10.10.2022 - 21:40
La Cort Suprema britànica, encarregada de resoldre els conflictes entre els poders del Regne Unit, ha convocat avui i demà les audiències per a determinar si les institucions escoceses tenen capacitat de convocar un referèndum sobre la independència sense el consentiment del govern britànic.
La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha anunciat que aquesta votació es farà el 19 d’octubre de l’any vinent, però l’ex-primer ministre britànic Boris Johnson i ara la seva successora, Liz Truss, s’han oposat frontalment a permetre la consulta.
Havent-hi aquesta desavinença política, Sturgeon es va avançar a una possible impugnació d’institucions o particulars –que podria implicar un procés molt més llarg i amb diversos tribunals involucrats– i va decidir de dur el cas –mitjançant el Lord Advocate, el màxim funcionari legal d’Escòcia– directament a la màxima institució judicial, la Cort Suprema britànica. Aquest tribunal, doncs, resoldrà si el parlament escocès és competent per a legislar sobre un referèndum d’independència. Segons Sturgeon això, a més, permetrà de debatre sobre la independència i s’evitaran debats polítics estèrils sobre la legalitat, un fet que assegura que només beneficiaria els partits antiindependentistes.
Quins són els arguments de la part escocesa?
El govern escocès, ja d’ençà d’abans del primer referèndum del 2014, ha defensat que el seu parlament té el poder de convocar un referèndum sobre la independència. És una qüestió legalment controvertida, que origina una forta discussió entre experts en dret.
En el moment de fer la devolution, és a dir, quan Escòcia va recuperar l’autogovern, l’any 1998, el parlament britànic es va assegurar de mantenir els poders sobre “la Unió dels Regnes d’Escòcia i Anglaterra”. Arran d’això, el govern britànic argumenta que les autoritats escoceses no poden fer consultes sobre aquesta qüestió; en canvi, a Escòcia diuen que, si bé no poden legislar sobre la independència, sí que poden fer una consulta per a saber l’opinió dels ciutadans.
El projecte de llei presentat per Sturgeon, en la secció 1a, estableix justament això: “L’objectiu del referèndum és saber l’opinió del poble d’Escòcia sobre si Escòcia ha de ser un país independent o no.” El govern escocès, doncs, argumenta que és un referèndum “consultiu” i que no tindrà cap efecte legal sobre la Unió. Per tant, el tribunal ha de decidir si el propòsit del projecte de llei és cercar l’opinió de la gent d’Escòcia (en lloc de dissoldre legalment la Unió Anglo-escocesa) i que no té efectes legals, o bé si el referèndum “no s’ha de considerar un fi en si mateix, sinó un instrument per a assolir un altre objectiu”: el de la independència, en el qual el parlament escocès no tindria competències.
En l’audiència d’avui i demà l’SNP, el partit de Sturgeon, també hi ha volgut intervenir en favor de la capacitat legal de les institucions escoceses de fer el referèndum. Hi intervé com a entitat pública i ha presentat quinze pàgines al tribunal amb arguments més focalitzats en el mandat de les urnes i en el fet que el dret d’autodeterminació és “fonamental i inalienable”. Sigui com sigui, aquestes al·legacions, ni que fossin contradictòries amb les del govern escocès, no poden perjudicar ni soscavar l’estratègia de les autoritats escoceses, perquè es consideren intervencions diferents.
Què hi diu la part britànica?
El govern del Regne Unit ha exposat que el parlament escocès no té competència per a aprovar un projecte de llei sobre el referèndum d’independència, que és una matèria reservada de Westminster.
L’any 2014 els tribunals no s’hi van implicar perquè els governs britànic i escocès van acordar d’evitar aquesta qüestió legal. Això es va aconseguir mitjançant l’ordre de la secció 30a, que va aixecar qualsevol restricció al poder del parlament escocès per a organitzar un referèndum. Tanmateix, les autoritats escoceses consideren que, de fet, aquest tràmit no calia, i les britàniques diuen que sí. Una qüestió que ara es comprovarà.
