02.05.2017 - 05:00
L’escala temporal incrementa la complexitat, ja prou gran, que comporten les diverses escales espacials. A més de canvis en les notes, representa canvis en els tempos. Un adagio no es pot tocar de pressa per més petit que dibuixis el pentagrama. Si no estàs disposat a esperar cinquanta anys, no reforestis un bosc destruït. Així, l’escala temporal dels naturalistes també és diferent de l’escala temporal dels tecnòlegs, que només necessiten setmanes, o a tot estirar mesos, per projectar i construir solucions. La casa esfondrada pot ser refeta en menys d’un any; el bosc cremat, no.
El món modern s’enfronta a reptes globals, és a dir a conflictes d’escala gran. El canvi climàtic, per exemple, és un problema de mida petita i escala gran. Mida petita, perquè ni es percep, ni se soluciona en l’àmbit local. Escala gran, perquè abasta el planeta sencer i, sobretot, comporta canvis sistèmics de volada i, potser més encara, perquè la seva dimensió temporal remet al llarg termini. La qüestió seria: com podem aconseguir que l’entenguin els especialistes en distància curta i calendari escàs –els polítics, per exemple–, si és un fenomen d’abast global i tempo dilatat? L’escala espacial i temporal d’una colònia de bacteris que es reprodueixen en una concreta placa de Petri cada tres o quatre hores no els permet de percebre el pas de les estacions, ni les diferències climàtiques entre els tròpics i els pols.
S’hauria de cridar l’atenció dels joves sobre aquesta mena de coses, altrament creuran que reforestar és impossible o se sentiran frustrats de no veure el bosc refet al cap de quatre dies. Tindran, aleshores, la pitjor de les coartades: no fer res, perquè no sembla que res pugui fer-se. O viuran la més deletèria de les il·lusions: creure que tot es pot canviar arreu i de seguida. El coneixement dels nivells escalars dels diferents fenòmens és fonamental per entendre les complexes cares de la realitat. Sense domini de l’escala, totes les dimensions acaben essent errònies, encara que l’escala no sigui la mida.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Ramon Folch. Doctor en Biologia, socioecòleg i president d’ERF, Barcelona.
