20.12.2019 - 21:50
El president Puigdemont i el conseller Comín van recollir ahir les acreditacions com a membres del Parlament Europeu, unes acreditacions que s’havien d’haver lliurat al juny, tal com va quedar clar també ahir. Potser preveient el cúmul d’interpretacions estranyes que els mitjans espanyols van posar en dansa ahir, el Parlament Europeu va accelerar les gestions perquè pogueren entrar a la cambra. I quan no havien passat ni vint-i-quatre hores de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el cas d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín ja es passejaven per dins l’imponent edifici de Brussel·les, que és una de les dues seus d’aquest parlament.
Tots dos seran a Estrasburg, a l’altra seu del parlament, el 13 de gener, en la pròxima sessió plenària. I seuran als seus escons, al costat de Diana Riba i tot esperant Clara Ponsatí, que s’hi incorporarà passat el Brexit. Però per completar la representació votada democràticament pels ciutadans europeus de Catalunya, encara caldrà recuperar l’escó corresponent al vice-president Oriol Junqueras. I, per tant, treure’l de la presó.
Tant de bo m’equivoque molt i Junqueras siga el 13 de gener a Estrasburg, però costa d’imaginar-s’ho, tenint en compte les reaccions que es van veure ahir per les Espanyes. El cúmul de barbaritats que es van arribar a dir i la manera com es retorçaven els arguments i es forçaven les interpretacions d’un dictamen que té ben poc d’interpretable feien feredat. Literalment. Espanya encara no s’ha despertat del seu somni malgrat la contundència de les institucions europees, i això no és cap bon indici, encara que no ens sorprenga.
No és cap bon indici per al compliment de la sentència ni per a la merescuda llibertat del president d’Esquerra Republicana de Catalunya. Però, en canvi, sí ho és en el sentit que Espanya continuarà enfonsant-se tota sola en el pou on s’ha ficat. I la seua posició, que ha quedat molt tocada amb aquesta sentència del TJUE que ja es coneix com la ‘doctrina Junqueras’, cada vegada serà més indefensable.
En aquest sentit, tothom ha de tenir clar que l’escó buit d’Oriol Junqueras al Parlament Europeu, mentre ho estiga, serà la prova de foc de la democràcia europea. Ni més ni menys que això. Mentre Espanya desobeesca el dictamen –mentre el puga desobeir, perquè fer-ho tindrà conseqüències greus–, l’absència de Junqueras serà el recordatori punyent a tots els ciutadans de la Unió que dins el seu territori hi ha greus violacions dels drets polítics que no poden passar desapercebudes ni poden ser consentides. No per Junqueras, els votants d’Esquerra ni el conjunt dels catalans, sinó per tot Europa i el seu projecte. En definitiva, pel bé del somni democràtic que van saber posar dempeus homes i dones que, precisament, volien fugir per sempre més de l’autoritarisme, després d’una gran guerra que havia devastat completament el nostre continent.
