01.02.2021 - 20:00
“El que segur que no farem és entrar en un govern per continuar gestionant autonomisme.” Segons Dolors Sabater, si la CUP és decisiva l’endemà de les eleccions, les assemblees decidiran si entren en un hipotètic govern o faciliten una investidura, però tornaran a posar condicions als qui els demanin els vots. Els sondatges pronostiquen un creixement dels anticapitalistes, que poden tornar a ser clau en la suma d’una majoria absoluta independentista al parlament. Si una cosa sembla clara en aquests moments de la campanya electoral és que, guanyi qui guanyi, necessitarà pactar per governar. Hi compten els d’un bloc i els d’un altre. Pere Aragonès proposarà, si queda primer, d’obrir a la CUP i els comuns un possible govern amb JxCat, tot i que cap dels actors implicats ha comprat la proposta, mentre que Junts voldria un govern nítidament independentista. En qualsevol dels dos casos, el paper dels anticapitalistes tornaria a ser decisiu.
I aquí és on la CUP, de base assembleària, pot tornar a ser imprevisible. Sabater va dir que estaven “preparats” per entrar al govern si s’arribava a un acord sobre el projecte, però després el consell polític de la CUP la va esmenar aprovant un document que advocava perquè es mantingués a l’oposició com a “alternativa”. Entre altres raons, perquè consideraven que defensar d’entrar al govern els podria deixar en una “posició de debilitat” per a afrontar una hipotètica negociació després del 14 de febrer. Sabater ha dit avui, en una conferència de premsa a Efe, que les bases de la CUP ho haurien de decidir, i s’ha mostrat convençuda que qui en vulgui els vots (ja sigui perquè la CUP entri al govern o els doni suport des de fora) cedirà per arribar a un acord.
De manera que la CUP deixa en suspens el seu futur paper en la governabilitat després d’una legislatura d’allunyament progressiu del govern de Quim Torra i Pere Aragonès. Els anticapitalistes van facilitar la investidura de Torra amb l’abstenció després d’un trànsit tortuós per les investidures fallides de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, però l’executiu va acabar aprovant el pressupost gràcies als comuns. La CUP arriba a les eleccions a anys llum de l’actual govern, després d’haver exercit com a oposició amb diferències importants tant en l’àmbit nacional com en relació amb les polítiques econòmiques i socials.
Tampoc no ho tindran fàcil els anomenats constitucionalistes. Com ja va passar a Inés Arrimadas, serà molt complicat que Salvador Illa pugui formar govern encara que guanyi si l’independentisme supera els 68 escons. Ara, però, és possible que els socialistes sumin majoria amb Esquerra i els comuns. Una opció que refusen tant Illa com Aragonès, i que Jéssica Albiach insisteix a deixar oberta. Per Esquerra, una cosa són els acords a què pugui arribar a Madrid amb el PSOE, i una altra de ben diferent és reeditar un tripartit. És més, Aragonès mira d’erigir-se en l’alternativa independentista a Illa i res millor que fer un debat cara a cara per a fer-ho visible. El candidat socialista ha acceptat el duel dialèctic que Aragonès li va proposar ahir durant el debat de candidats a RTVE. Borràs, que també mira de situar-se com a referència del pol contrari a Illa, els ha preguntat després si no voldrien fer un trio.
La fórmula preferida per a Illa seria formar un govern anàleg a l’espanyol. És a dir, un executiu de coalició amb Catalunya en Comú Podem. Però Albiach li recorda que amb tota probabilitat no sumaran prou. També Ciutadans, en caiguda lliure, insisteix en el perill que els socialistes pactin amb ERC un tercer tripartit i els demana que es comprometin a formar un govern amb ells. Però Carlos Carrizosa no és correspost.
“Digues-me amb qui vas i et diré el que seràs”, diu el refrany. Els partits es defineixen per les preferències en les futures polítiques de pactes, però també en oposició als acords que maleeixen. I no són pocs els que cohesionen els seus votants a partir del refús a la CUP. Ho fa el PDECat, criticant la dependència del govern amb els anticapitalistes, i ho fa el PP, que avui ha lamentat que la inestabilitat política ha permès que, en aquella Catalunya pròspera de dècades anteriors, hi “governi la ideologia de la CUP”. “L’agenda dels radicals”, diu Alejandro Fernández.
Les enquestes s’entossudeixen a projectar un triple empat, però encara divergeixen sobre quina candidatura quedarà primer. Per a ERC i JxCat, la pitjor situació seria que tornessin a quedar tan a prop en escons que cap dels dos fos capaç d’imposar a l’altre l’estratègia a seguir, tot i que per a Esquerra serà essencial si aconsegueix la presidència de la Generalitat o no. ERC, a més, vol obrir una nova etapa i ampliar les aliances amb els comuns. Però Cat-ECP i Junts són com l’aigua i l’oli, o això diuen. I potser els dos socis de govern estaran condemnats a entendre’s novament, i veurem si poden construir una nova entesa sobre bases renovades o no. Arribats a aquest punt, en cap cas es pot descartar una repetició de les eleccions.
La fotografia
Els nou presos polítics han fet una crida conjunta a votar el dia de les eleccions per a defensar l’amnistia i la república, en un acte organitzat per Òmnium Cultural. Era la primera vegada que coincidien després del judici al Tribunal Suprem.
El vídeo
Ciutadans ha fet públic un vídeo per intentar de recuperar terreny a Vox i atraure el vot espanyolista més radical, en què compara protestes independentistes amb l’assalt al capitoli nord-americà esperonat per Donald Trump. Ciutadans compara discursos de Trump amb intervencions de Carles Puigdemont i Quim Torra, entre més, tot i les manifestes diferències abismals.
🗳 Este 14F hay que movilizarse para #QueGaneLaDemocracia
❌ ¡Basta de ataques del populismo y del nacionalismo a nuestras instituciones!
💪🍊 Vota a @CiutadansCs #ParaQueGanemosTodos pic.twitter.com/cf5EohETtv
— Ciudadanos 🇪🇸🇪🇺 (@CiudadanosCs) February 1, 2021
La xifra
El Síndic de Greuges ha rebut queixes de 1.130 persones que han estat citades per formar part de meses electorals el 14 de febrer. El Síndic considera que les persones vulnerables que ho acreditin no haurien d’integrar cap mesa tenint en compte els riscs de la pandèmia.
