És Superlópez? No, és Albert Batlle

Albert Batlle, ex-director dels Mossos d’Esquadra, és el fitxatge estrella del PSC en matèria de seguretat en aquestes eleccions municipals de Barcelona. Ahir va ser el protagonista en un acte amb entitats del Poble-sec titulat ‘Parlem de seguretat‘. Es va fer a la Casa de la Premsa, recuperada fa poc: dos mil metres quadrats en tres plantes de casa, a tocar de les fonts de Montjuïc. L’acte es pot considerar humil (dins una de les sales de la casa construïda per a l’exposició del 1929, els assistents no passaven de trenta, alguns representants d’entitats, i la majoria votants socialistes, regidors socialistes o diputats socialistes com Ferran Pedret), però va ser tan representatiu o més que un gran míting de masses.

D’entrada, i com qui dóna la benvinguda, una manifestació de Mossos d’Esquadra havia tallat el trànsit a la plaça d’Espanya. Reclamaven més efectius a Barcelona. De sortida, la curiosíssima biografia política d’Albert Batlle, que el converteix en un dels protagonistes secundaris d’aquesta campanya electoral: l’home ha estat vint anys regidor del PSC a la ciutat; després, alt càrrec del govern tripartit de Pasqual Maragall (director general de Presons); i va acabar formant part del govern d’Artur Mas quan el demòcrata-cristià Ramon Maria Espadaler el va fitxar de director dels Mossos d’Esquadra (2014). Batlle i Espadaler comparteixen el fervor i devoció cristians (Albert Batlle és de missa diària) i ara militen al mateix partit, Units per Avançar, fundat pels ex d’Unió i Duran i Lleida, que ara va en coalició amb el PSC a les eleccions. Batlle, fent un autèntic triple salt mortal en la seva carrera política, ha acabat al mateix lloc d’on havia sortit, i ara va de número tres a la llista del PSC de Jaume Collboni.

Batlle té un currículum amb un punt fosc, negre. Dirigia els Mossos d’Esquadra quan sis agents van ser condemnats de matar involuntàriament Juan Andrés Benítez al Raval de Barcelona, segons que ells mateixos van acceptar davant la justícia. Se’ls en va anar la mà. El director del cos, Albert Batlle, va decidir que no calia expulsar-los. I no van dimitir: ni ell ni ells.

El seu currículum, alhora, té un punt a favor, vist del punt de vista dels unionistes del PSC. Batlle va dimitir de director de la policia catalana quan faltava un mes i mig per al referèndum del Primer d’Octubre. Per Benítez, no. Ara, sí. L’home va baixar del vaixell quan Puigdemont va fitxar Joaquim Forn. No es va veure amb cor de continuar. Aquest és l’expert en seguretat del PSC i Units per Avançar, i ahir ho va deixar clar:

‘Hem deixat caure Barcelona. I hem de redreçar-la. Hem estat víctimes d’un procés embogit, un procés que ens ha embogit com a país. Jo ho he viscut des de dins el govern de la Generalitat. I vaig advertir-ho. Va haver-hi un moment que jo vaig advertir-ho. Doncs es va fer igualment, amb la complicitat d’alcaldes com la Colau. Els socialistes vam entrar al govern de Barcelona en un acte d’auxili. Però sense cap altre motiu que el referèndum del Primer d’Octubre, Colau ens va fer fora. Necessitem gent contrastada que comandi. Compareu els darrers quatre anys i els altres vuit [els dels comuns i els de Trias], compareu-los amb els anys que van del 1979 al 2010. Nosaltres teníem l’experiència. I sabíem la relació de convivència que teníem. Ens miràvem a la cara i sabíem qui érem els uns i els altres. Us demanem el suport, per emergència electoral.’

Aquest paràgraf conté una mentida, que aniria bé de precisar: Colau no va fer fora els socialistes, van ser els militants de base dels comuns; i la raó no va ser el referèndum, sinó el suport del PSC al 155. No és ben bé igual.

