Es pot ser independentista i ser d’extrema dreta, l’una cosa no té res a veure amb l’altra

Sincerament, no he vist mai cap sioux “feixista”; per a ser feixista com a mínim has de tenir tot un Estat darrere, amb
tot ek que això representa. Per tant, com a poble sense Estat és molt difícil, per no dir impossiboe , ser independentista i ser realmenht feixista, com a màxim et pots quedar en l’in intent…. Els que si són realmenht feixistes a Catalunya són els unionistes excerbats, que aquesta sí, com tots sabem , tenen almenys en part, l Estat al darrere. Caldria uu mínim de rigor abans de dir alegrement i sense fonaments certes coses…

Sr. Partal, per què no li feu una entrevista al vostre diari com la que vau fer al controvertit imam de Reus expulsat d’Espanya fa un temps? Recordo que vau dir en aquell moment (en una trobada amb els subscriptors) que el diari havia de donar veu a tothom perquè la gent ens féssim una opinió raonada amb tots els elements. Doncs ara seria just que féssiu el mateix amb Sílvia Orriols. Volem tenir una opinió raonada sobre ella, no només a través del que en diuen terceres persones, vostè inclòs.
També seria molt interessant una entrevista amb Hajat El Haschmi si penseu que cal tractar del tema de la immigració i la religió musulmanes a casa nostra.

És un tema molt polèmic i s’ha d’anar amb molta cura. Pots situant-te en la defensa de “papers per a tothom”’ i gestionar el que vingui com puguis o no hi estar-hi d’acord. Però si t’oposes; Posaràs algun fre?. On el posaràs?. Com el posaràs?.

Per contra, permeten, o no fent res, per frenar la immigració, ja sabem que s’afavoreix a la veritable ultra-dreta. No havíem quedat que els problemes s’han d’afrontar per que no vinguin a “solucionar-los” els feixistes?.

És el que està passant a tota Europa i el problema és infinitament menys greu que a Catalunya. No volem mirar la realitat i aquesta ens enxampa. Al mig del desori l’ultra-dreta -la de sempre- s’ofereix per solucionar-ho.

Veiem algunes dades de Jordi Goula: la immigració a la UE ha augmentat d’un 7%, a l’estat espanyol d’un 17% i a Catalunya d’un 25,5%. L’estat espanyol dins la UE, i Catalunya dins l’estat espanyol s’han endut la part més important de població nova (immigrant, majoritàriament) durant aquestes dues dècades. Què podem fer?.

Més dades de Jordi Goula: l’any 2000, la renda per capita a Catalunya era un 24% superior a l’espanyola i un 20% superior a la mitjana de la UE. El 2021 aquests percentatges s’havien reduït al 17% i a l’1%, respectivament.”
Aquesta és la realitat d’importar la probresa d’altres zones del Món. Què podem fer?.

Per que quedi clar el meu posicionament, soc partiidari de la immigració per motius polítics. En el cas del refugiats de la guerra de Síria o Ucraïna, per exemple, totes les facilitats. Però no per motius de pobresa. Hi ha milers de milions de pobres al Món i nosaltres som 7,5 milions. No podem. Full stop!.

La Espanya d’Aznar va facilitar la immigració d’una manera que no ha fet cap país a Europa, especialment des de Llatinoamèrica. Venen com a turistes, treballen il·legalment i s’empadronen. Al cap d’un cert temps poden adquirir la nacionalitat. Tots els països tenen cura en controlar la immigració per evitar molts efectes negatius. Aquí, no podem legislar ni fer res. Ens ho hem de mirar fins que esclati i trenqui la societat?. Tenim una lleugera idea de la pressió a les escoles, a la sanitat, als serveis socials?.

Està clar que des de l’alcaldia d’un poble no es pot fer res i per això és imprescindible la independència. Però hem de tenir consciència del que ens espera si no posem fre a qüestió desori. Com ho fem?.

EN EL NOSTRE IDEARI DOMINA LA IDEA DE QUE NO ES POT SER INDEPENDENTISTA I DE ULTRA DRETA

De la mateixa manera que molts independentistes despistats, empren la bandera republicana espaÑola.

Una vegada li vaig voler explicar a una persona que feia onejar la bandera republicana espaÑola mentre cridava independencia.

La seva resposta va ser una pregunta: “Que potser hi ha una bandera republicana catalana? No va voler que li expliqués perquè tenia feina a fer onejar la seva bandera.

Això em va fer reflexionar sobre la paradoxa dels independentistes reformistes. Molta gent volen votar independentisme, vota partits espanyolistes o autonomistes.

Que hi farem ! ! !

A la Sílvia Orriols li esteu penjant la llufa d’extrema dreta, i aquesta em sembla uma posició molt interessada i esbiaixada. Està defensant el mateix que qualsevol partit socialddmòcrata del cente i nord d’Europa.
Que necessitem immigració? Sí. Que hem de controlar qui arriba i permetre només l’arribada d’aquells que, per les seves qualificacions són necessaris, juntament amb les seves famílies? També. Que, a banda d’això, hem de ser solidaris amb aquells refugiats que ho necessiten? Naturalment.
Crec que aquesta és la posició de la socialdemocràcia alemanya -un dels països més generosos amb l’immigració- i no és gaire diferent de l’AC.
El per què aquests postulats a CAT són considerats d’extrema dreta és per a mi un enigma. No podem ajudar tothom. Hem de posar límits a la nostra capacitat d’ajudar, com els posa qualsevol país. Si no estenem això, no tenim una base ferma que ens permeti debatre sobre immigració i solidaritat.
Que, per cert, són termes diferents. Immigració és facilitar l’entrada d’aquells treballadors que el país necessita per créixer. Solidaritat és oferir una alternativa a aquelles persones que ho necessiten, sigui per motius econòmics o polítics. A Alemanya ho tenen molt clar: elz únics motius per entrar són: o per què l’economia els necessita, o per què ens sidaritzem amb ells. Altres motius no hi ha. A veure si n’aprenem.
Plantejar el debat migratori en aquests termes no és d’extrema dreta. És tocar de peus a terra i contextualitzarlo amb els països de l’entorn.

