Taiwan serà el nou Kossove per a Espanya?

El 13 d’abril el carregament d’un avió a Madrid va sorprendre. A dins hi havia mig milió de màscares, destinades especialment al personal sanitari. La sorpresa no era el carregament, aquells dies en què tothom provava d’aconseguir com fos aquestes eines necessàries per a enfrontar-se a la pandèmia. La sorpresa era la bandera i el lema que hi havia als palets. Sobre un fons blanc es distingia la geografia de l’illa de Formosa i la bandera de la República de la Xina amb el lema ‘Taiwan pot ajudar’.

La sorpresa venia del fet que Taiwan és un dels estats que Espanya no reconeix. I, per tant, no hi manté cap relació diplomàtica. Tanmateix, la urgència sanitària no deixava lloc a les disquisicions, de manera que Madrid va trobar una via de dissimular que acceptava un regal de Taiwan. Oficialment, es va dir que el carregament anava destinat a la Unió Europea i, de fet, va ser Ursula von der Leyen, la presidenta de la Comissió, l’encarregada de donar-ne les gràcies. A la Moncloa es van quedar les màscares però van guardar silenci.

La magnífica gestió de la crisi del coronavirus que ha fet Taiwan ha portat al primer pla el peculiar conflicte polític de l’illa. Taiwan és, de fet, un estat independent encara que en la teoria es reivindica com la república de tota la Xina, i considera el govern de Pequín un govern rebel. De fa uns quants anys, a Taipei governen els independentistes, que volen abandonar aquest estatus i esdevenir un estat independent a tots els efectes, pretensió que la República Popular de la Xina combat aferrissadament, fins i tot amenaçant amb una guerra.

L’estat espanyol, que durant el franquisme reconeixia Taiwan com el govern legítim de la Xina, es troba així amb un atzucac semblant al que ha tingut aquests anys amb Kossove. No vol reconèixer Taiwan ni donar suport a la integració en les institucions internacionals, però fent això s’enfronta a la resta de la Unió Europea.

Ahir l’assemblea general de l’OMS havia de proposar la tornada de Taiwan com a país observador de l’organització. Però les pressions de la Xina van fer ajornar el debat. La major part dels estats europeus donaven suport a la iniciativa, molt especialment Alemanya. Ahir, per primera vegada en anys, Taiwan trencava el cercle dels pocs estats que encara el reconeixen com a govern legítim de la Xina i hi mantenen relacions. El fet que el govern taiwanès fos el primer del món a advertir l’OMS de la gravetat de la pandèmia i l’advertiment no fos acceptat perquè no provenia d’un estat reconegut ha donat a Taiwan molta força davant la comunitat internacional.

Però Espanya s’ha mantingut en un pla discret, intentant de no ser vista malgrat el regal de les màscares. Actualment cap estat de la Unió Europea no reconeix diplomàticament Taiwan, però tots hi mantenen relacions informals –en el cas espanyol hi ha una oficina comercial a Taipei, dependent de l’ambaixada a Manila, i una oficina de Taiwan a Madrid, sense estatus diplomàtic. Ara, alguns estats no amaguen i fins i tot hi fomenten relacions importants. És el cas de Bèlgica, de Lituània o de Txèquia, on hi ha importants inversions econòmiques d’empreses tecnològiques de Taiwan. Alguns d’aquests estats justifiquen la manca de relacions diplomàtiques adduint que Taiwan no es considera un país diferent de la Xina, i encoratgen així una proclamació de la independència que per a l’estat espanyol tornaria a ser un enorme problema diplomàtic, perquè no vol acceptar cap declaració unilateral.

Però el pas dels anys tot ho suavitza. Espanya ha fet bandera durant anys del no-reconeixement de la independència de Kossove, proclamada unilateralment el 2008. De fet, amb Grècia, Romania i Eslovàquia forma part del reduït grup d’estats membres de la Unió Europea que s’ha negat una vegada i una altra a reconèixer l’existència de l’estat kossovès. Ara, però, Espanya ha participat per primera vegada en les cimeres que la Unió Europea ha fet regularment als Balcans, on també hi ha el govern kossovès. Ho ha fet amb peticions curioses, com ara que no hi hagués banderes nacionals ni símbols d’estat. Però ho ha fet, i molts observadors internacionals han entès en aquest gest que comença a admetre que no pot enfrontar-se al conjunt de la Unió. Serà un precedent, doncs, per al cas de Taiwan?