Es renova el Portal Pompeu Fabra per facilitar la cerca en la seva obra completa

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat una nova versió del portal Pompeu Fabra, on de fa dos anys es pot accedir a tota l’obra digitalitzada, i que ara ha incorporat canvis i millores en la interfície, com ara el cercador digital avançat.

En un acte al IEC, també es va presentar el desè i darrer volum de les Obres completes de Pompeu Fabra, que conté els índexs de mots, conceptes i noms propis del conjunt de l’obra del reconegut filòleg. “És la mà per a obrir la porta dels nou volums anteriors”, resumia la directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura, Ester Franquesa. En la mateixa línia, la presidenta de la Secció Filològica del IEC, Teresa Cabré, deia que amb aquest volum culminava la “magna obra lingüística” de Fabra.

Canvis i millores al portal Pompeu Fabra

El coordinador de la digitalització de les Obres completes, Lluís de Yzaguirre, va detallar que s’havien fet canvis en la interfície, amb millores en la resposta, i que s’havia creat un nou tipus de cerca, arran d’alguns problemes i mancances que s’havien detectat quan es va crear el portal. Amb les diverses modalitats de cerca, l’objectiu és que l’usuari tregui més rendiment de les seves consultes.

Amb el nou cercador, es pot cercar un sol mot, dos de consecutius o bé dos mots o més. Les instruccions del cercador 2.0 ajuden a entendre’n el funcionament i a interpretar-ne els resultats. Un dels aspectes que destaquen de la interfície és que s’hi ha incorporat la cerca en anglès, amb la intenció d’atreure investigadors de parla anglesa. “És una obra impecable que es pot consultar a qualsevol lloc del món”, celebrava Franquesa. El portal es va crear el 2018 i és una iniciativa conjunta del IEC i la UPF, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística.

Uns índexs que són una “culminació per a la llengua”

Amb més de quatre-centes pàgines, el desè volum de les obres de Fabra consta de dues parts: la primera inclou els mots acceptables i inacceptables, els conceptes i els noms propis, i la segona recull addicions, esmenes i complecions, entre les quals hi ha noves cartes i texts inèdits.

L’objectiu dels índexs és facilitar la consulta dels volums anteriors, tal com deia el gramàtic Jordi Mir, de la Secció Filològica del IEC i encarregat de dirigir les Obres completes.

Anna Pineda, coordinadora de la confecció dels índexs, explicava que havia estat una tasca “llarga, entretinguda i col·laborativa”, que havia implicat de revisar totes les obres anteriors per anar creant la indexació. “És una culminació per a la llengua”, va dir.

“No podíem tenir una obra tan àmplia sense uns índexs per a poder-hi accedir”, deia Cabré, també directora de la Càtedra Pompeu Fabra, qui va explicar que treballaven perquè les Obres completes de Fabra siguin disponibles a les biblioteques de Catalunya.

Desè aniversari de la mort de Joan Solà

La presentació formava part dels actes de commemoració del desè aniversari de la mort de Joan Solà, qui va ser codirector, juntament amb Jordi Mir, de les Obres completes, sense que pogués veure-les totes publicades. “Va abocar tot el seu entusiasme a empènyer un projecte en què vam creure fermament. Fabra s’ho mereixia i la llengua ens ho exigia”, recordava Mir sobre la dedicació de Solà. Per la seva banda, Maria Teresa Cabré va destacar que Solà era “la persona que millor coneixia les desarticulacions de la llengua normativa: volia sempre trobar una alternativa a allò que no funcionava”.

Amb aquest desè volum clou una feina ingent que ha permès de tenir a l’abast l’obra de Fabra. Heus ací el contingut de cada volum, amb la relació dels filòlegs que va tenir cura de cadascun:

–Volum 1: Gramàtiques de 1891, 1898 i 1912: Antoni M. Badia i Margarit, Joan Martí i Castell, Joan Julià-Muné, Sebastià Bonet.

–Volum 2: Sil·labari. Gramàtiques de 1918, 1928, 1929 i 1941. Cursos orals: Maria-Rosa Lloret, Joan-Rafel Ramos i Josep González-Agápito.

–Volum 3: Articles erudits. Gramàtica francesa i anglesa: Joan Mascaró i M. Teresa Garcia Castanyer i Max W. Wheeler.

–Volum 4: Obra ortogràfica i manuals divulgatius: Mila Segarra i Albert Rico.

–Volum 5: Diccionari general de la llengua catalana: Germà Colón i Joan Veny (aquest volum no s’ha inclòs en el portal digital).

–Volum 6: Gramàtiques i traduccions de teatre: Manuel Pérez Saldanya, Gemma Rigau, Joan Solà, Enric Gallén i Mila Segarra.

–Volum 7: Converses filològiques: Joaquim Rafel, Joan A. Argenter, Josep Murgades, Maria Toldrà i Antoni Tobella.

–Volum 8: Epistolari i curs de llengua catalana per correspondència: Jordi Manent i Jordi Mir

–Volum 9: Textos i materials. Cronologia general. Recepció de l’obra i la figura de Fabra: Josep Murgades, Georg Kremnitz, Francesc Vallverdú, Albert Jané, Jordi Mir i Anna Pineda.

–Volum 10. Índexs. Complecions, addicions i esmenes. Anna Pineda i Cirera

Sobre el llegat de Pompeu Fabra, Franquesa va destacar: “La seva obra va ser molt ambiciosa i el projecte per a compilar-la també ho ha estat. […] L’obra de Fabra és com una casa, nosaltres en som els hereus i volem continuar aquest llegat per molts i molts anys.”