15.02.2016 - 22:00
|
Actualització: 16.02.2016 - 10:13
‘”El canvi” és cridat a ser un punt de referència de la literatura catalana del segle XX.’ Això escrivia el crític literari Julià Guillamon l’any 1998 a La Vanguardia, quan el llibre de Miquel Bauçà (1940-2005) va sortir al carrer. Tanmateix, exhaurida l’edició en paper han hagut de passar quinze anys perquè aquesta obra, venerada pels seus lectors, obra de culte, torni a editar-se en paper. Fins ara només es trobava en format de llibre electrònic. Finalment, demà, ‘El canvi‘ (Empúries, 2016) tornarà a ser a les llibreries. Empúries n’ha fet una reedició d’un miler d’exemplars. ‘Jo sóc un devot d’aquest llibre, i quan vaig arribar a la casa ens vam posar a treballar en la reedició. Estem molt contents’, diu Josep Lluch, editor d’Empúries. D’Enric Casasses a Dolors Miquel, de Xavier Pla a Perejaume o Miquel Barceló, són molts els escriptors que han expressat respecte per aquest autor i per aquesta obra. Ací es troben texts recollits d’aquests autors, i més, sobre Bauçà.
Miquel Bauçà va escriure ‘El canvi’, barreja de prosa i poesia, amb la intenció que es llegís com un diccionari. L’autor va escriure centenars d’entrades sobre molts temes del seu món: la tecnologia, la CNN, l’estultícia, Amèrica, els catalans, la independència, el gregarisme, la creació, etc. Dos exemples de la prosa de ‘El canvi’:
«L’Amistat: Si l’amor és cosa tèrbola i bruta, l’amistat encara li guanya, car el fenomen de l’amistat és dominat per la truculència mental més truculent. És molt aconsellable abstenir-se’n, fer exercicis, respirar millor. Hom parla del tema d’una manera absurda: sembla que tenir o no tenir amics depengui del caràcter o decisió d’un hom. Mai no es diu si el territori o l’època produeix o no produeix candidats de talla convenient, que és un aspecte que cal tenir en compte. Com el que hom diu amor, inevitablement estreba en una coincidència de mancances, no de positivitats veritables. La buidor atrau més que no pas la plenitud de qualsevol mena.»
«L’Anarquisme: És un fenomen molt interessant en l’aspecte que indica les ganes d’ordre. Efectivament, es produeix en aquells llocs on el desordre és més viu i intolerable, com per exemple, entre els catalans, que viuen l’experiència d’un dels desordres més greus: no tenir sobirania, no tenir un estat.»
Edició revisada
Però l’obra també incloïa poemes sencers. La nova edició conté alguns canvis respecte de l’anterior, tal com explica Jordi Cornudella en una breu nota al llibre: alguns poemes que van quedar units com si fossin un de sol, ara es presenten bo i separats; algunes entrades que es van escriure en vers, però que foren editades en prosa, ara s’editen bé. Cornudella agraeix la feina feta a Enric Casasses i Agnès Prats en aquest terreny.
La portada també canvia. I si en l’edició anterior hi sortia el clatell d’un home, ara hi ha una fotografia de l’Eixample barceloní, paisatge urbà que ell va poetitzar com ningú.
Acte de presentació a la llibreria Calders
El 29 de febrer es farà una taula rodona a la llibreria La Calders, de Barcelona, per a presentar aquesta nova edició del llibre. És previst que hi intervinguin ‘els dos editors que el van conèixer millor, Bernat Puigtobella i Xavier Folch, a més de Cornudella i Eugènia Broggi’, diu Josep Lluch. Un dels responsables de la llibreria La Calders és Abel Cutillas, que va escriure una breu obra sobre el poeta. I s’espera que en l’acte hi hagi espai per al micròfon obert: assistents que escolliran fragments del llibre per a llegir-los en veu alta.
Miquel Bauçà va començar a publicar quan tenia només vint-i-un any i va guanyar el premi Salvat-Papasseit. No va parar d’escriure fins al darrer moment, a més de seixanta anys, i va arribar a publicar una quinzena de llibres. Va publicar ‘El canvi’ a cinquanta-vuit anys. La seva misteriosa mort, set anys després, va eixamplar el mite d’un autor de culte. Aquest en va ser l’obituari escrit per Andreu Manresa, també mallorquí.