A més, l’advocat general d’Escòcia, Lord Stewart, que representa els ministres del Regne Unit en qüestions de dret escocès, fa servir un altre argument per a aturar els plans del govern escocès: diu que la qüestió judicial és prematura i que el tribunal no s’ha de manifestar sobre el fons. És a dir, com que el projecte de llei encara no és a tràmit ni tampoc ha estat aprovat pel parlament, la Cort Suprema no hauria de donar “opinions consultives sobre qüestions legals abstractes”. Això endarreriria uns quants mesos els terminis i paralitzaria el procés judicial fins que no s’hagués fet un intens debat al parlament i amb la possibilitat que hi hagués impugnacions en més tribunals abans d’arribar a la més alta institució judicial britànica.
Quins són els terminis?
El tribunal escoltarà entre avui i demà els arguments orals de totes dues parts. La sala serà formada per cinc magistrats: el president de la Cort Suprema és Lord Reed, un jutge escocès que ha format part del Tribunal Europeu de Drets Humans i que enguany va renunciar a ser membre del Tribunal d’Apel·lació Final d’Hong Kong per l’aprovació xinesa de la llei de seguretat nacional. Els altres jutges que supervisen el cas són el jutge gal·lès Lord Lloyd-Jones, el nord-irlandès Lord Stephens i els jutges anglesos Lord Sales i Lady Rose.
L’ex-jutge escocès David Hope, baró Hope de Craighead, que va ser vice-president de la Cort Suprema entre el 2009 i el 2013, explica que, després de l’audiència d’avui i demà, els jutges es retiraran i discutiran el cas. Més tard, hi haurà un encarregat de redactar la sentència i també pot haver-hi vots particulars. Es preveu que tot el procés, fins a la publicació de la sentència, duri entre sis setmanes i vuit; és a dir, un màxim d’un parell de mesos. En cap cas no s’espera que s’arribi a l’any 2023 sense una decisió del tribunal.
Si el tribunal es decanta a favor de la visió escocesa, Sturgeon ja ha dit que el projecte de llei serà aprovat immediatament i el referèndum, convocat per al 19 d’octubre de 2023. En cas que el resultat de la consulta fos favorable a la independència, molt segurament s’entraria en una nova batalla política i legal, perquè la legislació per a arribar a la consecució d’un estat independent hauria de ser aprovada pels parlaments del Regne Unit i d’Escòcia.
Què passa si la Cort Suprema tomba el projecte?
L’altra possibilitat és que la Cort Suprema consideri que les autoritats escoceses no poden legislar sobre un referèndum d’independència. Això implicaria una nova etapa política, amb unes quantes incerteses. La primera ministra Sturgeon ja ha deixat clar que no es faria un referèndum que no fos avalat per la Cort Suprema, perquè considera que el resultat no seria reconegut per la comunitat internacional i no duria a la independència d’Escòcia.
De manera que Sturgeon proposa de fer de les eleccions britàniques un referèndum de facto i que l’SNP s’hi presenti amb un únic punt en el programa: la independència. La proposta ha estat avalada per la resta de formacions partidàries de l’estat independent. Els Verds escocesos han aplanat el terreny perquè sigui així i, per primera vegada a la història, tenen la intenció de presentar candidats en les cinquanta-nou circumscripcions perquè no es perdi ni un sol vot. Ara fa tres anys, es van presentar en vint-i-dues i no van aconseguir cap escó. I també el tercer partit independentista més important, Alba, de l’ex-primer ministre escocès Alex Salmond, s’ha adherit al pla si la Cort Suprema diu que el parlament escocès no té autoritat per a convocar la consulta.
En tot cas, hi hauria noves incògnites, com ara com aplicarien el resultat si hi hagués una majoria de vots a formacions independentistes i com se cercaria el reconeixement de les autoritats britàniques i de la comunitat internacional. Sturgeon no ha entrat a fons en aquesta qüestió i ha dit que ho exposarà amb més detalls si finalment es troba abocada a unes eleccions plebiscitàries. Però que espera que no s’hi hagi d’arribar, sinó que, arran del procés judicial que comença avui, el referèndum sigui declarat legal per la justícia.
