25.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 25.05.2023 - 23:04
El final de la campanya electoral de les eleccions autonòmiques i municipals a l’estat espanyol ha estat marcat per les trames i denúncies de manipulació del vot per correu, que han fet saltar les alarmes sobre la transparència del resultat.
La votació per correu, que inclou 145.768 vots al Principat, el País Valencià i Illes i més d’un milió a l’estat espanyol, pot decidir el guanyador en alguns parlaments o ajuntaments.
Què ha passat a Melilla?
Enguany a Melilla s’ha descobert una trama d’unes dimensions sense precedents. Ara com ara, ja han detingut una desena de persones. Les primeres sospites van aparèixer amb el nombre de sol·licituds per correu, perquè si la mitjana a l’estat espanyol és d’un 3% del cens, i una mica més alta a la ciutat africana –d’un 7,8% el 2019–, enguany s’ha enfilat al 21% del cens, és a dir, 11.707 sol·licituds. Això vol dir un terç dels vots de les últimes eleccions.
El mateix dia que es començava a repartir la documentació per a votar, a més, cinc carters van ser assaltats en uns quants punts de la ciutat per encaputxats que anaven amb vehicles sense matrícula, que els van robar desenes de sobres. Aquestes sol·licituds concretes van ser anul·lades i, tot i que la delegació del govern espanyol no s’explica el motiu del robatori, han decidit de posar escorta policíaca als carters de la ciutat.
El problema del vot per correu és que a l’estat espanyol el sistema permet a una persona autoritzada de lliurar a Correus el vot d’una altra. És a dir, sí que cal demanar i rebre les butlletes electorals personalment, però, en acabat, pot lliurar el sobre qualsevol persona i a qualsevol oficina. Per evitar un frau en massa, en aquestes eleccions ja s’havia prohibit que es poguessin lliurar més de cinc vots per persona.
Ara la policia espanyola ha descobert una xarxa que s’encarrega d’aconseguir que ciutadans de Melilla sol·licitin el vot i, una vegada reben la documentació, es venen a qui més diners ofereix. Un votant pot guanyar uns 150 euros.
De manera que, personalment, el vot per correu és segur, però pot haver-hi persones que acumulin desenes de vots o centenars i els venguin al millor postor.
Per a evitar-ho, la Junta Electoral ha demanat que a Melilla, a l’hora de lliurar el vot per correu, també s’exigeixi el document d’identitat o el passaport. I vet ací que, de sobte, s’han acabat les cues a Correus i s’ha notificat que dels 11.707 que expressament havien demanat el vot, només 3.612 han acudit finalment a votar.
Els sospitosos: el Marroc, el PP i Coalició per Melilla
La policia ha escorcollat uns quants establiments, inclosa la seu de comunicació de Coalició per Melilla. Entre els detinguts hi ha el conseller Mohamed Ahmed Al-lal, número tres de Coalició per Melilla, i un familiar del president del partit, Mustafa Aberchán.
Aberchán ha assegurat que hi ha un complot d’alts comandaments policíacs espanyols per a perjudicar el seu partit i a ell mateix. Tanmateix, cal assenyalar que ara fa cinc anys va ser condemnat a dos anys de presó i inhabilitació per haver comprat vots en les eleccions espanyoles del 2008.
Entre els deu detinguts, s’assenyala que alguns tenen vinculació amb el PP, que en anys anteriors també ha rebut acusacions de provar de comprar vots a Melilla. De fet, sembla que es tracta d’una subhasta pels vots i el partit que ofereix més diners se’ls queda. Els dos grans partits de la ciutat, Coalició per Melilla i el PP, han demanat ara que s’anul·li el vot per correu, però el PSOE s’hi oposa perquè seria contrari a la llei.
