L’aposta d’Escòcia per les energies renovables

Escòcia i els Països Catalans tenen molts elements en comú. A banda esdeveniments històrics, com ara la incorporació forçada, respectivament, al Regne Unit i a Castella en dates molt pròximes, políticament aquests últims anys tots dos països s’han observat per aprendre l’un de l’altre, gràcies a la simpatia mútua arran de la lluita nacional i cultural. Però a banda aquests dos àmbits, Escòcia ens pot servir d’exemple de la manera com un país aprofita els seus recursos per cobrir tota la seva demanda energètica. Tot i ser molt ric en petroli gràcies a la mar del Nord, aquests últims anys ha desenvolupat una política d’adopció d’energies renovables que l’ha de dur a ser un exportador net d’energia sense emissions de CO₂ i que això sigui un dels motors principals de la seva economia.

Les Òrcades, les illes laboratori que ens mostren el futur de les renovables

Les illes Òrcades són situades al nord d’Escòcia. És un arxipèlag d’unes setanta illes de 1.000 km² de superfície –una mica més que Menorca– i uns 20.000 habitants –el doble que Formentera. Amb presència humana ja fa 8.000 anys, van ser ocupades pels víkings el segle VIII i passaren a Escòcia el XV, moment a partir del qual l’escocès començà a substituir el norn com a llengua de les illes. Però d’aquestes illes en destaca que hi faci molt vent. Tant que era lògic d’instal·lar-hi molins per a obtenir electricitat. Primer van començar amb grans molins pertot, típicament de 50 metres d’alçada. Posteriorment, van proporcionar als propietaris d’habitatges la possibilitat d’instal·lar a les seves finques petits molins per al consum domèstic. Posteriorment els van oferir també la possibilitat d’instal·lar plaques solars a la teulada de casa. El 2015 hi havia 700 punts generadors d’electricitat com aquests.

A conseqüència de totes aquestes instal·lacions, hi va haver un problema: generaven tanta electricitat que no solament cobrien totes les necessitats, sinó que en sobrava i no sabien què fer-ne. La primera mesura va ser electrificar la generació de calor (calefacció i aigua calenta) i prescindir de les calderes de fueloil o gas. Tanmateix, encara els en sobrava. La mesura següent va ser començar a electrificar el transport. Els habitants van començar a comprar vehicles elèctrics, que van aconseguir una penetració molt superior a la resta d’Escòcia i del Regne Unit. El resultat és que les famílies no consumeixen tan sols energia 100% renovable generada al mateix lloc, sinó que fins i tot estalvien més del 50% de la factura. Una casa unifamiliar típica de 3 habitacions té una despesa anual inferior a 650 euros en electricitat, incloent-hi el consum dels vehicles.

Ara per ara a les Òrcades els habitatges nous tenen prohibits els sistemes de generació de calor de fueloil o gas. Tot ha de ser elèctric. A més, malgrat ser situades molt al nord, moltes de les noves cases que s’hi construeixen tenen plaques solars i bateries ja de bon principi. És una de les altres solucions que han hagut d’adoptar per aprofitar tot l’excedent d’energia que tenen. La intenció és que en un termini de deu anys tots els habitatges tinguin una bateria per a emmagatzemar l’excedent de la xarxa elèctrica. A més, també s’han instal·lat bateries més grans a la mateixa xarxa, per gestionar les variacions en la generació d’electricitat. La gestió d’una xarxa completament renovable és també una de les àrees en què van experimentant, amb un control en temps real. Finalment, disposen de dos cables connectats a la resta d’Escòcia per a exportar-hi electricitat.

Però les Òrcades no tenen solament vent. També tenen un mar feréstec i marees importants, que poden arribar a velocitats de 4 m/s (la d’un riu acostuma a ser d’1 m/s). Això fa que aquestes illes siguin un laboratori ideal per a la generació d’energia a partir d’onades i marees. Les primeres proves mostren que només una estació d’aquestes podria produir unes quantes vegades l’energia consumida a tot l’arxipèlag. Aquest gran excedent potencial ha fet que es comencin a fer proves amb el darrer consumidor de combustibles fòssils de les Òrcades, els vaixells. Els ferris connecten diàriament les illes entre si i amb la resta d’Escòcia. Consumeixen uns 3 milions de litres de dièsel a l’any, un volum equivalent al que consumien abans tots els habitatges. La intenció és que amb els excedents de les renovables es generi hidrogen i que sigui usat als vaixells mentre els vaixells amb bateries encara no arriben. Hi ha més projectes fins i tot, atesa la sobreabundància energètica de les renovables: es plantegen de construir-hi hivernacles per a conrear aliments, fins ara impensable.

