L’equip editorial d’Abacus Futur, encapçalat per Ernest Folch com a director general editorial, ha presentat les línies que diuen que regiran l’inici d’aquest nou gran grup que irromp aquesta tardor en el sector editorial en català. No hi eren presents ni Jaume Roures, un dels accionistes majoritaris d’Abacus Futur, ni Oriol Soler, director general d’Abacus, l’altre accionista majoritari, ni Xavier Mallafrè, director general del grup. Però en aquesta presentació del grup, de l’organigrama i dels valors d’empresa sota els quals s’han definit, Ernest Folch s’ha volgut envoltar dels seus directors editorials, responsables de segells i de tots els editors de taula que hi treballen. En total, una vintena de persones conformen l’equip d’Abacus Futur.

Abacus Futur és format pels segells que Enciclopèdia Catalana va vendre a Abacus i a Jaume Roures (la Galera, Univers, Viena i Catedral), els segells d’Abacus (Ara Llibres, Amsterdam i la Casa dels Clàssics) i per Navona i Invisibles, els segells de Jaume Roures (la meitat d’accions de Navona eren de Tatxo Benet, que havia estat el seu soci a MediaPro, però finalment les hi va vendre). Són nou segells editorials en català i dos en castellà. Folch ha anunciat que, per al 2025, la intenció és editar al voltant de 250 títols en català i castellà. Però, sobre aquesta xifra, cal tenir en compte que entre trenta títols i quaranta s’editaran en totes dues llengües i, per tant, es troben repetits; per altra banda, no s’hi inclouen les reedicions, que seran un nombre significatiu. La seu de l’editorial serà al carrer del Peu de la Creu, al Raval de Barcelona, a l’edifici que va construir el despatx d’Oriol Bohigas i que ja havia estat la seu del primer Grup 62, quan era format per Edicions 62 i Empúries. De moment, l’equip d’Abacus Futur s’està al carrer del Perú, amb l’equip d’Abacus. El trasllat a la nova seu encara no té una data determinada.

Els dubtes sobre la distribuïdora Àgora no s’esvaeixen

Sabíem que en aquesta conferència de premsa no es respondria el gran dubte que plana sobre Abacus Futur, que és què passarà amb la distribuïdora Àgora, avui encara de la Fundació Enciclopèdia Catalana i la raó principal per la qual aquest grup editorial es va enfonsar. Abacus Futur té opció de comprar Àgora Solucions Logístiques. Si la comprés, distribuiria els seus llibres i, per tant, també entraria en el negoci de la distribució i no dependria de tercers. L’altra opció és no comprar-la. El motiu més raonable de prendre aquesta opció és que Àgora té un dèficit milionari que s’hauria d’eixugar. Preguntat sobre què farà Abacus Futur en relació amb Àgora, Ernest Folch diu que és un tema que no s’ha tancat encara, que continuaven les converses i que segurament ben aviat es faria pública la decisió. Per altra banda, Folch no va voler revelar la xifra que es va pagar per la compra dels segells d’Enciclopèdia Catalana. Segons el director general, es va fer un acord de confidencialitat i no es farà pública.

Els valors, l’efecte en l’ecosistema i l’augment de lectors

Ernest Folch va voler començar exposant les bases que han de regir Abacus Futur. Entre més, va dir que era un projecte d’editorials coral al servei de la llengua i la cultura catalanes i de les idees transformadores del món. També va voler destacar que era un projecte orgànic de país, fundat a Catalunya i editat a Catalunya. Que es volia construir una editorial d’editors i preservar la personalitat de cadascuna de les editorials en tots els aspectes. També que es faria una política d’autor. Que es respectaria l’autonomia dels segells i es potenciaria el treball en equip. Que optaven per la qualitat (que vol dir editar amb cura i cuidar els detalls). Que es buscaria la complicitat amb els llibreters. Folch va dir que bona part dels segells tenien història i, per tant, un catàleg extens que revisarien i recuperarien. Volen fomentar idees transformadores (ajudar a fer un món millor i més just), amb voluntat d’ocupar la centralitat, que vol dir que els llibres que editin generin debat social.