Uniforme? No, corbata

Ahir, al bell mig del Poble-Sec, en un acte sobre seguretat, hom s’esperava que Batlle parlaria de l’aspecte de seguretat més important al barri i que ha preocupat, i amb raó, les veïnes: les violacions i agressions sexuals que hi ha hagut i que van originar manifestacions de dones mesos enrere, algun discurs racista i força por. Preocupació, però també mobilització feminista. Batlle ni ho va esmentar. L’home, això sí, va fer una exposició de mitja hora força convencional, farcida d’algun detall personal, com la reunió amb la comunitat de paquistanesos del dia abans, quan va veure –en la poca estona que va estar-hi reunit– tres agressions al Raval i que, segons que va afirmar, el van obligar a intervenir a ell personalment, portant per uniforme la corbata ‘que pot ser tan persuasiva com l’uniforme’ i que va fer fugir un dels atacants.

És Superlópez? No, és Albert Batlle. Expert en seguretat.

‘Hem de procurar que els problemes com aquest del Raval no es traspassin al Poble-sec. Perquè Barcelona és una ciutat segura, però és veritat que, per exemple, les estadístiques ens diuen que els furts tornen a créixer. En tenim 200.000 l’any. Petits robatoris i entrades a domicilis. Això augmenta. La delinqüència ha crescut d’un 17,5% i tenim índexs que ens porten a la situació dels anys vuitanta. Hem de fer pujar la moral de la nostra guàrdia urbana, que està molt desmoralitzada. Quan hi ha crisi d’autoritat, passa això. Nosaltres hem garantit mil places noves per a la nostra policia. Hem de reivindicar el caràcter social de les polítiques de seguretat. I veure que la despoblació comercial, quedar-nos sense botigues i sense veïns, també afecta la seguretat. També vull dir que necessitem una fiscalia compromesa amb la seguretat de Barcelona. El 27, si guanyem, la primera cosa que faré serà despenjar el telèfon i trucar a Francisco Bañeres, fiscal en cap de Catalunya, i dir-li: “Paco, voy a tomar un cafè.” Ah, no, que parla català i és de l’Espanyol. Bona persona. Bé, fem el cafè i comencem a abordar el tema. Això li diré. I l’endemà amb el president del TSJC. Què hem de fer?, què hem de fer? I després anirem a l’origen del mal: lluitar conta la multireincidència. Gent que fa vint o trenta delictes i continuen com si res. Perquè nosaltres no som només els de llei i l’ordre, però també som els de la llei i l’ordre.

‘Al PSC ens enfrontem a un fantasma, que és un cognom’

Que la trobada era entre amics, simpatitzants i militants socialistes ho va deixar clar la primera de les deu preguntes que va fer el públic: ‘Sóc Javi Laguno, i al PSC ens enfrontem a un fantasma, que és un cognom. Maragall. I això marca molt. No és cap ximpleria. I en segon lloc vull dir que hi ha una autèntica manca d’autoritat en aquesta ciutat. La manca d’autoritat relaxa els costums i això afecta la seguretat. Parlo de cotxes aparcats a la vorera o en doble fila, i cap autoritat enlloc.’

Policia metropolitana, massa indigents dormint a la plaça de Santa Madrona o la Plus Ultra que fan soroll o orinen al carrer, narcopisos del Raval que travessen fronteres i la queixa que la Colau posa els albergs per a MENA a la Zona Franca i no a la zona alta, van ser més intervencions dels assistents, amb una mitjana d’edat alta, poca contundència en les intervencions i molta menys demagògia de la que es podria esperar en la ciutat de Manuel Valls amb un tema com aquest. S’ha de destacar, i ho farem, que més d’un veí va remarcar que el problema de l’habitatge sí que portava inseguretat.

Després d’una hora curta, l’acte, bàsicament de consum intern, però molt representatiu, es va cloure. I la gent va anar sortint per acabar engolida pel monstre d’esdeveniments que es feia al costat: el Saló de l’Autòmobil, ara dit AutoMobile.