CAVALL GUANYADOR
El procés català espontani, transversal, majoritari, perdurable, internacionalitzat i pacífic però revolucionari, camina decidit cap a la independencia de Catalunya.
Quan algú camina decidit en una direcció, la direcció que sigui, és fàcil que tingui seguidors, fins i tot que tingui seguidors indesitjables.
És inevitable que en l’independentisme hi hagi seguidors oportunistes que són un llast. De fet no aporten res i només es pensen que fan l’aposta pel cavall guanyador.

El Sr. Partal ens demostra la seva més absoluta ignorància i el seu baix rigor periodístic en aquesta editorial, que sembla pagada i promocionada pel tripartit processista de Junts, ERC i la CUP. Tenen por, i molta por.

El Sr. Partal porta anys mentint i promocionant un procés que ha fet aigües per tots costats. Ara que els hi surt un competidor que els pot prendre una part del seu país, tots corrents a menysprear a Aliança Catalana. No fos cas que aquesta vegada sí, ens dirigissim seriosament cap a la independència.

Partal afirma, sense demostrar-ho, que el partit de la Sílvia Orriols és “extrema dreta”. No aporta cap prova, cap enllaç, ni tant sols s’ha preocupat per entrevistar a la Sra. Orriols com un bon periodista hauria de fer. Per què no l’entrevista, Sr. Partal? De què té por?

Potser ens hauriem de preguntar quin interès ocult té el Sr. Partal en estigmatitzar una gran lluitadora pel país com ho és Sílvia Orriols. Potser perquè els “seus” estan nerviosos?

Quina vergonya, senyors de Vilaweb!

O es pot ser d'”esquerres” i cobrar sous milionaris; dir que els referèndums no són democràtics; acceptar i fins i tot fomentar la liquidació del català; viure a barris on la immigració és minsa, mentre es demana comprensió a gent que viu a carrers on se sent un estrany; empresonar o aplaudir la repressió dels dissidents; boicotejar les decisions de parlaments escollits per la ciutadania; demanar eines per a espiar converses de ciutadans; controlar els mitjans de comunicació; eternitzar-se en el poder; llaurar-se un futur a les administracions d’empreses de l’íbex; a abandonar el món rural i que d’espavilar tot sol, etc. Es pot fer tot això, i molt més, i encara ser considerat d’esquerres.

Tot és qüestió d’etiquetes, a falta d’explicacions plausibles.
Potser necessitem un curs accelerat sobre les “etiquetes”, sobre què significa ser de dretes o ser d’esquerres.

Si els espanyols accepten un partit com VOX perquè els catalans no podem acceptar AC?
Ah és que aquí ens l’agafem amb paper de fumar.
Per guanyar la independència no sobre ningú. Són parauls del nostra estimat President Carles Puigdemont el Gran.

Per altra banda estic d’acord amb els que volen que es defineixi que és extrema dreta.
I també que cal un debat a fons sobre la immigració. Perquè si tu no fas política te la fan. Si tu no enfrontes els problemes venen altres a solucionar-te’ls. I potser no serà del teu gust la solució.

I també estic encara més d’acord en que el Partal li faci un entrevista a la Silvia Orriols. Qui fa bon periodisme ha de fer una informació de 360 graus, és a dir, des de tots els punts de vista. S’ha de conèixer la opinió de tothom. Oi sr. Partal ?

O farem com la Unió Europea que ha prohibit la informació de la guerra des del bàndol rus i així ens haguem d’empassar totes les mentides i les mitges veritats i fakes que ens envia la Otan a traves dels nostres mitjans?

I el senyor Partal tant que l’encerta en temes catalans, no ho fa gaire amb el tema d’Ucraïna perquè és molt atlantista.
Com amb el tema de la Silvia Orriols.
Són dèries preconcebudes.

Senyor Partal, ja som grandets i amb criteri. Faci una entrevista a aquesta dona, com li demanen molts subscriptors i deixi’ns decidir llavors si és o no és d’extrema dreta.

El gal és extrema dreta?
El que va passar a Melilla on la policia marroquina va fer una massacre de subsaharians simplement per fugir de la fam (després de que el govern espanyol va deixar tirats als pobres saharauis) i el Sánchez va felicitar al Marroc, és extrema dreta?
Atonyinar catalans per cometre el “greu delicte” de votar és extrema dreta?
Empresonar, enviar gent a l’exili, espiar amb pegasus polítics i advocats, reprimir ciutadans per manifestar-se pels drets nacionals catalans és extrema dreta?
El que li han fet a la Laura Borràs, és extrema dreta?
La Sílvia orriols és extrema dreta?
Què és extrema dreta senyor Partal ja que vostè ho té tan clar? Perquè jo no.
Ens ho podría explicar? Molts ho agrairíem.

En desacord Sr Partal. En desacord. Però amb bonhomia. Impedir el debat dels dogmes de l’esquerra és perillós. Aquí la simplificació us ha traït. https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/el-cas-silvia-orriols-com-a-simptoma-de-la-desorientacio-politica-del-pais/

PS: jo no us acusaria d’extrema esquerra per tal de jutjar-vos esbiaixadament, per tal d’estigmatitzar-vos. D’anul·lar-vos políticament.

La colonització mental dels catalans és tant profunda que fins i tot un dels millors analistes periodístics del nostre país no se’n lliura del sometiment al marc mental colonial espanyol (i francès).

És més, la irresponsabilitat de l”independentisme ortodox’ sotmès al marc mental colonial espanyol, per molt unilateralista que es consideri, no fa més que aprofundir la ràbia i eixamplar la desconexió dels que estan (estem) farts de tanta humiliació sense resposta. Una resposta que quan arribi, si encara hi som a temps de salvar la nació, serà proporcional en virulència (cultural, ideològica, política…) a la desconsideració (criminalització, diria jo) rebuda.

