14.12.2019 - 10:50
|
Actualització: 14.12.2019 - 21:21
El fracàs plana sobre la cimera del clima que se celebra des de fa tretze dies i la frustració impera entre moltes delegacions oficials, davant la impossibilitat de tirar endavant un acord ambiciós que alineï el compromís polític amb les evidències científiques i les demandes socials.
La Presidència xilena de la COP25 ha estat objecte avui de les crítiques d’una gran part dels delegats que han intervingut per a fer balanç en una sessió a l’inici d’aquesta jornada de pròrroga, després de la qual s’havia de celebrar el plenari de tancament i donar carpetada als acords. Tanmateix, aquest s’ha posposat durant el dia en reiterades ocasions.
Els més contundents contra la presidència xilena han estat les organitzacions no governamentals, que han advertit avui que l’últim text que s’ha presentat retrotreu la negociació climàtica a temps anteriors a l’Acord de París de 2015.
‘Decebedor’ , ‘inacceptable’, ‘feble’, ‘injust’ i fins a ‘immoral’: són alguns dels adjectius que els representants d’organitzacions conservacionistes i científics han dedicat al text que havia presentat la presidència.
Les diferents ambicions climàtiques, motiu del desacord
Les principals diferències que continuen separant a molts països i impedint l’acord se centren en l’ambició climàtica; alguns, liderats per la Unió Europea (UE), incideixen en la importància que l’any vinent tots els estats que s’han sumat a l’Acord de París revisin a l’alça els seus compromisos per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (les anomenades Contribucions Nacionals Determinades).
Altres països, entre ells el Brasil, la Xina i l’Índia, prefereixen d’alentir aquestes contribucions a l’alça i donen una major prioritat a les revisions dels compromisos financers de les nacions més desenvolupades per a contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic en les més vulnerables.
Encara distancia molt a les parts la regulació dels mercats de carboni (l’article 6 de l’Acord de París) i la seva ordenació en un sistema únic i transparent que ordeni el comerç de drets d’emissió de diòxid de carboni a tot el món.
Persisteixen dos grans esculls relacionats amb els mercats de carboni: un, el referit a la doble comptabilitat que alguns països volen evitar i, un altre, el relatiu a la transició dels romanents de drets d’emissions que alguns estats conserven del Protocol de Kyoto i que pretenen mantenir en la transició a l’Acord de París.
Moltes de les parts presents en la Conferència defensen que es deixin de banda els assumptes més tècnics i sofisticats d’aquesta regulació dels mercats de carboni fins a una altra cita per a no blocar o impedir l’acord final, ja que aquesta falta de consens no impedeix que l’Acord de París entri plenament en vigor el 2020.
Alguns països han estat també molt crítics amb la prioritat que concedeix el text a l’informe científic sobre els oceans enfront del de l’ús de la terra; precisament Xile, que presideix aquesta cimera, ha tingut des de l’inici un interès molt marcat per que aquesta fos la ‘COP Blava’.
La imminent entrada en vigor de l’acord de París
La COP25 ha agafat una especial rellevància pel fet de tractar-se de l’última negociació climàtica mundial abans de l’entrada en vigor de l’Acord París, que compromet els països a evitar que la temperatura del planeta creixi per sobre d’1,5 graus aquest segle, per a evitar els efectes més catastròfics de l’escalfament.
La presidència xilena ha expressat la seva confiança que la cimera aprovi un text final que introdueixi l’objectiu de combatre amb ‘més ambició’ l’emergència climàtica, en resposta a la demanda expressada per diverses parts en el plenari de la conferència.
El responsable de la delegació xilena, Andrés Landerretche, ha comparegut en una conferència de premsa aquesta tarda, hores abans de la celebració del plenari amb el qual la cimera hauria de posar fi a les seves reunions, després de tretze dies d’activitats i negociacions a Madrid. Ara bé, les hores fixades per a aquest plenari final han tingut constants ajornaments des d’ahir.
El coordinador xilè ha reiterat avui que espera que totes les parts recolzin en el pròxim plenari aquest document que, segons ha explicat, tracta de lluitar amb ‘més ambició’ contra el canvi climàtic.