Les Òrcades mostren com les illes són el primer lloc on és factible de passar a un model energètic 100% renovable i, en conseqüència, millorar notablement la qualitat de vida i l’economia. Són llocs on, si es fa servir un model basat en energies fòssils, l’energia prové majoritàriament de l’exterior, bàsicament en forma de dièsel, que té un cost superior perquè és car transportar-lo. Les renovables signifiquen un cost menor i l’energia es produeix allà on es consumeix. A més, les illes solen ser llocs amb molt vent i amb moltes hores de sol, de manera que fins i tot poden ser exportadores d’energia. Però les Òrcades ensenyen, a més, que aquest model és extensible a països sencers.

Escòcia, de gran productor de petroli a l’aposta per les renovables

Escòcia és un dels països riberencs de la mar del Nord, el principal reservori de petroli i gas d’Europa. Noruega és un dels grans explotadors d’aquests recursos, que li proporcionen una gran riquesa. Tanmateix, el govern escocès no té control sobre l’extracció de petroli, que és gestionat pel de Londres. El petroli de la mar del Nord va ser una de les grans qüestions de debat en el referèndum d’independència, perquè un 90% dels beneficis de les arques públiques correspondrien a Escòcia, i no pas al govern de Londres com ara, que a més ha estat acusat de malgastar-los. Es calcula que les reserves duraran dècades i que tenen un valor de 17 bilions d’euros. Malgrat això, el govern escocès vol fer igual que el noruec amb els beneficis de l’extracció de petroli i gas: crear un fons per ajudar a la transició energètica vers les renovables. Tot i que no té control sobre aquests beneficis i un autogovern limitat, fa anys que el govern escocès practica una política en favor d’energies netes al conjunt del país, no exclusivament a les Òrcades.

Un dels grans objectius és generar tota l’electricitat que consumeixen les llars a partir de renovables. La intenció és aconseguir-ho el 2020 i, de fet, si considerem la producció diària, algunes vegades ja ha arribat al 100%. Així, el maig del 2017 va ser qualificat d’un mes extraordinari, i les turbines eòliques van produir suficient electricitat per a proveir el 95% de les llars escoceses, mentre que les plaques solars en diverses parts d’Escòcia podien generar més del 100% del consum. Tanmateix, el consum total d’energia va més enllà de l’electricitat de les llars. Cal afegir-hi el transport, la generació de calor (calefacció, aigua calenta…), la indústria i les empreses. Per al consum total d’energia, el govern escocès vol arribar a un 50% de generació renovable el 2030. En comparació, la Unió Europea té per objectiu només el 27%.

Escòcia: aprofitar el mal temps per viure-hi millor

Escòcia vol aconseguir aquests objectius ambiciosos aprofitant el potencial natural. Els escocesos disposen del 25% de l’energia mareal d’Europa, el 10% de l’energia d’onades i el 25% de l’eòlica marina. Són fonts energètiques que encara són en fase d’experimentació i de projectes pilots, però explotar-les pot fer que siguin l’element central de l’economia escocesa i Escòcia esdevindria un dels grans generadors i exportadors d’energia de tot el continent, sense necessitat de recórrer als perjudicials petroli i gas. Tot això sense oblidar l’energia solar. Encara que és un país nòrdic i amb mal temps freqüent, avui dia les plaques solars són un element molt comú a moltes llars, a diferència del nostre país. Cal dir que també és afavorit per un model urbà on la majoria de la població viu en cases unifamiliars, però amb unes condicions objectives (latitud i inclinació solar) molt pitjors que al nostre assolellat país. Malgrat que l’energia solar no té el potencial dels països del sud d’Europa, també la volen aprofitar.

