09.02.2016 - 02:00
La sala d’actes del Museu d’Història de Catalunya a Barcelona és l’escenari avui al vespre (19.00) de dues presentacions paral·leles vinculades amb la història de l’independentisme. D’una banda, els historiadors Josep Muray i Fermí Rubiralta presenten la biografia ‘Vicenç Albert Ballester (1872-1938). Creador de l’estelada’ (Rafael Dalmau editor). I, d’una altra, els membres de la Fundació Reeixida, que és al darrere d’iniciatives com ara el Centenari de l’Estelada (2008) i la dedicació de carrers i places a Vicenç Albert Ballester (Barcelona, Girona, Vic), faran pública la primera Ruta de la Independència a Barcelona, un circuit cultural i polític a través dels indrets on van passar els esdeveniments clau del primer independentisme català organitzat del segle XX, aleshores anomenat per la premsa ‘separatisme’ i ‘nacionalisme radical’. La ruta transcorre per alguns carrers i places de Ciutat Vella i proposa un trajecte ampliat que arriba fins a la vila de Gràcia.
Primera biografia de Ballester
Josep Muray i Fermí Rubiralta són els autors del llibre de quatre-centes pàgines que repassa la vida i l’obra de l’editor i activista polític Vicenç A. Ballester i Camps, considerat un dels forjadors més destacats de l’independentisme històric i el creador i popularitzador del símbol independentista català més característic: l’estelada, la bandera inicialment del triangle blau i l’estel blanc de clares reminiscències cubanes.
A més de l’estelada, Ballester va definir algunes altres senyes d’identitat catalanes del nostre temps i va crear una iconografia pròpia que avui, parcialment, encara perdura en el moviment independentista: va impulsar el moviment antirepressiu (amb la Reixa i l’Associació Catalana de Beneficència), va ser un dels primers a organitzar una diada nacional de l’Onze de Setembre reivindicativa i no folklòrica, va ser-ne un element clau de l’aparell de propaganda com a editor i director de publicacions com ara la Tralla, Renaixement i la Tronada, va col·laborar amb capçaleres separatistes i va proposar un himne nacional per a Catalunya abans que ‘Els segadors’.
A més, va acomplir una tasca important d’agitació de l’independentisme a escala internacional durant la Primera Guerra Mundial i, una vegada acabada, per mitjà del Comitè Pro Catalunya.
