. L’entitat diu que aquest avantprojecte de llei, en el seu article 84, resulta contrari al principi de territorialitat única de l’eficàcia de les normes de la Generalitat i al principi constitucional d’igualtat.
En paraules de la presidenta, aquesta modificació altera la cohesió i convivència de la societat. D’una banda, es permet que l’estudiantat castellanoparlant puga rebre la totalitat de l’ensenyament en castellà (ni tan sols rebrien l’assignatura de valencià), mentre l’estudiantat catalanoparlant no podria rebre l’ensenyament completament en català perquè a més de l’assignatura de castellà (de la qual no hi ha possibilitat legal de quedar exempts), estarien obligats a cursar un 25 % de les matèries en castellà.
Escola Valenciana considera aquest fet greu, ja que a l’Estatut d’Autonomia es reconeix el valencià com a llengua pròpia i oficial del País Valencià, igual que el castellà. Així mateix, reconeix el “dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià”. També prescriu que ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua i que “s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”.
L’entitat afirma que aquesta modificació de la Llei de Plurilingüisme és una mesura únicament política i que no està basada en cap criteri pedagògic, ni lingüístic. Escola Valenciana remet a l’informe de les Unitats per a l’Educació Multilingüe (UEM) de les universitats de València, d’Alacant i Jaume I de Castelló, “Un nou model lingüístic educatiu per a l’educació plurilingüe i intercultural”. En aquest, les màximes expertes en educació multilingüe del País Valencià remarquen que “l’adquisició del valencià per part dels alumnes de la zona castellanoparlant es planteja com a dret i com a oportunitat, i com una manera d’evitar la discriminació que suposa per a l’alumnat d’aquest territori el seu bandejament del sistema valencià d’educació plurilingüe i intercultural”.
A més, afirmen que el model lingüístic educatiu valencià s’ha de proposar que en acabar l’Educació Primària, l’alumnat dels territoris de predomini lingüístic castellà posseïsca una competència bàsica per tal de poder continuar els estudis de secundària i universitaris en situació d’igualtat amb l’alumnat dels territoris de predomini lingüístic català. També reivindiquen que puguen exercir com a ciutadans valencians en qualsevol de les llengües oficials, sense haver d’imposar als altres l’obligació de canviar de llengua perquè no els entenen.
Escola Valenciana afirma que el que es preveu a l’article 84 és contrari a la llei perquè la disposició atorga als consells escolars i als titulars de centres privats, unes competències que no estan reconegudes per la normativa pròpia que ho regula. L’entitat recorda que parlar únicament de la llibertat d’elecció de mares i pares confronta amb la igualtat d’oportunitat de l’alumnat i la seua llibertat futura. “Aprendre una segona llengua des de la infantesa proporciona ferramentes cognitives per a aprendre més llengües al futur, això està demostrat científicament des de fa dècades”, assenyala Usó.
STEPV considera il·legal la reforma
El sindicat STEPV també ha presentat al·legacions a la modificació de la Llei de Plurilingüisme perquè considera il·legal que s’elimine el dret a estudiar matèries en català a les comarques castellanoparlants. Veuen com una anomalia modificar la norma sense cap informe o estudi sobre l’aplicació del plurilingüisme en aquestes comarques i que justifique aquesta decisió.
Reiteren que cal una Llei d’igualtat lingüística i no una modificació de la Llei de plurilingüisme. A més, assenyalen que la llei actual no estableix la llengua minoritzada com la vehicular del sistema educatiu ni garanteix el seu domini real per part de l’alumnat. “Cal una planificació lingüística que incloga, entre altres mesures organitzatives, pedagògiques i de personal, plans específics de formació del professorat, reducció de ràtios, dotació de professorat de valencià i l’eliminació de les exempcions, que són una evident discriminació envers l’alumnat d’aquestes comarques. En aquest sentit, el sindicat insta el govern valencià a fer una aposta clara a negociar una Llei d’igualtat lingüística”, han dit en un comunicat.