La colonització mental de l”independentisme políticament correcte’ que no vol ‘embrutar-se’ les mans abordant cap tema delicat que ens pugui deixar ‘en mal lloc’, no fa res més que allargar el patiment que provoca l’ocupació colonial genocida de la Nació Catalana. I ja són masses els ‘morts culturals’ nacionalistes catalans que es van acumulant sota el silenci, l’insult i el menyspreu de la dictadura del políticament correcte (sotmesa als interessos del pensament colonial espanyol i francès). Però el que cal, precisament, és fer tot el contrari i obrir els diferents debats que afecten i determinen el procés genocida de la Nació Catalana, dels Països Catalans. I la immigració, com la llengua, són dos dels debats més urgents, entre molts altres. Qui és i qui no és català, quina és i quina no és la nostra llengua, quina és i quina no és la nostra història, o el nostre territori nacional…¿tot això, sr. Partal, qui ho ha de decidir? Els catalans (culturals) o els espanyols i els francesos? És català tot aquell qui ‘viu i vota’ a la comunitat autònoma de Catalunya Sud, se senti o no català, parli o no parli la nostra llengua, respecti o no la història i la voluntat de llibertat d’un poble milenari? Deixa de ser-ho (català), doncs, aquell que ja no viu ni pot votar a Catalunya Sud per imposició de les lleis espanyoles? Si vaig a treballar (i m’empadrono) a Madrid, deixo de ser català? Podrem parlar algun dia d’organitzar un cens nacional propi no imposat pels colonitzadors?

Sr. Partal, perquè no ens posem a construir seriosament un independentisme anticolonial i nacionalista d’alliberament que ens empoderi de veritat i ens tregui del marc mental espanyol? Llencem a la paperera de la història tots els nostres complexes i posem-nos hi a treballar per l’alliberament del poble català (on no tothom hi cap). Sense prejudicis.

Aquí hem encetat un debat sobre si es pot ser independentista i d’extrema dreta. Per a mi no hi ha tal debat. Crec que és evident que sí.

En canvi el debat que m’agradaria encetar (perquè aquí sí que entrem en la contradicció que representa conciliar dues idees que haurien de ser irreconciliables) és si es pot ser demòcrata, o “socialista”, “progressista” o d'”esquerres” com diuen ser-ho per exemple el PSOE o els Comuns i a més ser feixista.

Açò, entenc que dit així pugui semblar una mica gros perquè tenim interioritzat que aquests “socialistes”, “progressistes” o d'”esquerres” són (o al menys ho aparenten) els antagonistes dels feixistes. Però ara ve la pregunta: i quin nom tenen aquells que volen erradicar nacions, cultures i llengües? Digueu-me, si és que tenen nom, quin nom tenen?

Només la quantitat de comentaris que defensen la Sra. Orriols ja indica, per si sola, que allò que ella planteja és de gran interès.
Hi ha un problema que ella encara… mentre altres callen.
I això és innegable. Simplement.
Les dades que aporta el Sr. Sanahuja (els problemes s’han d’encarar amb dades, no només, amb “impressions”!) també mostren que la situació requeriria una anàlisi profunda.
Però, ai, las! resulta que nosaltres, catalans, som un país que no es pot plantejar seriosament cap dels grans reptes que ens afeixuguen. Perquè no tenim poder per a resoldre’n ni un!!

Aquest fet definitiu fa que la “política” que es practica a Catalunya tingui -com més va, més, donades les circumstàncies- un aire “irreal”, per dir-ho suaument. Lligats de mans políticament i, en conseqüència, econòmicament, els nostres polítics es limiten a barallar-se i a fer volar coloms o a mentir-nos barroerament, mentre la realitat se’ns menja..

La qüestió central és que els polítics nostrats no poden plantejar els problemes de fons perquè, com que s’ha renunciat a la llibertat, han d’obviar tot allò que mai no podran solucionar, sotmesos com estem a un estat que ens va a la contra i pretén, amb tot el seu poder, anorrear-nos com a nació… i al qual ells s’han doblegat!
Així, la immigració massiva és un tema tabú… perquè és una realitat que els catalans no podem gestionar. Com un altre munt de realitats vitals. (I és evident que l’extrema dreta local tampoc no els pot resoldre… però els pot explotar. I això farà).

Com acabarà el país, si seguim defugint la realitat, és fàcil de preveure. Mai no es pot solucionar -ni intentar.ho- cap problema que no es pot plantejar o que es planteja superficialment i amb fal·làcies.
I no em refereixo només a la immigració. Ni molt menys.

Tenim davant unes eleccions que podem tornar a fer servir per dir als “nostres” polítics que no volem viure més a la figuera.
Ja fa 5 anys de la darrera ensulsiada. I hi ha responsables, més enllà de l’estat espanyol.
Seguirem votant “representants” a un Congreso i un Senado aliens i hostils? Seguirem posposant el plantejament dels reptes que tenim com a país i seguirem vivint a Màtrix… perquè aquells que ens van dir que faríem la independència han “canviat d’opinió”?
Aquesta SÍ que és la veritable qüestió.
(Cal que digui que votaré nul, amb la papereta de l’1-O, altre cop, perquè no quedi cap dubte del sentit del meu vot?)

L’altre dia vaig fer un comentari al vostre article que titllava d’extreme dreta a la Silvia Orriols tot deixant entendre que Junts i esquerra són la normalitat. Gràcies per fer-ne un éditorial. La por i la cobdicia de la classe politica al poder ( junts i ERC) i de la premsa ! està portant Catalunya al desastre, a la desaparició. Som en franca decadencia i només la regulació de la immigracio pot aturar aquesta realitat. Qui no ho vol veure és perquè és cec o perquè és conservador (junts, ERC, la vanguardia…), reaccionari (Vox, ciutadans, pp, el mundo, abc) o espanyolista ( PSC, communs, el pais… ). La Silvia Orriols és progressista ! Vol fer canviar la situació ! Altra cosa és demagogia, estupidesa, manipulació.

És allò de Montagne: que en els afers humans una idea vertadera però complexa no pot competir amb una idea falsa però senzilla. I ja se sap que els catalans i el seu progressisme és especialista en reduir-ho gairebé tot a l’esquema més binari i senzill, com passa amb el tema de la immigració espanyola de sempre o l’extracomunitària d’ara.

