09.08.2022 - 21:40
En ple mes d’agost, coincidint amb un estiu infernal, la política grega semblava predestinada a submergir-se en un oasi d’espessa intranscendència. Tanmateix, la calma s’ha acabat amb l’esclat de l’escàndol Predator, un afer d’espionatge que implica directament el servei nacional d’intel·ligència i que esquitxa el primer ministre conservador, Kiriakos Mitsotakis (Nova Democràcia).
Els serveis secrets han confirmat que van espiar un dels caps de l’oposició, Nikos Androulakis, actual president de la coalició de centreesquerra PASOK-KINAL, i un periodista d’investigació especialitzat en delictes financers, Thanasis Koukakis, que ha col·laborat amb diversos mitjans internacionals com ara la CNN. Hi ha un tercer cas que no s’esmenta, el del periodista Stavros Malichudis, que va ser espiat mentre informava de la crisi migratòria a les illes gregues.
Què és Predator? Aquest programari espia, dissenyat per l’empresa nord-macedònia Cytrox –tot i que ara és part d’un grup opac anomenat Intellexa, que té unes quantes seus a la UE–, té una manera de funcionar molt similar a la de Pegasus, és a dir, que la infecció comença a partir d’un enllaç contaminat que permet d’accedir al contingut del mòbil afectat (fins i tot rastrejar-lo i manipular-ne la càmera i el micròfon).
El cas de Koukakis fou el primer a sortir a la palestra. Concretament, el va confirmar Citizen Lab a final de març, tot i que el periodista tenia sospites d’ençà del 2020. A començament d’abril, el portal Inside Story va relatar que Koukakis havia estat espiat amb Predator, com a mínim, entre el juliol i el setembre del 2021.
Arran d’això, el principal partit de l’oposició, Syriza, va reclamar que es donessin explicacions en una comissió parlamentària, però la majoria governamental de Nova Democràcia ho va desestimar. Malgrat que la formació de Mitsotakis va provar de silenciar el cas Koukakis, la fiscalia ha obert diligències per a esclarir l’espionatge.
A més, el 30 d’agost, Koukakis compareixerà davant del comitè Pegasus del Parlament Europeu per explicar el seu cas. Precisament, els serveis de seguretat de l’eurocambra són els que han aixecat la llebre de l’espionatge a Nikos Androulakis, que a part de presidir el PASOK-KINAL també és eurodiputat des del 2015.
Concretament, després d’haver analitzat el seu mòbil, els experts van determinar que el setembre passat –quan competia per a la presidència del seu partit– va rebre un intent d’infecció amb Predator mitjançant un correu electrònic. Ara fa pocs dies, el 26 de juliol, Androulakis va presentar una denúncia per espionatge davant del Tribunal Suprem grec, que ha acabat despullant les interioritats de l’escàndol.
Arran de la denúncia, Syriza i el PASOK-KINAL van tornar a reclamar la convocatòria d’una comissió de transparència, que aquesta vegada va rebre l’aval de Nova Democràcia. El 29 de juliol, a porta tancada, el cap del servei nacional d’intel·ligència, Panagiotis Kontoleon, va confirmar –segons dos diputats que van assistir a la reunió– l’espionatge de Koukakis, tot i que no en va especificar el motiu.
Divendres passat, arran de la pressió de l’escàndol, Kontoleon va ser forçat a dimitir per provar de bastir un tallafoc al voltant de Mitsotakis. Poc abans, també havia dimitit el nebot i secretari general de l’oficina del primer ministre, Grigoris Dimitriadis, que exercia com a darrer enllaç entre Mitsotakis i els serveis secrets.
A més, per si no n’hi hagués prou, una investigació del diari Efsyn revelava els llaços empresarials i econòmics entre Dimitriadis i l’entorn de Felix Bitzios, antic subgerent d’Intellexa, el grup empresarial que actualment és propietari i comercialitza el programari Predator. Com a represàlia, els periodistes que van signar la investigació han estat demandats amb indemnitzacions de mig milió d’euros.
🗨️These lawsuits appear to be punitive, intimidatory & baseless. This is yet another clear attack on investigative journalism & #pressfreedom in #Greece. IPI is in contact with those affected & will act with partner orgs to provide legal support.https://t.co/kqCuC9upgI
— IPI – The Global Network for Independent Media (@globalfreemedia) August 5, 2022
“És políticament inacceptable i no hauria d’haver passat”
Dilluns, en una declaració institucional, el primer ministre grec va provar de desmarcar-se de l’escàndol i va dir que hauria ordenat d’aturar l’espionatge polític si hagués sabut què passava: “Tot i que [punxar el telèfon d’Androulakis] es va fer legalment, el servei nacional d’intel·ligència va menystenir la dimensió política d’aquesta mena d’accions. Formalment, va ser adequat, però és políticament inacceptable. No hauria d’haver passat i tan sols minva la confiança dels ciutadans en els nostres serveis secrets.” També va prometre una revisió del funcionament del servei d’intel·ligència.
En el missatge televisat, el primer ministre, tot i que va demanar disculpes amb la boca petita, no va voler esclarir qui havia ordenat l’espionatge ni per quins motius havia rebut empara legal. Així mateix, tampoc no va mencionar en cap moment el programari Predator, tot i que els mòbils d’Androulakis i de Koukakis en van ser objectius.
