Es reprèn el judici contra Eduardo Zaplana

Avui hi haurà el tercer intent de començar el judici contra Eduardo Zaplana Hernández-Soro. L’ex-president de la Generalitat és citat a les deu del matí a la Ciutat de la Justícia de València. Tot i que no es preveu que declare fins el 9 d’abril, haurà de repetir l’escena del primer de febrer, de passar entre una munió de periodistes i càmeres i aguantar el somriure congelat. Haurà de passar el tràngol de la identificació com a acusat d’un judici, pujar a la sala Tirant I i asseure’s al banc dels acusats. Hi ha fotografies d’aquell dia i ara es repetiran. Eduardo Zaplana, president de la Generalitat, ministre d’Espanya, ex-alt responsable de Telefònica, en un cantó, i José Luís Olivas, també president de la Generalitat i de Bancaixa, en un altre. I, enmig, tot de col·laboradors, amics, socis, testaferros també encausats.

La fiscalia demana dinou anys de presó a qui també va ser batlle de Benidorm perquè el considera el cap d’una trama organitzada de corrupció política i empresarial que li permeteren d’obtenir un botí de vint milions d’euros. Els dos negocis presumptament afectats van ser l’adjudicació del servei d’ITV i el dels parcs eòlics. Tots aquests diners, que tenien un origen presumptament il·lícit, feien, segons l’UCO i la fiscalia, un viatge llarguíssim per uns quants paradisos fiscals mitjançant trames societàries. Van passar per Andorra, Luxemburg, Panamà i més destinacions conegudes per disposar de mecanismes per a emblanquir-los i donar-los una aparença de legalitat.

Desprevingut

Eduardo Zaplana el van detenir el 18 de maig de 2018, quan sortia de sa casa, un pis de l’eixample de València. Anava vestit d’esport amb uns pantalons texans i una jaqueta esportiva de color blau marí. El van agafar desprevingut, feia molts anys que era fora del poder institucional, però, com explica el periodista Francesc Arabí, que és qui més l’ha estudiat, continuava tenint molt de poder. I molta informació. Aquesta és una de les claus que van fer possible tants anys d’impunitat de somriures i de càrrecs encadenats. Ben pagats perquè, com en el començament dels temps, d’ençà que es volia comprar un Opel amb moltes vàlvules, sempre ha necessitat molts diners.

Després d’aquell dia, Zaplana ha fet ben poques declaracions públiques. És recordada una entrevista en un programa de televisió de màxima audiència un diumenge al vespre en què es va presentar com una víctima. Seguia, doncs, el manual de tots els acusats de corrupció que defensen la innocència i critiquen el sistema i els enemics polítics que els voldrien eliminar.

I en aquesta defensa, Zaplana diu que els investigadors no han trobat cap compte a nom seu amb aquests diners provinents de la bugaderia. “No ho podran demostrar mai”, diu. D’això es tracta, en aquest judici, d’acreditar que Zaplana va muntar una trama amb empresaris amics i que els diners que obtenia de les comissions els gestionaven uns altres amics, en aquest cas testaferros. A l’escrit de defensa, l’advocat d’Eduardo Zaplana deia que el nom del seu client no apareixia en cap compte dels investigats ni com a apoderat, ni com a administrador ni com a autoritzat. L’advocat remarcava que tots els comptes que la fiscalia atribueix al seu client, en realitat van a nom de Joaquín Barceló, conegut per Pachano, home de negocis i amic de fa molts anys de Zaplana.

Un pacte amb la fiscalia?

A vegades aquesta defensa de la innocència dura fins que veuen la data del judici imminent i malden per aconseguir tot de beneficis com ara la reducció de la condemna. Llavors és quan ofereixen un pacte amb la fiscalia. Això implica reconèixer uns fets que sempre han negat.

Segons que va publicar fa pocs dies el diari Levante-EMV, l’estratègia de defensa de l’ex-president ha variat i ara carrega les tintes sobre les activitats del seu amic Pachano. En un escrit, l’advocat afirma que de la societat luxemburguesa Imision Internacional, dels germans Cotino, surten diners cap a Alacant, en referència a les empreses de Barceló. I afegeix que res no diu que Barceló li passàs diners a ell.

Quan el van detenir, Eduardo Zaplana va ingressar en presó preventiva a Picassent. Hi va estar nou mesos. En aquells moments estava en tractament per la leucèmia que tenia i va demanar més d’una volta que per humanitat li concedissen la llibertat, perquè la seua vida perillava. Tot i la campanya de premsa orquestrada per l’entorn de Zaplana, la jutgessa d’instrucció no va accedir a donar-li aquella llibertat. Tan sols el va deixar en llibertat, amb obligació de comparèixer periòdicament al jutjat, el 7 de febrer del 2019. I no era per misericòrdia ni per pena, sinó perquè un altre dels testaferros, l’advocat uruguaià Fernando Belhot, va dipositar a la fiscalia més de sis milions d’euros. Els va traure de l’amagatall i va dir que eren de Zaplana. En aquell moment, Belhot es va mostrar penedit i va dir que volia col·laborar amb la justícia.

L’amic Pachano

El primer de febrer Zaplana es va veure les cares amb tots els acusats del cas Erial. El grau de cordialitat entre ells va ser variable, però el capteniment que més va cridar l’atenció va ser el de Zaplana amb Joaquín Barceló, Pachano, a qui tant l’UCO com la fiscalia consideren el seu testaferro principal. Quan Barceló va voler saludar-lo, Zaplana s’hi va girar d’esquena. Dels quinze acusats, Pachano és qui més malparat ha sortit de la investigació. La fiscalia li demana una pena de vuit anys de presó. De tots, ell és qui té més propietats comissades i més diners en els comptes bancaris. Zaplana sospita que el seu amic de l’ànima està preparat per a confessar, en canvi d’obtenir, com ell mateix, beneficis penitenciaris, i va evitar de saludar-lo.

Joaquín Barceló i Eduardo Zaplana són amics de joventut. Tots dos són membres de la penya Picarol, de Benidorm. Quan Zaplana va tenir càrrecs polítics el va col·locar en llocs de responsabilitat. Va ser director general de Turisme i director de relacions institucionals de Terra Mítica. Barceló, Pachano, com escriu Arabí a Ciudadano Zaplana, ho sap tot de l’ex-president, en coneix tots els morts i l’armari on els guarda.

Més acusats

Eduardo Zaplana no és l’únic president de la Generalitat encausat. També hi ha el seu successor, José Luís Olivas. Per a ell, la fiscalia demana una pena de sis anys de presó. Per als germans Vicente i José Cotino, de catorze, per bé que un dels dos té una malaltia que l’incapacita per a ser jutjat. El cognom Cotino era un dels indispensables en els governs del PP de la Generalitat i també de l’estat espanyol. Les presumptes corrupteles es van acomplir quan Juan Cotino, l’oncle de Vicente i Juan, era director general de la policia espanyola, amb José Maria Aznar de president del govern. Francisco Grau, Juan Francisco Garcia i Mitsouko Hernández són més membres del cercle més estret d’Eduardo Zaplana que seuran amb ell al banc dels acusats i que d’ací a final de juny hauran de declarar davant el jutge.