D’altra banda, ¿on comencen i acaben els ‘extrems’? ¿I qui en reparteix els carnets, a casa nostra? A veure: els que van avalar el 155 del govern del PP, l’atac criminal del rei i la policia, l’empresonament de polítics i la persecució judicial de milers de catalans no eren furibunds feixistes, com ara Ignacio Garriga, Ortega Smith o Santiago Abascal, sinó ‘demòcrates de tota la vida’, com José Iceta, Salvador Illa o Pedro Sánchez. Per tant, per què els primers els cataloguem d’«extrema dreta» i els segons, de «companys de lluites compartides»?

¿I, aleshores, com definim els que col·laboren amb aquests darrers (companys de lluites compartides que actuen com l’extrema dreta més bel·ligerant i feixista) sia al Congrés o a la Diputació de BCN?

Sembla que AC te forces desfensors, Jo no se si es d’extrema dreta (visc a Londres de fa molts anys) pero si se que que el sr Partal s’equivoca quan qualifica d’esquerres a partits com PSOE (partit del regim franquista) o Podemos (construit per diluir el 15M) ple de fantasmes egocentrics, em podrieu enumerar que han fet aquest partits que sigui veritablement d’esquerres a part d’utilitzar un arsenal de paraules progres i buides de contingut?
S’equivoca el sr Partal quan cualifica d’independentistes a partits com ERC, Junts o Cup, no fa falta que enumeri les mentides escampades pels seus dirigents.
Aixi que arribo a la conclusio que potser tambe s’equivoca al qualificar a AC d’extrema dreta.
Massa esquerra Caviar, narcicisme i complexos en la politica catalana.

FEM-NOS LA PREGUNTA…

Agafem-nos doncs en el seu independentisme…

A la plaça de Maidan (la revolta de Maidan 2014) l’extrema esquerra i els feixistes lluitaven colze a colze contra la policia, van morir 105 ciutadans…

La pregunta, és si Aliança Catalana seria, per la resta de l’independentisme, un aliat, independentment de la seva ideologia, per tal d’aconseguir la independència?

PS. Crec que arran d’aquests editorial caldrien debats sobre si el país pot assimilar la quantitat que n’arriben per tal de ser assimilats. També caldria una entrevista amb la candidata esmentada.

Des del respecte que us professo, estimat Partal, jo segueixo sense veure la pretesa extrema dreta feixista en aquest partit i la seva dirigent. I ho dic provinent de postulats esquerranosos cada cop més d’ésser lliurepensador.

El que veig és que tenim un factor que ens interfereix la percepció a tots plegats, o almenys és el que em sembla. Ser un poble ocupat i estabornit des de fa uns segles fa que, quan algú aixeca el cap amb dignitat i autoestima, fermesa i determinació, se’l pugui titllar de radical, feixista o fins i tot incendiari o violent. Si un grup humà, com un individu, deixa de ser mesell i planta cara a l’opressor (fins i tot pot arremetre vers aquells que no són directament agressors ni opressors) llavors salten les alarmes. Malgrat tot, és absolutament comprensible que la gent comenci a defensar-se, com fa qualsevol individu i nació del món davant una agressió. El que no és normal és rebre cops, acceptar la violència i la vexació a extrems màxims i deixar que et segueixin agredint de manera sistemàtica sense dir prou.

Com comparteixo la majoria de comentaris, ep!!! amb les seves matisacions, poca cosa podria aportar.
Sr. Partal, només li comentaré lo que he viscut en el meu poble de Rubí.
Els anys 60 Rubí era un poble entre 15/16 mil habitants, degut a una forta immigració, sobretot del sud d’espaÑa i amb els valors de natalitat, el Rubí d’avui és de 80.000 habitants; els autòctons han resultat minoria, doncs els valors de la natalitat (la parelleta) dista molt amb la immigració que ens ha vingut (vienen con un pan debajo el brazo).
Com li comentava el Rubí d’avui el català i la cultura rubinenca pràcticament ja s’ha fet el seu genocidi, fa anys i panys a l’ajuntament el governa el PSO€, que per cert, a l’última campanya municipal la va fer en castellà AMAR RUBÍ; en el seu dia el partit de Ciudadanos va tenir una forta presència i ara la té VOX.
En podria dir Sr Partal si el Rubí d’avui és d’extrema dreta i xenòfoba? doncs segur que els votants del PSO€ és deuen definir d’esquerres i democràtics, encara que hagin fet el genocidi cultural i imposant els seus valors d’aquesta espaÑa franquista i corrupte.

AC ajuda a clarificar el panorama. Entre la progresia espanyola ha tingut molt d’èxit l’anàlisi que vinculava independentisme i amb un moviment d’extrema dreta. Així va bloquejar Ernest Urtasun la entrada de Puigdemont al grup ALE del parlament europeu, per exemple. La vinculació de sobiranisme i extrema dreta ha estat del tema de Juliana, Forti i molts més.
Doncs ara ja tenim les dades: vuit regidors.
També ens fa un país més normal, ja que tots els països tenen el seu sector d’ultradreta. Això pot xocar amb la mirífica imatge dels que voliem guanyar la sobirania gràcies a ser tan bons jans que no tiravem un paper a terra. De moment continuem sense selecció nacional de futbol, però ens aproximem més als països normals, no som tan bons ni especials com ens hem volgut creure

No hem après res de la pandèmia. Continuem tenim més i més turistes i per tant necessitem més i més treballadors estrangers, però la nostra capacitat de cobrir els serveis bàsics (habitatge, escola, salut…) i d’integrar és limitada: tenim un país petit i espoliat.
Els governs no fan allò necessari. Tenim una comunitat que es trenca més i més i la seva resiliència és més dificultosa, fins a l’extrem de la generalització actual de comunitats marginals en totes les comarques aprofitades en la lluita contra el nostra poble com en el 17A.
A les ciutats sempre hem tingut gent de fora promovent grups d’extrema dreta que actuen a tort i a dret. El problema d’ara és polític i social.