Cal destacar dues qüestions d’aquesta intervenció de Folch: va parlar de respectar la competència, que vol dir actuar en l’ecosistema editorial català amb respecte. Aquesta declaració ens va fer recordar que, quan s’havia anunciat la compra dels segells d’Enciclopèdia Catalana per part d’Abacus i Jaume Roures, la nota deia, textualment: “El nou grup tindrà prop del 8% de quota de mercat en català a Catalunya i es convertirà en el segon grup editorial en català del país, segons dades de GFK.” No eren xifres correctes. També va donar xifres equivocades Oriol Soler en una entrevista. Aquesta mena de competició sobre quina posició ocuparia Abacus Futur en relació amb els altres grups editorials existents (Grup 62 és capdavanter de vendes i Abacus Futur es disputaria la segona posició amb Penguin Random House) va generar una certa picabaralla. Ernest Folch nega que hi hagi cap picabaralla ni cap ball de xifres i treu importància a la posició en el mercat. Diu: “Les nostres xifres eren difícils d’explicar, perquè es referien a la foto fixa d’un moment determinat en què els segells d’Enciclopèdia estaven operant i els nostres també. Ara mateix, nosaltres som en un moment de reconstruir-nos i rellançar-nos. Per això, per nosaltres, la foto que comptarà serà la del 2025, finals del 2025. Sincerament, no estem gaire preocupats per si som els segons, els tercers o els quarts, sinó perquè el projecte sigui sostenible, sigui real, sigui viable.”

Més defenses dites per Folch a destacar: quant a la presència d’Abacus Futur en el mercat en castellà, va explicar que no tan sols volien arribar al mercat espanyol, sinó que amb l’assessorament de l’empresa Batiscafo, d’Oriol Castanys, volien entrar en el mercat llatinoamericà. També s’ha anunciat la creació d’un nou segell digital, que serà transversal i comú a tots els segells del grup, i una col·lecció de butxaca, que encara no té nom i que preveuen d’obrir l’any vinent.

Entre tots els valors i línies de treball exposades per Ernest Folch, no hi va haver cap referència als lectors, a l’augment de lectors arran de l’aparició d’un nou grup. En aquest sentit, Folch argumenta: “Si em pregunteu si tot això també ho hem fet per crear nous lectors, la resposta és que sí, tots tenim aquest repte. L’àrea d’infantil i juvenil és essencial. La idea no és canivalitzar sobre els lectors que ja hi ha, sinó posar el nostre gra de sorra per ajudar que es creïn nous lectors.”

L’organigrama i les primeres novetats 

En l’organigrama d’Abacus Futur, per sota de Folch, hi trobem dos directors editorials, un responsable de la ficció, Ester Pujol, i un altre responsable de la no-ficció, Joan Carles Girbés. I per sota d’aquests, la directora editorial d’infantil i juvenil (Pena Maymó); els editors de Viena (Isabel Monsó, Enric Viladot i Blanca Pujals); els editors d’Arcàdia (Montse Ingla i Antoni Munné) i el president de la Casa dels Clàssics (Raül Garrigasait).

Els segells s’especialitzaran: Univers (ficció catalana), Amsterdam (ficció internacional), Ara Llibres (no-ficció), la Galera (infantil), Elastic (juvenil), Viena (clàssics moderns), la Casa dels Clàssics (grans clàssics), Arcàdia (pensament) i Navona (obres metaliteràries). En castellà: Invisibles (clàssics moderns), Navona (ficció literària) i Catedral (ficció i no-ficció divulgativa).

Entre les novetats que s’han anunciat, destaquen: el segell Univers publicarà la pròxima novel·la de Sílvia Soler, un llibre de Lluís Llach i un altre d’Albert Om, a més del premi Sant Jordi, juntament amb Òmnium Cultural. Ara Llibres publicarà autors com Eudald Carbonell, Francesc Torralba, Jordi Roca (del Celler de Can Roca) i l’artista Marina Monsonís. I quant a les traduccions de no-ficció, destaca Hiroshima, de John Hersey, per primera vegada en català. El segell obrirà la col·lecció Ara Narrativa, basada en fets reals, on es buscarà que autors de l’àmbit de la ficció entrin en la no-ficció. Núria Cadenes serà una de les autores que traurà novetat a Ara Narrativa.

En infantil i juvenil, han destacat un calendari elaborat per la dibuixant Pilarín Bayés, a partir del primer llibre que va publicar, El meu pardal, i també l’adaptació dels mites grecs per part de Meritxell Blay, adaptadora de L’Odissea per a infants. La Galera publicarà tres premis: l’Emili Teixidor, el Folch i Torres i el Joaquim Ruyra. I Viena començarà rellançant quinze títols del seu catàleg que ja no es trobaven. I entre les novetats, Frankenstein, en una nova traducció de Xavier Zambrano, o El gust de les ortigues, de Tanizaki, en una traducció d’Albert Nolla. L’editorial Arcàdia publicarà el clàssic de Theodor W. Adorno Minima moralia i la Casa dels Clàssics ha anunciat per a mitjans d’octubre la traducció de Middlemarch, de George Eliot, a càrrec de Xavier Pàmies amb pròleg de Núria Perpinyà.