29.06.2024 - 21:40
|
Actualització: 29.06.2024 - 21:45
The Washington Post · William Booth i Karla Adam
Londres, Regne Unit. Afeblit per una ratxa gairebé interminable de mala sort i escàndols vergonyosos, el Partit Conservador, que governa el Regne Unit –i que s’espera que tingui una gran patacada a les eleccions de la setmana vinent–, ha agafat una pistola carregada i s’ha disparat al peu. Una altra vegada.
Cinc treballadors del partit, pel cap baix, són investigats per les autoritats del Regne Unit per haver apostat presumptament sobre el calendari de les eleccions britàniques, previstes per al 4 de juliol. És un escàndol molt britànic: sòrdid, trist i divertit alhora.
Tanmateix, el cas també ha alienat molts votants. En un sondatge de YouGov a 3.739 britànics publicat dimarts, un 60% va dir que el primer ministre Rishi Sunak gestionava l’escàndol de les apostes “bastant malament” o “molt malament”. Tan sols un 16% va dir que Sunak havia gestionat les acusacions “bastant bé” o “molt bé”.
De la mateixa manera que el “Partygate” –en què assistents de l’ex-primer ministre Boris Johnson van ser vists infiltrant maletes plenes de vi a Downing Street i organitzant festes amb karaoke durant els moments més greus de la pandèmia–, aquest afer és la mena d’escàndol que un ciutadà corrent pot entendre sense gaires explicacions.
Legalment parlant, els ciutadans britànics poden apostar sobre gairebé qualsevol cosa: el descobriment d’una forma de vida extraterrestre, l’existència de Déu o si Taylor Swift i Travis Kelce es casaran. Els mercats d’apostes són dominats per l’esport –futbol, rugbi, curses de cavalls i de gossos–, però també hi ha una subcategoria popular d’apostes polítiques. Tan sols al districte londinenc de Westminster, on hi ha Downing Street i la Cambra dels Comuns, hi ha uns 140 locals de joc en què es pot apostar sobre els diferents resultats de les eleccions del 2024.
Dimecres, un grup de reporters de The Washington Post vam visitar una sala d’apostes de William Hill situada a menys de deu minuts a peu de Downing Street i vam apostar cinc lliures a la victòria dels laboristes i cinc a la victòria dels conservadors (perquè no som partidistes). Si guanyen els laboristes, rebrem 5,15 lliures. Si guanyen els conservadors, en rebrem 255. Estigueu atents.
La gerent del saló, que no va voler donar el nom perquè no hi estava autoritzada, es va afanyar a assenyalar que l’escàndol havia estat tota una sensació al seu establiment.
“És com tenir informació privilegiada”, diu. Darrere seu, a les pantalles de televisió, els gossos corrien i els cavalls saltaven. Una aposta política, diu, pot arribar a remunerar-se amb 50.000 lliures.
El darrer escàndol en què s’ha vist involucrat el Partit Conservador implica, precisament, un seguit d’alts càrrecs polítics que han apostat sobre la data de les eleccions i el possible ús indegut d’informació privilegiada.
El 22 de maig, Sunak va sorprendre molta gent –encara que potser no tothom, en vista de les apostes– quan va anunciar que la data de les eleccions seria el 4 de juliol.
El programa Newsnight, de la BBC, ha informat que quinze candidats i treballadors del Partit Conservador eren investigats per la Comissió d’Apostes per haver apostat sobre la data de les eleccions britàniques.
L’escàndol també implica cinc agents de la policia metropolitana que són investigats per haver apostat sobre la data de les eleccions i sobre els resultats de l’oposició. El Partit Laborista, per la seva banda, també ha suspès un dels seus candidats per haver apostat contra si mateix (és a dir, a favor de la seva derrota a les eleccions).
L’escàndol ha suscitat un debat sobre si s’ha de permetre als polítics d’apostar sobre qüestions relacionades amb la política. L’organisme de control dels jocs d’atzar britànic diu que algú que usi informació confidencial per fer una aposta pot incórrer en un delicte.
Sara Hobolt, experta en política britànica a la London School of Economics, va dir en una sessió informativa per a periodistes aquesta setmana que els conservadors havien sofert un seguit de “xocs de reputació” que n’havien afectat la imatge com a organització competent i capaç de gestionar el país.
Els conservadors han estat per darrere dels laboristes als sondatges d’ençà de final del 2021, l’època en què van publicar-se les primeres informacions sobre el “Partygate”. L’escàndol va tenir un paper molt important en la caiguda del govern de Boris Johnson, que va ser succeït per Liz Truss, el trencador full de ruta econòmic de la qual va causar una crisi sense precedents en la lliura esterlina. L’efímer govern de Truss fou succeït per un període d’inflació elevada i de crisi en el cost de la vida.
“Després d’aquestes estrebades no es van recuperar mai”, diu Hobolt.
A Keir Starmer, dirigent del Partit Laborista i probable pròxim primer ministre britànic, li van demanar fa poc per l’escàndol de les apostes, i per si els polítics haurien de poder apostar en política. Respongué que el problema no eren tant les regles com el fet que els polítics fessin servir informació privilegiada.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