Es evident que es pot ser d’extrema dreta, o qualsevol altre cosa imaginable, i ser independentista, fins i tot es pot ser nacionalista espanyol i ser independentista per motius econòmics, el que no veig tan clar es que la Silvia Orriols sigui “d’extrema dreta” per dir el que deien tots els partits polítics catalans fins fa menys de 30 anys. Voler parlar de TOTS els problemes que afecten la societat catalana no es ser d’extrema dreta, ni ho es negar-se a acceptar el discurs “políticament correcte” que en vol amagar alguns que, pel motiu que sigui, no se’n vol parlar obertament.

Vaig voler sentir l’entrevista que li varen fer a 8tv per poguer tenir opinió pròpia. Em va sorprendre, i al mateix temps em vaig preguntar perquè cap altre mitjà li havia fet cap entrevista. L’excusa és el cordó sanitari? de veritat? o és la por a donar-li veu per un altre motiu?
La informació és essencial vingui d’on vingui. També us recomano que li feu una entrevista a fons i pregunteu el que cregueu necessari per esbrinar si són extrema dreta o què són i llavors que cadascú decideixi.

Estimat Vicent, a mi no em sembla que el debat sigui si pot haver-hi independentisme d’extrema dreta o no, que és evident que sí. De fet, Espanya fa anys que intenta manipular l’opinió pública construint un imaginari on tots els independentistes som, per força, supremacistes, lazis i no sé què més.

El debat, per a mi, és si hem de donar veu a partits que es posicionin a les franges d’allò que avui es considera “acceptable”. Jo crec que sí, com a mínim per aquestes raons:

1. L’espai que avui es considera “políticament correcte” és cada cop més estret, ha estat jivaritzat per l'”esquerra”, que s’arroga el rol de policia del discurs públic. Es comporten com a pinxos, repartint etiquetes de “xenòfob”, “homòfob”, etc. a tort i a dret, sense aportar arguments i recolzant-se en una posició de superioritat a les xarxes socials, mitjans i institucions.

2. Si no podem debatre sobre temes delicats (immigració, religió, etc.) als mitjans de comunicació “seriosos”, amb periodistes formats, etc. el debat es traslladarà, inevitablement, a les xarxes socials i a mitjans independents on, com tots sabem, el rigor és opcional. Només cal veure els enllaços a enfilalls de tuiter i blogs personals que hi ha als comentaris. És lògic. Si els mitjans d’informació professionals no ens voleu informar, bé ens haurem de buscar la vida a fonts alternatives.

3. Els mitjans, espanyols i catalans, no han tingut cap problema a reproduir fins a l’avorriment el discurs catalanòfob de partits com Ciutadans i PP, per dir-ne dos, que ataquen la nostra dignitat. Pur discurs de l’odi, ja que ens denigren per ser qui som. No he detectat aquesta mateixa exquisidesa a l’hora de decidir si les paraules de tal o tal altre espanyolista havien de ser publicades o no. I hi estic d’acord, s’han de publicar, els ciutadans hem de saber on som.

5. Els cordons sanitaris s’han d’aplicar als parlaments, no a les redaccions. La informació -veraç- ha de circular lliurement, tant com sigui possible. Altrament, és una forma de paternalisme que menysté al ciutadà, ja que implícitament considera que si es publiquen certes opinions, els ciutadans les adoptarem acríticament, en massa, com a nens petits.

Salut.

He llegit amb atenció tant l’editorial com moltes de les intervencions. A la qüestió de si AC és o no és ultradreta, que sembla el debat que mantenien el monjos franciscans amb els enviats papals al Nom de la Rosa, de si “Jesús tenia o no una borsa”. Cal anar a les fonts, per a aquells interessats: https://aliancacatalana.cat/, podeu llegir les propostes i treure les vostres pròpies conclusions.
Jo no en tinc cap dubte que AC és un partit homologable a la extrema dreta europea. La qüestió que crec honestament que fa por és, si l’ideari d’AC prendrà com un metxa al si de la societat catalana del Principat, i en poc temps tindrem un 20% de gent independentista votat una alternativa ultradretana al Principat.

No sé si n’hi ha al mon “occidental” cap altre de Poble tan poruc i temorós de dir el que pensa com el Català. El total sotmetiment que patim de fa més de 3 segles ens ha portat a la trista actualitat de no atrevir-nos a dir ni fer pràcticament res que no sigui políticament correcte des de l’òptica de tots els que ens imposen un marc mental, començant per espanya i passant pels nostres líders de fireta en nòmina de l’amo madrileny: polítics, socials, empresarials, mediàtics, etc.

Necessitem la INDEPENDÈNCIA urgentment, no només per tornar a tenir les institucions pròpies que vam tenir com a País sinó per crear una societat plural (on hi hagi la representació de totes les tendències democràtiques: de TOTES) a on poder expressar els pensaments i les voluntats sense por i amb un etiquetatge al marge dels sabotejadors intel·lectuals.

I per cert, és un fet que hi ha una desnaturalització acceleradíssima de “lo Català” amb una immigració massiva amb drets espanyolistes al·lèrgica a la integració sòcio-cultural (doncs no tenim estat i no n’hi ha de drets Catalans).

PD: Fem fora la govern col·laboracionista de la Generalitat !!! Llista Cívica Ja !! Independència ja !!! deixem de semblar idiotes, si us plau…