D’una altra banda, la presidenta de la república, Katerina Sakellaropoulou, ahir va exigir que s’esclarís de manera immediata i completa l’escàndol d’espionatge. “L’observança estricta de la legalitat i la transparència de les accions de l’estat no tan sols són garantia dels drets individuals, sinó que també són indicador crític de la qualitat de la nostra democràcia”, va dir en un missatge institucional.
Dimissió i eleccions
Les explicacions de Mitsotakis no han estat prou per als principals partits de l’oposició, Syriza i el PASOK-KINAL, que li han reclamat la dimissió i que avanci les eleccions. En aquest sentit, consideren que el primer ministre mira de guanyar temps, tot tallant alguns caps dins el seu equip, perquè l’escàndol es desinfli sense més conseqüències en l’opinió pública.
L’estiu vinent hi ha previstes eleccions a Grècia i els darrers sondatges, abans de l’esclat de l’escàndol, situaven la Nova Democràcia al capdavant de la intenció de vot, però amb un percentatge més baix que no el 2019. La reobertura accelerada del curs polític perquè el parlament debati sobre l’espionatge, durant la setmana del 22 d’agost, serà una prova de foc per al futur polític de Mitsotakis.
Un mirall per al Catalangate?
Les investigacions sobre l’escàndol Predator encara són a les beceroles, però ara per ara els estaments judicials s’han mostrat receptius amb les denúncies d’Androulakis i de Koukakis. Respecte del Catalangate, bona part és judicialitzada a Barcelona, tot i que en jutjats diferents. Ara fa unes setmanes, el número 32 va arxivar provisionalment les denúncies de Roger Torrent i Ernest Margall, després d’haver-les tingudes desades en un calaix d’ençà de fa dos anys.
L’altra cara de la moneda és la investigació que instrueix el jutge de l’Audiència espanyola José Luis Calama sobre el suposat espionatge amb Pegasus al president espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres Fernando Grande-Marlaska, Margarita Robles i Luis Planas. En aquest cas, les diligències avancen sense aturador, però el jutge ha deixat clar que no vol tenir res a veure amb el Catalangate, malgrat que és l’escàndol d’espionatge més gran que ha denunciat fins ara Citizen Lab a Europa.
Cal recordar que, mentre el Catalangate ha estat certificat per entitats independents com ara Citizen Lab i Amnistia Internacional, el suposat espionatge al consell de ministres espanyol tan sols ha estat analitzat fins ara pel Centre Criptològic espanyol, que és un organisme adscrit al CNI, part implicada en l’escàndol del Catalangate.
Sobre les conseqüències polítiques dels escàndols, els governs espanyol i grec han dit que la intervenció dels mòbils dels afectats s’havia fet d’acord amb la legalitat vigent i de la mà dels serveis secrets respectius. Així mateix, Sánchez i Mitsotakis han negat qualsevol vincle directe amb l’espionatge. Ara, el president espanyol ha estat molt més bel·ligerant que el primer ministre grec i ha arribat a menystenir les informacions destapades per Citizen Lab.
Certament, el president espanyol va rellevar la cap del CNI, Paz Esteban, tal com ha fet el primer ministre grec amb Panagiotis Kontoleon, però el motiu no va ser l’espionatge d’una seixantena de polítics i activistes independentistes –el govern espanyol tan sols en reconeix divuit–, sinó “la bretxa de seguretat” dins el consell de ministres i l’espionatge als seus membres.
Mitsotakis ha qualificat l’espionatge de políticament inacceptable, mentre que la presidenta Sakellaropoulou ha exigit que s’esclareixin els fets. A l’estat espanyol, cap autoritat no s’ha sortit del guió de defensa del CNI i la constitució. Tan sols Podem, com a partit espanyol, ha reclamat l’obertura d’una comissió d’investigació al congrés sobre el Catalangate.
Fins i tot el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo (ex-candidat del PSOE a la presidència de Madrid), va tancar la investigació amb l’argument que l’espionatge a l’independentisme s’havia fet amb conformitat a la constitució i a la llei en els casos examinats i va afegir que l’actuació contra els afectats estava “extensament motivada”.
Arran de l’immobilisme de les autoritats espanyoles, caldrà veure si finalment les respostes vénen del Parlament Europeu. Les setmanes vinents, el comitè Pegasus farà una sessió exclusivament sobre l’espionatge espanyol, que pot servir de catalitzador perquè es descongeli la missió que ha d’investigar el Catalangate a l’estat espanyol. D’una altra banda, les revelacions gregues, més enllà de la compareixença de Koukakis a final de mes, poden comportar que s’ampliï el calendari de missions del comitè –ara s’han validat Israel (ja s’ha fet) Polònia, Hongria i els EUA– i s’hi afegeixi Grècia.
De fet, la ponent del comitè Pegasus, l’eurodiputada neerlandesa Sophie in ‘t Veld, ha lamentat públicament la poca concreció de les explicacions de Mitsotakis sobre l’espionatge i ha recordat que l’escàndol afecta directament el cor de les institucions europees perquè Androulakis –com també ha passat amb Diana Riba, vice-presidenta del comitè– ha estat objectiu d’espionatge mentre era membre del Parlament Europeu.
Also useful to remember that the spyware scandal affects the main EU institutions: MEPs @Europarl_EN were targets of spying, @EU_Commission was targeted, EU governments – who are also members of #EUCO – were spying on citizens for political reasons.
— Sophie in 't Veld (@SophieintVeld) August 8, 2022
