13.10.2016 - 22:00
|
Actualització: 16.03.2017 - 14:33
Nicola Sturgeon va anunciar ahir en la conferència anual de l’SNP que la setmana vinent presentaria al parlament escocès una llei per a fer un segon referèndum d’independència. Parlem d’un referèndum convocat pel govern escocès, tant si hi ha acord com si no hi ha acord amb el govern britànic –que ja ha dit clar que no l’acceptaria de cap manera. Però sobretot parlem d’un referèndum que forma part de la batalla escocesa per a no deixar-se arrossegar pel Brexit. I, per tant, en la batalla europea per a prendre el menor mal possible amb el Brexit.
Per aquesta raó, serà difícil que la Unió Europea puga evitar de manifestar-s’hi políticament. No podrà privar pas que circulen les versions parcials sobre què passaria si Escòcia optàs per separar-se del Regne Unit. Com és ben sabut, ningú no sap què passaria en un tal cas. Però, com nosaltres sabem perfectament, les declaracions, pura opinió, es fan servir com si fossen intencions reals. I a la contra. Tanmateix, ara, amb el Brexit, la situació serà ben diferent. Ningú no sap –ni a Brussel·les ni a Londres– com encarar-lo. Però costa d’imaginar que la Unió Europea es limite a acceptar qualsevol cosa que diga Londres.
De manera que imagineu-vos que Escòcia vol fer un referèndum d’independència i alhora de permanència en la Unió Europea, al mateix temps o ben a prop del referèndum anunciat a Catalunya. Podria passar que tots dos referèndums es fessen sense acord amb els estats respectius, tots dos respondrien a una lògica democràtica difícil de contestar i tots dos serien transcendentals per al futur de l’arquitectura institucional de la UE. És veritat que la lògica de la política de vegades és ben escassa però no sé imaginar-me, en un context com aquest, que Europa puga mantenir-se al marge del debat i encara menys que Europa puga prendre una posició en l’un cas i una de ben diferent en l’altre. Fins i tot li seria difícil d’explicar que prefereix deixar perdre territoris que volen ser d’Europa per a acontentar els qui en volen marxar.
Atenció, per tant, a la jugada escocesa. Hi ha qui creu que ens convé més de singularitzar-nos i separar-nos de qualsevol proposta que vinga d’aquell país. És un recel que entenc. Però penseu que el futur de Catalunya com a estat independent només es juga a Europa. No a Espanya, sinó a Europa. I, vist des d’aquest punt de vista, la conjunció és gairebé astral i enormement atractiva. No dic que signem ara mateix cap xec en blanc, però sí que crec que el referèndum escocès ens l’hem de mirar amb un enorme interès, disposats a jugar fort, si cal i si ens interessa.
