23.11.2022 - 21:40
|
Actualització: 23.11.2022 - 21:44
La Cort Suprema britànica va tancar ahir la porta a la possibilitat que el parlament escocès convoqui un referèndum d’independència sense l’autorització del govern britànic. Això és un important contratemps per als plans de la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, que el mes de juny va anunciar un referèndum el 19 d’octubre de l’any vinent.
La màxima institució judicial de l’estat va determinar que el projecte de llei no era simplement per a saber l’opinió dels escocesos, sinó que el referèndum era un instrument que tenia per finalitat de dissoldre la Unió Anglo-escocesa. De manera que es decanta pels arguments britànics i considera que la consulta es vincularia a una matèria reservada per a Westminster.
La Cort Suprema britànica nega que el parlament escocès pugui convocar el segon referèndum
La primera ministra escocesa va fer ahir una compareixença arran de la publicació de la sentència, en què va dir que, tot i estar decebuda, la respectaria i que en cap cas no convocaria un referèndum sense autorització. Tot amb tot, va remarcar que el camí cap a la independència no s’acabava pas ací i que calia trobar “un altre mitjà democràtic, legal i constitucional perquè el poble escocès pugui expressar la seva voluntat”.
👇 Watch @NicolaSturgeon's address about Scotland's future and the next steps on Scotland's independence journey.https://t.co/fmNur0qWHf
— The SNP (@theSNP) November 23, 2022
Sturgeon va dir ahir que els escocesos havien de poder triar la forma de govern més adequada a les seves necessitats: “Ja no és tan sols una qüestió de si Escòcia s’independitza o no; encara que aquesta decisió sigui vital, ara és més fonamental. Ara es tracta fins i tot de si tenim o no tenim el dret democràtic bàsic d’elegir el nostre futur.” I sobre això va assegurar que, tal com interpreta la llei britànica la Cort Suprema, apareixen preguntes incòmodes sobre les bases i el futur de l’estat; perquè, tot i que el govern britànic ha dit reiteradament que el Regne Unit és una “associació voluntària d’iguals”, en canvi ara es revela que la unió de nacions no és voluntària i que a Escòcia li és negat el dret d’autodeterminació.
I ara què farà el govern escocès?
Sturgeon reiterava ahir que la via cap a la independència havia de ser “lícita i democràtica” i que ni l’SNP ni el govern escocès no abandonen en cap cas la via del referèndum, sinó que Westminster la bloca. Va deixar clar que sempre estaven disposats a acordar una votació com el 2012. Com ja havia avançat, Sturgeon va revelar que ara l’objectiu és que les següents eleccions previstes, és a dir, les del Regne Unit, que s’han de fer abans del gener del 2025, esdevinguin un referèndum de facto sobre la independència.
Una vegada s’ha sabut la sentència, ara volen detallar la proposta i presentar-la a la població. Per això va demanar a l’executiva de l’SNP que convoqués per a començament de l’any vinent una conferència especial del partit on es discuteixin i s’acordin els detalls de la proposta de referèndum de facto: “L’objectiu de l’SNP serà establir un suport majoritari a Escòcia per a la independència, perquè després la puguem aconseguir.” La primera ministra escocesa ja havia explicat que la formació s’hi presentaria amb un únic punt en el programa: la independència.
Avui dia hi ha moltes incògnites, com ara com s’actuarà si hi ha una majoria en favor de la independència o com preveuen que el resultat de les eleccions permeti d’aconseguir un reconeixement de les autoritats britàniques i de la comunitat internacional. Justament l’argument que han esgrimit fins ara per a no fer un referèndum unilateral és que no garanteix el reconeixement.
Fins a la conferència, l’SNP ha anunciat una campanya de mobilitzacions en defensa de la democràcia. Sobre això, el moviment Yes, que va fer una campanya en favor de la independència molt reeixida durant el referèndum del 2014, ja ha publicat cartells imprimibles que fan referència a la democràcia escocesa:
🏴 We’re just leaving this here.
🖨 Download, print and display: https://t.co/GVoMDKoH9J pic.twitter.com/x141O8t14g
— Yes (@YesScot) November 23, 2022
Nicola Sturgeon també va dir ahir: “Assolir la independència ja no és desitjable i prou, sinó essencial si Escòcia vol fugir del desastre del Brexit, del dany de les polítiques imposades pels governs que no votem, del baix creixement, de la gran desigualtat i d’un model econòmic que ens frena.”
L’aval amb matisos de la resta de l’independentisme
La proposta d’eleccions plebiscitàries és benvista per la resta de formacions partidàries de l’estat independent. Els Verds, el soci minoritari del govern, ja havien aplanat el terreny tot anunciant que, per primera vegada a la història, tenen la intenció de presentar candidats en les cinquanta-nou circumscripcions –fa tres anys només es van presentar en vint-i-dues. Malgrat que no van aconseguir cap escó en les eleccions britàniques, l’objectiu és que no es perdi ni un sol vot: ”Cada vot emès pels Verds escocesos comptarà per a una majoria independentista a les pròximes eleccions generals.” El partit ecologista va recordar ahir que fa divuit mesos, en les eleccions escoceses, hi va haver la majoria independentista més gran de la història del parlament i que no es podia acceptar simplement que el govern britànic menystingués el mandat per a fer un referèndum. Sobre això, el diputat dels Verds Ross Greer va dir al parlament escocès: “Ara correspon al govern del Regne Unit explicar com, si es tracta d’una unió voluntària, una part d’aquesta unió pot decidir si s’hi queda o se’n va.” En la sessió de control al parlament, Greer va demanar ahir al conseller d’Afers Estrangers, Constitucionals i Cultura, Angus Robertson: “En absència de cap alternativa proposada per Westminster, el secretari del gabinet està d’acord amb mi que tots els vots emesos per als candidats independentistes a les eleccions generals del 2024 comptaran per a aquest mandat per a la independència d’Escòcia?” La resposta de Robertson fou que sí: “Acollim totes les opcions democràtiques per aconseguir un canvi democràtic.”
El tercer partit independentista més important, Alba, de l’ex-primer ministre escocès Alex Salmond, s’ha adherit al pla de fer unes eleccions plebiscitàries, però ahir va criticar l’estratègia de Sturgeon, tot assegurant que el parlament escocès no havia d’haver demanat permís per exercir el dret d’autodeterminació: “Els parlaments de veritat no demanen permís per fer efectiu el seu mandat democràtic.”
Salmond critica Sturgeon i diu que no cal demanar permís per fer la independència
Alba va demanar també que s’organitzés una campanya de protestes i accions a tot Escòcia i que no solament es convoqués una conferència especial de l’SNP, sinó una convenció per la independència. I va recordar que la primera ministra escocesa l’any 2020 va prometre una convenció constitucional escocesa que havia de reunir els batlles i tots els diputats independentistes del parlament britànic, l’escocès i –en aquell moment– del Parlament Europeu.
In 2020, the FM promised a Scottish Constitutional Convention to progress the democratic will of the people of Scotland. What are we waiting for?
Enough is enough. It's time for Independence 🏴
Join the ALBA Party today➡️ https://t.co/Jveyc2EmgT#ALBAforIndependence 🏴 https://t.co/lywc63rdcD pic.twitter.com/oGnQaanJ17
— ALBA Party (@AlbaParty) November 23, 2022