Comento l’entrevista de la publicació Resistència Catalana a na Sílvia Orriols. Jo no li poso qualificatius a l’opció política de la senyora. Només comento les seves afirmacions.
Diu que qui controla associacions, mesquites i oratoris a Catalunya són imams radicals: no és cert; està molt investigat i s’ha fet molta recerca al respecte (algunes publicacions es troben fàcilment.p.e. Jordi Moreres ha treballat molt sobre l’islam a Catalunya, cerqueu els seus treballs), tant des de l’antropologia com des de la policia: mossos d’esquadra. Les dades i informacions indiquen el contrari. Diu que una mostra de radicalisme és que les nenes portin vel: no és cert, es pot parlar de conservadurisme no de radicalisme. Sobre radicalisme hi ha una greu confusió, i un mal ús del concepte. Parla de pretensions polítiques del islam: a Catalunya cap associació, mesquita, oratori, imam, o grup constituït per musulmanes propugna impulsar una organització política de caire islàmic. El dret de culte no s’imposa a Catalunya per damunt de cap llei, està molt regulat, i existeix una pressió brutal des de la policia i serveis secrets i d’intel.ligència per controlar mesquites, oratoris, i associacions musulmanes. Dius la Sílvia, l’opció política considerada com islamisme polític allà on governa és autoritària: depèn del país i del context de cada país, i les seves característiques culturals, polítiques, la densitat de societat civil en cada país, les legislacions de cada país etc.. No és el mateix un islam polític marroquí, que l’indonesi, ni el senegalès, ni de Malaisia, molt diferents, molt diversos. Diu Sílvia, L’islam no es regeix per les mateixes lleis que nosaltres: no és cert, l’islam com el cristianisme o el budisme es regeixen a cada país del món segons i d’acord a les lleis i drets que allà hi ha, i de les quals es dota en cada indret en concret. L’islam (o el cristianisme, o judaisme o la religió que vulguem) aporten orientacions, criteris ètics, morals, poden constituir-se en grups de pressió, lobys etc… per exemple Unió democràtica de Catalunya estava orientada per un “credo” cristià, una moral uns valors cristians, com altres partit democratacristians europeus o d’arreu. De moment és el que us puc aportar al debat que esteu fent, sobre afirmacions i aportacions de la Sílvia Orriols

Veig que avui s’ha muntat grossa. Estic D’acord amb Vicent Partal, i també amb el Sr. Sanahuja. Els problemes s’han de parlar i afrontar, tant el de la inmigració, com el de si ens creix una extrama dreta dins l’independentisme ( ara que és una minoria ínfima, ja l’aprofiten els espanyols encara que ells siguin majoritàriament d’extrema dreata). Dos temes que m’agradaria introduïr: Un- Podem discutir molt però no tenim absolutament cap compertència per regular la inmigració. Dos- Tenim la responsabilitat de facilitar la integració dels inmigrants, però els inmigrants també tenen la responsabilitat d’integrar-se al país d’acollida, i alguns co.lectius no tant sols no ho estan fent, sino que estigmatitzen els (les) que voldrien integrar-se, i això és intol.lerable i no es pot amagar.

A vore. En primer lloc, tenim un problema de semàntica. Un problema alimentat descaradament pels polítics els mateixos amb la benedicció dels “intel·lectuals” siguen universitaris, periodistes o opinadors.

Caldria definir què és: esquerra, dreta, extrema dreta, extrema esquerra, democràcia, feixisme, liberalisme, nacionalisme. Caldria redefinir aquests conceptes perquè probablement són les paraules més prostituïdes del vocabulari de qualsevol idioma.

Si no comencem per això, tenim mala peça al teler de la reflexió, el diàleg i la recerca de solucions als problemes.

Sr. Partal, avui els polítics del tripartit farsant (Junts, erc, cup) aplaudiran amb les orelles el seu editorial.
Per altra banda, deu ser que la sra. Orriols es dedica a passejar se a la nit per Ripoll amb una banda de goril.les amb bats de beisbol a amenaçar i apalllissar a tothom qui no pensi com ells, i comptant amb la complicitat de la policia, jutges, diaris, i resta d’aparells de l’estat.
Ah, … no és així? Doncs llavors no entenc com diu estar “convençut” de que la sra. Orriols comparteix les “pràctiques” de l’extrema dreta.

La seva explicació ha estat molt frívola avui Sr. Partal.
També demostra una certa alineació amb quests moviments que afirmen ser d’esquerra i que actua’n amb tot de despreci, fins i tot amb gent necessitada, si aquesta no pensa, d’acord al que pensen ells.
No fa gaire, a un que representava a aquest sector, vaig fer-li la següent pregunta: “Si et constava que nomes un moviment com el de l’Aliança Catalana de la Sílvia Orriols, tenia la capacitat de portar Catalunya a la plena independència, la votaries?”.
Aquesta pregunta va ser contestada amb un NO, pel qual vaig afegir-li que sent així, era perquè preferia la lluita de classes a la llibertat de Catalunya.
En concret la persona indicada es militant de la CUP, però amb això no vull dir que tots els militants de la CUP, contestessin de la mateixa manera.
Amb tot cas es demostra que prima un sectarisme de molt poca volada, per d’amunt de tenir la perspectiva susceptible que hauria de capgirar de manera substancial, el negativisme de tenir el control d’un Estat, que ens vol esclaus, per mantenir-se i preservar, la seva pròpia supervivència.
Per cert que a les contundents xifres que proporciona el Sr. Jordi Sanahuja caldria adjuntar-hi que ni a Madrid ni al Pais Vasc, tenen les mateixes preocupacions que tenim nosaltres.
La veritat es que no sempre estem a l’altura..

Avui no estic d’acord amb Vicent Partal (excepcionalment).

“Catalunya Terra d’Acollida” es una dita molt bonica, però farà que d’ací a 20 anys el “Problema Catalán” quedi resolt sense que l’estat hagi fet res. Ja n’hi ha que li estan fent la feina bruta sense ni tan sols saber-ho.

No sóc d’extrema dreta, ni de dreta, no ho he estat mai, però penso que la Sílvia Orriols té raó, i que penjar-li la llufa d’extrema dreta és un gran error.

Ens cal obrir un gran debat sobre aquest assumpte.

L’anàlisi de tot el que fa referència a Sílvia Orriols ha de ser molt diferent a com es fa avui en aquest editorial perquè ens hi estem jugant el futur democràtic dels Països Catalans.

Orriols és (o deu ser) d’extrema dreta però avisa que molts musulmans són teocrates i, d’aquí a uns anys, ens podem trobar amb partits islàmics que neguin la nostra democràcia occidental, també neguin Catalunya i facin resar al mig del carrer els nostres fills i filles.

Molts musulmans no es volen adaptar a la cultura ètica del país on van. Per això crec que anem molt directament a un conflicte cultural PER FALTA D’UNA POLITICA PEDAGÒGICA QUE ELS FACI ACCEPTAR ELS VALORS DE LA SOLIDARITAT ENTRE PERSONES I CULTURES.