Més enllà dels partits, la policia espanyola, la Guàrdia Civil i el CNI investiguen si hi ha implicat el Marroc, en la compra de vots per correu. Segons el Confidencial, se sospita que el Marroc vol que a l’enclavament hi governi un partit més afí als seus interessos, com ara Coalició per Melilla, per a augmentar la seva influència.
Però, com dèiem, la compra de vots a Melilla no és pas cap novetat. Mustafa Aberchán, de bracet del secretari general dels socialistes melillencs, Dionisio Muñoz Pérez, va ser condemnat per haver comprat vots en canvi de prometre contractes de feina. Més recentment, a les eleccions del 2019, tres persones que duien una gran quantitat de butlletes electorals i diners foren detingudes; i l’any 2015, Equo va demanar d’anul·lar les eleccions perquè assegurava que hi havia hagut manipulació en el vot electoral i informava que on més s’havia sol·licitat el vot era en els barris més pobres.
Les trames s’expandeixen
Enguany, els casos i detencions s’han multiplicat a tot l’estat espanyol, un fet sense precedents. L’any 2019 hi va haver alguns escàndols, com ara a la demarcació de Castelló de la Plana, on van arribar sobres blancs que contenien butlletes del PP de l’any 2016, o un vídeo on es veia la batllessa de Mogán, a l’illa de Gran Canària, explicant com manipulava el vot, amb una llista de les sol·licituds a la mà i presentant-se a casa dels votants per comprar el vot.
Ahir mateix es va notificar que havien detingut tretze persones a Múrcia, amb una suposada compra de vots. Entre els involucrats hi havia la candidata del PSOE al municipi d’Albudeite i el número 19 de la llista del PSOE a les eleccions autonòmiques de Múrcia. La policia va localitzar, entre més documents que no havien de tenir, registres de vot per correu i còpies del cens electoral.
A Mójacar, a Almeria, van detenir set persones, dues de les quals anaven a les llistes del PSOE al municipi que, com a Melilla, compraven vots demanats per correu. A canvi, s’oferien diners, entre 150 euros i 250, o el compromís de donar llocs de feina.
Per una altra banda, al País Valencià, el PSPV ha acusat el PP de manipular vots per correu a Bigastre (Baix Segura) i Finestrat (Marina Baixa), i ho ha denunciat a la fiscalia. A Bigastre, sembla que un regidor i un assessor del govern del PP van condicionar el vot de veïns amb amenaces de fer-los perdre les ajudes que rebien i que van lliurar desenes de vots ja preparats a Correus. En aquesta localitat, si habitualment hi havia entre 20 vots per correu i 30, enguany han estat 170.
A Finestrat es denuncien maniobres, concretament que una part important dels sol·licitants demanaven que la recollida del vot fos a la seu del PP. A més, el vot per correu és d’ençà de fa dècades de vora el 16%, un fet inusual en un poble com aquest.
Un altre cas s’ha denunciat a l’illa canària de Gomera, on sembla que s’han emès almenys una vintena de certificats digitals des de l’ajuntament i s’ha demanat el vot sense que la persona interessada ho sabés. Una vegada rebien els sobres a casa, de seguida es presentaven membres d’una candidatura en concret per a aconseguir el vot amb enganys o oferiments.
També hi ha hagut un cas en un municipi de Zamora, Moraleja de Sayago, que afecta mig centenar de vots d’una residència per a gent gran; a Villalba del Alcor, a Huelva, s’han sol·licitat vots de veïns del poble des d’oficines municipals i amb el certificat digital; i a Valverde del Camino (Huelva), s’ha denunciat que alguns candidats del PP havien lliurat personalment a Correus molts vots de terceres persones.
De manera que trobem formes diverses d’aconseguir el vot, tot aprofitant el buit que deixa la sol·licitud per correu. Així i tot, malgrat que aquests casos han sortit a la llum ara, tot sovint es denuncia que són pràctiques habituals que s’arrosseguen de fa dècades. I molt segurament, d’una manera o d’una altra, podrien passar en molts més llocs.
