“És un retrocés històric”: el govern també al·legarà contra els projectes de decret espanyols que arraconen la filologia catalana

El Departament de Recerca i Universitats també presentarà al·legacions contra un projecte de decret que relega la filologia catalana a un segon pla, seguint els passos de nombrosos professors del ram. A l’esborrany del decret que classifica els llocs de feina dels professors universitaris i, per tant, la formació que se’ls exigeix per a impartir classe, el Ministeri d’Universitats espanyol deixa de considerar la filologia catalana com un àmbit de coneixement independent. A partir d’ara, pretén de subordinar-la a l’àmbit de “Llengües modernes i les seves literatures”. En un altre projecte, el ministeri exigeix un mínim de 35 professors per a departament, cosa que també posa en complicacions la filologia catalana, que escassament arriba a aquest llindar.

El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, ha exigit la inclusió d’un àmbit específic de coneixement per a la filologia catalana i que cada universitat fixi la dimensió dels seus departaments. Nadal ha dit que els canvis són inacceptables i “un retrocés històric”. A parer seu, tots dos projectes de decret afecten severament la continuïtat dels estudis de filologia catalana, perquè no se’n recull l’especificitat. “L’estatus de la filologia ha de ser estable i s’ha d’enfortir”, ha afirmat. “L’evolució dels estudis de filologia catalana és un reconeixement acreditat de fa dècades”.

La intenció és que el sistema sigui més lax amb els requisits als professors, i això afecta especialment les disciplines que són retallades en la nova divisió. A banda la filologia catalana, també desapareixerien les àrees de filologia basca, filologia gallego-portuguesa, filologia llatina, llengua espanyola, literatura espanyola, lingüística general i lingüística indoeuropea. Totes es repartirien entre “Llengües modernes i les seves literatures” i “Filologia hispànica, clàssiques i llengües antigues”.

Aquest reial decret, que de moment és tan sols un esborrany, deriva directament de l’execució de la darrera reforma universitària, aprovada el mes passat amb els vots del PSOE, Podem, ERC, el PDECat, Compromís, PNB, Més País, Terol Existeix, Coalició Canària i Nova Canàries.

La resposta dels professors de filologia catalana

Segons que ha pogut saber VilaWeb, nombrosos professors universitaris de l’àmbit de la filologia catalana ja s’han organitzat per presentar al·legacions al govern espanyol, perquè consideren que el nou decret invisibilitzaria la disciplina. Un dels principals problemes que assenyalen és que fa anys que és difícil d’afegir nous professors de català –i d’altres llengües– a l’ensenyament primari i secundari. Com que no hi ha prou experts, els llocs d’aquests professors han hagut de ser ocupats per mestres que no tenien cap competència específica. Si la filologia catalana perd la condició d’àmbit de coneixement propi, el problema es podria agreujar. També subratllen que la filologia catalana és una de les carreres amb més sortida laboral del camp de les llengües, i recorden que apareix en els plans universitaris d’altres estats del món, com Alemanya o el Regne Unit.

A més a més, argumenten que la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries estableix que cal prendre mesures perquè aquesta mena de llengües s’emprin en àmbits com l’ensenyament, la justícia, els mitjans de comunicació, els serveis culturals i la vida econòmica, i diuen que per complir la Carta –que té rang de tractat internacional vinculant– cal formar professionals universitaris específicament experts en filologia catalana. Això també passa en l’article 3.3 de la constitució espanyola, que diu: “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’un respecte i d’una protecció especials.”