Tinc companys de feina musulmans i solidaris però malfio de l’islamisme doctrinal que tendeix a ser dominant.

Per la via de qualificar “Orriols és extrema dreta” i no aprofundir en les conseqüències de l’islamisme excloent, ens exposem a tenir una futura societat europea intransigent i teocratica.

Sr. Partal: Començo a estar-ne fart. Si El Nacional és la veu d’ERC, sembla que Vilaweb sigui la de JUNTS, i aquest no era el tracte. Per que a qui se li menja l’espai electoral el FNC és a Junts.
M’he tornat a repassar el programa del FCN, a qui no per cert he votat mai encara, i el que hi ha en els seus punts per a mi més discutibles (tinença d’armes, Servei Militar Obligatori), formen part de la legislació de molts estats veïns i reconegudament democràtics, que ningú no titlla de feixistes ni d’extrema dreta.
És clar que l’auge (limitat de moment), d’aquest partit ve del fet que els tres partits actualment autoanomenats independentistes, en realitat no ho son, i no tenen ni programa ni coratge per conduïr el país a la independència, i a que per altra banda i ha temes com la immigració que de tant utilitzar-los electoralment per fer veure qui és mes progre, s’han podrit i no se-n pot ni parlar (p.e. el lema “volem acollir”, no l’hauríem de cambiar per “volem no haver d’acollir” i lluitar per que la gent no hagi de marxar dels seus paisos, arruinats per dictadors al servei dels govern i les multinacionals dels nostres països “democràtics”?). El xoc cultural que produeix la immigració afecta a les dúes bandes, al país receptor i a l’immigrant, que conviu be al seu país en el seu marc cultural.
De moment, l’independentisme, de la ma dels partits polítics actuals, no te cap plà, i l’ANC està totalment absent, probablement també en mans dels polítics de torn.
La meva opció a le municipals va ser emetre un vot nul, amb la intenció de fer perdre un vot que no es mereixen als actuals partits i que sàpiguen per què. És una opció discutible, però com que no hi ha plà ni directrius per pert de ningú, (insisteixo, de l’ANC tampoc), és el que vaig fer, i ho puc tornar a fer, o fer una altra cosa si hi ha un pla consensuat entre l’independentisme no partidista de veritat.
Votar al FCN a les properes generals pot ser un bon plà per seguir desagnant als 3 partits independentistes falsaris i mostrar-los la direcció que han de seguir si volen recuperar els votants per les properes “autonòmiques”, pero caldría que abans de parlar la gent faci quatre clics a google i s’e-n llegeixi el programa electoral. I no us preocupeu que a feixistes n’hi ha a tots els partits (Marlaska, p.e.).
El problema de Catalunya és el de totes del anomenades democràcies occidentals, que han degenerat en règims on pots escollir quí manarà per incomplir el seu programa electoral. Els partits, els representants, no representen la voluntat del votants. A Catalunya ni enlloc.
Potser caldría que nosaltres, els catalans, tant eixerits com som, plantejéssim una reforma dels sistemes de representativitat democràtica, i ho proposessim per al nostre nou (vell) Estat. I això ho hauria de fer una intelectualitat que de moment també està absent o no existeix, i al marge dels partits polítics i dels tertulians a sou. Potser així si que ho petaríem.
En fi, sobre la marxa aniré fent el que em sembli i encara no puc anticipar la meva propera opció electoral, però Sr. PARTAL, si contiúa amb editorials inflamats intentant demostrar com anem de bé, carregant contra ERC (que s’ho mereix) i contra el FNC (de qui sistematicament desinforma i no pondera) hauré de pensar que només intenta arrambar cap a JUNTS, que és un partit amb una meitat que intenta salvar el seu estatus funcionarial a la Generalitat i una altra que simula ser mes indepenentista que ERC, per intentar esgarrapar quatre vots. I de la CUP ni en parlem per que mai no es posaràn d’acord amb ningú que no passi per l’adreçador de la seva puresa moral.
En fi, ja he buidat el pap.
Em te a la seva disposició el meu mail de subscriptor. M’agradaria força parlar amb vostè, abans que en el proper rampell acabi donant-me de baixa de Vilaweb.

Sr Carles Serra, efectivament. Compartisc la seua anàlisi. Sintetitzant-ho a la meua manera (que tampoc és meua): I – Estem invadits estil cavall de Troia, en que l’estrangera Espanya, amb els seus súbdits, s’ha empoderat de nosaltres. II – Ha fet niu a casa nostra i hi ha post els seus ous. III – Ja fa temps, sàviament, Joan Fuster va sentenciar: “No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres.” Qui li posarà el cascavell al gat, si els continuem votant? Hem acabat amb la síndrome de l’esclau: Necessitats d”amo.

Llegint els comentaris m’alegra molt que potser podriem encetar una conversa sobre l’immigració. Ens fa molta falta una conversa profunda i honesta sobre l’immigració. La veritat òbvia (però tabú) és que l’immigració dels estrangers no seria cap problema sense la immigració espanyola. Els estrangers aprendràn el català i tornaràn catalàns sense cap problema. Els immigrants espanyols, en canvi, no volen tornar-se catalans. I l’immigració espanyola cap a Catalunya ha sigut política de l’estat espanyol ja per segles.

Qualsevol Estat té una política migratòria definida. Els “nostres” partits, que segurament mai no han cregut que podíem ser un Estat, tampoc no han previst res en aquest terreny, excepte aquella banalitat del “Volem acollir”. I Ñ ens dicta què hem de fer, tenim un dels índex d’immigració -de tot tipus- més alt d’Europa i la hipocresia pública ha amagat fins ara un debat necessari.

Espero que Vilaweb faci possible aquest debat, propi de qualsevol democràcia, i sigui la premsa lliure que ens cal.