Tanmateix, Escòcia considera que el desenvolupament l’explotació marina eòlica, mareal i d’onades és un actiu estratègic per al país. En aquest camp li serveix de gran ajuda l’experiència acumulada en l’extracció de petroli i gas a la mar del Nord. Tot i que el govern escocès aposta per l’eòlica i continua instal·lant-ne sobre terra ferma, els molins situats al mar presenten uns quants avantatges. La instal·lació marina és més cara, però es pot contrarestar amb molins més grans i de més potència, la qual cosa fa que puguin produir més electricitat. També, enmig del mar hi fa més aire, és més constant i té menys turbulències. A més, el mar és molt més gran i, per tant, s’hi poden instal·lar molts més molins que no pas a terra ferma. Un altre aspecte important és que són lluny de la població, de manera que no tenen un impacte visual en la vida quotidiana i disminueixen l’ambiental. En aquest sentit, Escòcia va inaugurar el 2017 el primer gran camp de molins marins flotants davant Aberdeenshire, a uns 25 quilòmetres mar endins. L’objectiu és que el cost de producció d’aquest camp es redueixi fins a 40-60 euros per MWh el 2030; és a dir, un dels preus més barats del mercat.

La mar del Nord és un poc profunda. Se situa a sobre de la plataforma continental, que envolta els continents amb fondàries màximes de 200 metres i molt planes. Més enllà d’això, els mars i oceans tenen fondàries de 4.000 i 5.000 metres. Els molins de vent marins es poden situar directament recolzats sobre el fons marí, però aleshores cal molt poca fondària. Si són flotants, es poden situar a més fondària, tot i que han d’anar ancorats al fons igualment. Tot plegat fa que sigui més fàcil d’instal·lar-los a les plataformes continentals. Escòcia té la sort que tota la mar del Nord és un mar de plataforma. Al nostre país, en canvi, la plataforma continental és més reduïda: zones equivalents només les trobem entre Tarragona i Castelló i entre Mallorca i Menorca. Tanmateix, els escocesos volen anar més lluny i les turbines del camp d’Aberdeenshire es poden instal·lar fins a fondàries de 800 metres, cosa que mostra que pensen més enllà de la mar del Nord.

L’eòlica és la tecnologia renovable marina més madura, però el govern escocès no oblida les altres. Com hem vist, a les Òrcades hi ha projectes pilot d’energia mareal i d’onades. El 2016 el govern escocès hi va invertir 26 milions d’euros, en el projecte MeyGen, que té per objectiu instal·lar al nord d’Escòcia fins a 269 turbines de 16 metres de diàmetre que produiran electricitat per a 175.000 llars. És el primer projecte d’aquestes característiques al món. Hi tenen previst, també, de fer servir grans bateries per a acumular l’energia i gestionar la xarxa de distribució. La gestió de la xarxa també és un aspecte important en un escenari 100% renovable, on, gràcies a les Òrcades, Escòcia va aconseguint un lideratge molt important. De fet, aquestes illes són un lloc de visita obligada d’empreses i gestors de tot el món, on poden obtenir coneixement, assessorament i serveis per part d’empreses escoceses.

Tot i que Escòcia és centrada, ara per ara, en l’obtenció d’energia, també ha tingut iniciatives adreçades als ciutadans i els negocis. De l’any 2010 fins ara s’hi han instal·lat l’equivalent de 360.000 plaques solars anualment, suficients per a 22.500 habitatges. També, cada any es construeixen 180 molins de vent petits per a ús residencial i 730 estacions hidràuliques comunitàries. Totes aquestes instal·lacions són connectades a la xarxa de distribució general, de manera que els particulars poden injectar electricitat a la xarxa i només pagar pel balanç net (la diferència entre què hi han instal·lat i què n’han consumit). Per últim, tot i que el govern escocès no ofereix ajudes directes a la compra de vehicles elèctrics, disposa d’un programa de préstecs a interès zero. Els particulars poden obtenir imports de fins a 40.000 euros i les empreses fins a 110.000.

Escòcia demostra com un país petit (5,5 milions d’habitants) pot fer servir les energies renovables no tan sols per a cobrir totes les seves necessitats energètiques sense haver d’importar-la de tercers, sinó fer-ne el motor central de l’economia, exportar energia a l’exterior i valorar fins i tot què pot fer amb la seva sobreabundància i generar un coneixement i noves empreses que la poden situar a l’avantguarda mundial. El nostre país no disposa de les marees atlàntiques ni de tant vent, però en canvi tenim una gran abundància de sol –en una latitud més indicada per a explotar-lo–, sense oblidar que tenim indrets amb vent i àrees adequades per a l’eòlica marina. Escòcia no és solament un mirall polític, també econòmic.