22.07.2016 - 02:00
Escola Valenciana va organitzar ahir a la Universitat de València una taula rodona sota el títol: Parlem de drets lingüístics. L’ús del valencià en la funció pública, en el marc de la campanya ‘Pels notres drets lingüístics’. Hi van participar el secretari autonòmic de Justícia i Administració Pública, Ferran Puchades; el filòleg i sociòleg, Vicent Pitarch; el professor de Ciències Polítiques de la Universitat de València, Anselm Bodoque; el psicòleg i educador social, Karlos Bernabé, i el professor de Sociologia de la Universitat de València, Rafa Xambó.
La periodista i extreballadora de RTVV, Reis Juan, va ser l’encarregada de moderar aquest col·loqui, centrat en cinc eixos fonamentals d’anàlisi: la situació actual dels drets lingüístics en les administracions públiques, mesures per afavorir la normalització de la llengua i el respecte cap als drets humans, els desavantatges de les exempcions de valencià en zones històricament castellanoparlants i les possibilitats laborals de saber valencià, la creació d’un cos legislatiu de la funció pública que reconega la plena competència lingüística com a requisit per a treballar en les administracions públiques.
Garantir la igualtat idiomàtica
El professor Anselm Bodoque va expressar la seva visió sobre la política lingüística al País Valencià: ‘Llevat d’alguns àmbits educatius, tota la política lingüística valenciana es basa en el compromís i en la voluntarietat personal i no en l’obligació institucional de respectar els drets lingüístics de tots els ciutadans.’ Bodoque va dir també que l’escola no pot ser l’única via per normalitzar la convivència de les dues llengües i va assenyalar que hi ha molts polítics, funcionaris, jutges, policies, notaris, professors i ‘empleats públics de tota mena, de dreta i d’esquerra, per als quals és una molèstia que es parle valencià i, sobretot, que siga una llengua oficial.’
Política lingüística eficaç
La major part dels ponents van coincidir amb la mesura fonamental de modificar l’actual Llei de la Funció Pública i implementar la política lingüística del Govern valencià. El filòleg i sociòleg Vicent Pitarch, a més, va posar en relació la cohesió social i ho exposà amb aquestes paraules: ‘amb el benentès que hi ha de topar amb resistències socials increïbles, no oblidem que en bona part la qualitat democràtica de qualsevol govern valencià es mesura també per les seues conviccions en la funció vertebradora del país que té el valencià i, doncs, per la contundència i eficàcia de la política lingüística que hi aplique, sense timideses, servilismes ni complexos.’
Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació
Un dels elements que es conjuga com a essencial en el procés de normalització d’una llengua és la presència de mitjans de comunicació en llengua pròpia. Així ho va remarcar durant la seua intervenció el professor i músic Rafa Xambó: ‘Els mitjans de comunicació i, en especial, la televisió, són una eina fonamental per a l’aprenentatge i l’ús de qualsevol llengua en tota mena de situacions.’ En aquesta línia, Xambó va declarar que una llengua sense televisió, sense pantalles digitals, és una llengua en perill d’extinció i va concloure: ‘Tinc l’esperança que podrem redreçar la desfeta actual.’
Les exempcions de valencià
Arran del nou decret del conseller Vicent Marzà, que preveu derogar el polèmic Decret de Plurilingüisme i que fins a la tardor no veurà la llum, ha reaparegut el debat de l’exempció de l’assignatura de valencià en els anomenats, segons la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, territoris de predomini lingüístic castellà. La taula redona va comptar amb el punt de vista de l’oriolà Karlos Bernabé, que va manifestar que cal encabir la identitat castellanoparlant amb un nou projecte conciliador, amb un espai de trobada amb el valencià, sense que açò supose un trencament de la idiosincràsia i les singularitats dels pobles, amb l’objectiu d’avançar cap al bilingüisme, cap al multilingüisme, i enriquir-nos a nivell cultural, alhora que s’incrementen les possibilitats de trobar feina gràcies al coneixement del valencià. En aquests termes, Bernabé va assegurar: ‘Cal ser capaços d’atraure a la gent a la llengua amb la millora de les condicions educatives i la forma de vida, així la ciutadania tindrà les eines necessàries per poder aprendre-la i poder fer-ne ús’. A tall de síntesi: ‘Hem da canviar imposició per seducció.’
Nova llei de la funció pública
Durant l’acte, Reis Juan ha esbossat el plantejament d’Escola Valenciana respecte dels drets lingüístics: ‘Tots els treballadors de totes les administracions públiques del país haurien de poder comunicar-se en valencià i, per a poder garantir-ho, sols és possible amb la implantació del requisit lingüístic en la nova Llei de la Funció Pública.’ En aquest context, la periodista li va preguntar al secretari autonòmic: ‘Es fa necessari que el govern i les Corts Valencianes generen un cos legislatiu que regule i implante de manera efectiva l’ús oficial del valencià?.’ Per la seua banda, Ferran Puchades, va declarar: ‘Des de la Generalitat hem de garantir el dret de totes les persones a fer un ús normal i efectiu del valencià en totes les esferes de les administracions públiques i, per aconseguir-ho, és bàsic que la nova regulació que estem preparant en matèria de Funció Pública incloga la regulació de la competència lingüística de les empleades i empleats públics.’
La taula redona Parlem de drets lingüístics va concloure amb un debat àgil enriquit amb les valoracions del públic. Aquesta jornada dialèctica va ser una anàlisi complet sobre l’actual estat dels drets lingüístics i la necessitat d’introduir mesures de pes, com la implantació de la plena competència lingüística en la nova Llei de Funció Pública i el viratge de la política lingüística adaptada a una societat multilingüe. La importància d’aquest col·loqui ve marcada per la prioritat de normalitzar el valencià en les administracions públiques de tot el país, però també en sectors com la cultura, l’oci, l’economia, la indústria, el mercat, l’educació, els esports… com a aposta de futur i segell de qualitat en un món globalitzat.
Concentració davant de les Corts
Amb caràcter previ a la taula redona Parlem de drets lingüístics, Escola Valenciana va convocar la quarta concentració davant de les Corts Valencianes per demanar al Consell la introducció del requisit lingüístic per a poder ser treballador en la funció pública. Aquest acte simbòlic va comptar amb la participació de l’intèrpret del conjunt Al Tall, Vicent Torrent, que ha sumat la seua veu amb la del cantautor David Reig per cantar la cançó Tio Canya, composició que escrigué fa 40 anys per denunciar la substitució lingüística i que, a hores d’ara, Escola Valenciana pren en les concentracions ‘Pels drets lingüístics’. La propera cita tindrà lloc el 15 de setembre a les 19 hores.
