Es publica el sisè recopilatori de música de la Catalunya Nord

El Col·lectiu Joan Pau Giné acaba de publicar el sisè disc recopilatori amb cançons gravades en català per grups del Rosselló, usuaris o no d’aquesta llengua en les seves cançons. Des del seu naixement, l’any 2010, aquesta ha estat la principal aportació de l’entitat: ajudar els grups que ja cantaven en català a difondre la seva música, i animar els que no ho feien a provar-ho.

“L’estiu del 2010 en quedaven quatre que cantaven en català i la gent se sorprenia de la nostra proposta”, rememora Ramon Faura, president de l’associació ‘Angelets de la Terra’ i promotor del Col·lectiu. “Però després de 6 CD tenim 90 formacions i uns 300 músics (que canten almenys parcialment en català), i això mostra que ha funcionat molt bé”. Faura admet que es va “poc a poc”, però posa en valor que s’hagi començat a crear “un mercat” musical en català i fomentat “vocacions musicals” amb la llavor que van plantar fa cinc anys.

La “vitalitat” i l’interès per l’idioma que Faura ha detectat amb el pas del temps no pot amagar, amb tot, una situació certament marginal de la llengua en aquest territori pertanyent a França. La cançó catalana al Rosselló encara està “molt desprestigiada”, assumeix el promotor del Col·lectiu, i afegeix a més que no tindrà mai cap recorregut en aquell país, perquè l’estat francès, diu, “té un menyspreu total amb les llengües dites regionals, o minoritàries”.

Per tant, sembla que el futur d’aquesta colla de grups passa prioritàriament per obtenir més visibilitat a l’altra banda de la frontera, a la “Catalunya del sud”, com en diu Faura. Però això tampoc és fàcil. Doncs “creuar la frontera és difícil”, assumeix en referència no només a la distància física entre el principat i la Catalunya Nord sinó també a la “mental”. “Volem demostrar que tenim un lligam de llengua i uns artistes comuns, com Ovidi Montllor o Joan Pau Giné”, insisteix l’activista perpinyanès.

Paradoxalment, si la música en català no té a l’altra banda de la frontera gaire sortida, els músics sobreviuen combinant aquesta vocació amb actuacions en francès, o a vegades en totes dues llengües. “On no funciona gaire és al sud”, contraposa Faura referint-se a Catalunya. I és que malgrat celebrar el reconeixement i la difusió que ha Catalunya els hi ha pogut donar capçaleres com ‘Enderrock’ o programadors musicals com Pere Camps (Festival Barnasants), cap grup rossellonès ha triomfat massivament al principat, amb permís de Pascal Comelade.

“Anem una mica tard”

El problema, assenyala Faura, és la joventut del seu propòsit: “només cinc anys” de feina enfrontats amb una llengua desprestigiada, un estat francès a la contra i una Catalunya sovint massa desconnectada dels seus veïns del nord. “Anem una mica tard”, accepta l’activista de la llengua. “I a Valencià han tingut Obrint Pas; a les Illes, Antònia Font. A la Catalunya Nord encara no hem donat a conèixer els nostres grups”, compara Faura.

“Potser els Llamp te Frigui seran els qui obriran pas en aquest sentit”, diu referint-se al grup rossellonès que tot just presenta el seu segon disc. Aquest grup, com els Gipsy Nour Project i com tants altres a la Catalunya Nord, es troben amb una situació semblant a la que es vivia a Catalunya anys enrere: “Cantar en català al Rosselló és un acte polític”, resumeix el cantant de Llamp te Frigui, Frank Sala. Quan ho fas, descriu, hi ha qui es queixa perquè “no ho entén”, i hi ha qui ho accepta “però demana coses tradicionals”.

L’alternativa que suposa buscar actuacions fora del seu àmbit i moure’s per Catalunya no és fàcil. Núria Jaourn, dels Gipsy Nour Project, apunta que almenys a França paguen per sistema. “Aquí és com si no fos forçosament obligatori que et paguin”, comenta estranyada sobre la dificultat de trobar ‘bolos’ remunerats.

La participació en els recopilatoris del Col·lectiu Joan Pau Giné és, si més no, una eina de difusió del seu treball, i de la seva existència. El Col·lectiu no només dóna a conèixer aquestes bandes sinó que treballa pel reconeixement mutu entre el principat i la Catalunya Nord.

Ho fa, per exemple, amb iniciatives com el disc ‘Canten Giné’, en què una colla d’artistes catalans –Marina Rossell, Titot, Sergi López, Projecte Mut, etc- van versionar el músic rossellonès. Ramon Faura diu que volen portar aquest àlbum en directe al Palau de la Música Catalana, “un somni” que ja han començat a treballar en contacte amb entitats diverses –com el Col·lectiu Ovidi Montllor, amb el qual ja han col·laborat en un espectacle conjunt-, i que voldrien que fos enregistrat per Televisió de Catalunya.