“És irresponsablement discriminatòria, jo ho sé i crec que vostès també ho saben”: un catedràtic de pedagogia desmunta la llei Rovira

A les Corts Valencianes continuen les compareixences en comissió dels experts que han d’ajudar els grups parlamentaris a presentar esmenes a les cinc lleis presentades pels grups parlamentaris del PP i Vox. Avui era el torn dels experts en educació per a analitzar la llei de segregació escolar (anomenada de “llibertat educativa”) que ha de derogar la llei de plurilingüisme del Botànic.

A petició del col·lectiu d’entitats que treballen per a denunciar la llei Rovira, ha intervingut el catedràtic de Didàctica de les Llengües de la Universitat de Ginebra, Joaquim Dolz. Nascut a Morella, fa quaranta-sis anys que el professor Dolz viu a Suïssa. La seua tasca com a investigador en el camp de la pedagogia de les llengües és molt reconeguda. Un exemple és que va ser el president del consell de la reforma educativa del cantó de Ginebra.

No tot depèn de la voluntat de les famílies

Durant la seua intervenció, Dolz ha anat desmuntant una per una les afirmacions que, tant de manera oral com en l’articulat de la llei, fan el PP i Vox quan parlen de llibertat educativa. “L’educació és cosa de tots, el futur de la nostra societat depèn de tots, per descomptat que les famílies han de ser consultades, però el futur de la nostra societat depèn de tots i no únicament de la lliure elecció de les famílies”, ha dit amb relació a la disposició de la llei que diu que seran les famílies que decidiran cada curs quina serà la llengua vehicular de cada centre. I encara ha posat un exemple: “Si algun pare de família és antisistema i no vol dur els fills a l’escola, en qualsevol país seria un problema”.

Joaquim Dolz s’ha dirigit directament al conseller Rovira, que no era a la sala quan ha dit que, del punt de vista estrictament científic, es considera el plurilingüisme com a enriquidor per als alumnes.”Del punt de vista cognitiu, social i, el conseller és economista, també del punt de vista econòmic.”

“La llei no garanteix les bones condicions per a l’aprenentatge”

Joaquim Dolz ha lloat la riquesa que representa l’aprenentatge precoç de diferents llengües si es fa en bones condicions. “És una riquesa enorme. El problema és trobar les bones condicions per a l’ensenyament plurilingüe i la llei que he llegit amb molta atenció crec que no garanteix les bones condicions per a l’aprenentatge”, ha dit, i més endavant ha emfatitzat que la llei que ara es debatia a les Corts no garantia un impacte en els aprenentatges en les diferents llengües.

En un altre moment de la intervenció, ha fet una llista de mancances de la llei: “La llei no preveu una adaptació a les capacitats inicials dels alumnes ni a les capacitats lingüístiques de l’alumnat. No pren en consideració la minorització històrica del valencià. Són tres-cents anys de minorització històrica de la llengua. La llei no garanteix un ensenyament equitatiu de les diferents llengües”.

I encara, Joaquim Dolz ha acusat indirectament l’administració de defugir les responsabilitats de garantir la viabilitat dels centres educatius que es trobaran, afirma, en una situació molt difícil de gestionar. “La llei que volen aprovar no aconseguirà mai una igualtat de competències per part de l’alumnat. És, per tant, una irresponsabilitat discriminatòria. Jo ho sé, i crec que vosaltres també ho saben”, ha dit als representants del PP i de Vox a la comissió d’educació de les Corts.

Després d’escoltar les intervencions dels grups parlamentaris, el catedràtic Joaquim Dolz ha recordat que viu en un país amb quatre llengües oficials i no hi havia conflicte lingüístic. “La meua ambició seria que en qüestions d’ensenyament plurilingüe, tant la dreta com l’esquerra, anaren tots a l’una i crec que vostès no van a l’una”.

La darrera reflexió de Joaquim Dolz als diputats: “Valdria la pena, en gent independent, no ideologitzada, veure què es proposa amb aquesta llei. Des del punt de vista de les accions concretes perquè s’aprenguen les diferents llengües, és buida. Jo tinc la hipòtesi que és negativa, fonamentalment per als professors, per a l’organització escolar i, en el fons, per al valencià.”