Joaquim Torrent: el teu argument no s’aguanta. Els squadristi italians del 1919 i els camises brunes alemanys del 1920 eren evidentment feixistes, van ser els primers i paradigmàtics feixistes, i no tenien un estat al darrere. Pots discutir-me que s’identificaven amb una nació que tenia estat. Doncs bé, els ústaixa croats ni això: l’estat era Iugoslàvia i Croàcia no era un regne independent des del s.XVI. Els feixistes normalment es recolzen en una nació, no forçosament en un estat – però volen tenir-lo i identificar ambdues coses. Per això la immensa majoria dels indocumentats del mon fan el raonament contrari al teu, pe`ro igual de fal·laç: segons ells, si t’identifiques amb una nació ets feixista (i per extensió, si ets independentista ets feixista, que és el que diuen a C’s, PP, Vox i PSOE, sense adonar-se que ells s’identifiquen amb una nació i per tant també es podrien aplicar el raonament)

Els límits que ens posem a l’hora d’etiquetar són subjectius. Cadascú posa una frontera a l’hora de classificar les diferents alternatives en què es pot abordar un tema. Això és degut a que no hi ha cap definició acceptada d’on posar aquests límits.

El que és més fàcil és comparar dues alternatives i consensuar si una alternativa està més a la “dreta” que una altra o bé que aquesta altra està més a l'”esquerra” que la primera.

Un bon símil en tots els aspectes polítics que es poden debatre com a sinònims de dreta/esquerra és l’immobilisme/progressisme, autoritarisme/democràcia. Aquests conceptes estan ben definits i per tant donen una idea força consensuada del que és la dreta i el que és l’esquerra.

Tenim aspectes polítics que es poden abordar de formes diferents: la immigració, l’economia, l’eutanàsia, el col·lectiu LGTBI, etc. etc., i, per suposat, el nacionalisme.

Llavors ens trobem que dins el nacionalisme hi ha diferents maneres d’abordar-ho. N’hi ha que són més excloents i només admeten el seu, n’hi ha que permeten d’altres nacionalismes que poden compartir terra i que de forma democràtica es toleren i es respecten. I n’hi ha que poden permetre el dret a decidir i acceptar queun col·lectiu es pugui gestionar per la seva banda i a la seva terra.

Tothom tindria clar en aquest tema donades dues alternatives quina és més de “dretes” i quina és més d'”esquerres”. Tanmateix hi hauria gent que voldria posar més etiquetes ves a saber per a quines finalitats i diria quan hi ha moltes alternatives que una és més a la dreta i l’altra encara més a la dreta i llavors s’inventaria una etiqueta nova i diria “extrema dreta”. I en vindrà un altre i dirà que aquesta és d'”ultra dreta”.

En resum, no veig tan clar com el director ens exposa que l’eix ideològic sigui ortogonal a l’eix nacional. Cada eix té la seva dreta i la seva esquerra.

No sé si Sílvia Orriols és d’extrema dreta, com que no m’he informat prou no em puc posicionar, però em sap greu dir que una de les meves principals fonts d’informació, VilaWeb, no m’ajuda gaire a aclarir el tema i no em serveix la simple afirmació no argumentada del director. També crec que darrere les grans proclames de multiculturalitat s’hi amaga el no-res i la buidor més absoluta, el cert és que el trauma del 17A s’ha tancat en fals a Ripoll i ningú ha mogut un dit per entendre i ajudar una comunitat que n’ha patit unes conseqüències terribles.

L’editorial d’avui és un encert, però no puc evitar sentir-me una mica decebut. Comparteixo al 100% el missatge de Partal, però crec que a hores d’ara és necessari un anàlisi profund que justifiqui per què un partit com Aliança Catalana és d’extrema dreta. Si aportem raons objectives i convincents, (i més afinades que les del fil de Tuiter de Marc Ferrer), estic segur que a molta gent li caurà la bena dels ulls. Si això no passa, malament rai.

M’agradaria pensar, després de llegir alguns comentaris dels subscriptors, que la gent del nostre país no es deixa enganyar tan fàcilment pel populisme de l’Orriols (i em nego a creure que tots els crítics siguen d’extrema dreta). La qüestió, en tot cas, no és tan banal com sembla a primera vista: les picabaralles a Tuiter, els comentaris d’aquesta editorial i els titubejos de personatges que ens toquen de ben prop (com l’admirat Sala i Cullell), revelen que no tothom ho té tan clar com el Partal i un servidor. Per tant, cal posar fil a l’agulla.

La reflexió que en trec de tot plegat és que la ultradreta no s’ha de menysprear mai, perquè sap fer (i molt bé) la seua faena de confondre i enganyar amb promeses buides, especialment quan la crisi política i ideològica del nostre país és tan evident.

Si és o no d’extrema dreta, se me n’enfot, Sr Partal. Estem cansats de ser un 0 a l’esquerra davant d’Europa, de l’estat que no només no ens protegeix sinó que ens vol fer desaparèixer com a poble, important-nos un número d’immigrants inassumible amb dret a vot després d’un empadronament expres, i aquí, tots mirant-ho i sense reaccionar.
Ja és hora que algú s’espolsi la por i començi a posar ordre. I sobretot algú que s’atreveixi a plantar cara al islamisme “RADICAL” I que vulgui posar ordre a la vida dels catalans, dels que ho volen ser i dels que no també, i volen viure pacificament siguin de la part del món que siguin i professin la religió que professin.
Na Sílvia Orriols és la millor avui dia, parla clar i és la única que ho fà.

Això d’extrema-dreta és una etiqueta posada per qui en un 90% no s’ha ni llegit el seu programa.
I veure-hi un perill a un partit minoritari d’una nació sense estat, seria gairebé còmic, si no fos perquè realment hi ha algun partit teòricament independentista que sembla està fent d’anar-hi en contra una de les seves principals prioritats.
És a dir, en contra de denunciar la veritable extrema-dreta espanyola com és l’alta judicatura que es carrega la democràcia, i els partits que li donen validesa, van contra aquesta fictícia extrema-dreta. Demostren així que no tenen cap visió de país, i que l’únic que volen és optar pel camí fàcil i menys arriscat.

Sr. Partal, en el seu article es limita a afirmar que SIlvia Orriols es d’extrema dreta pero no ens justifica per que la considera com a tal.
Voste fa seguidisme de la resta de mitjans de no donar paraula i amagar el que diu Silvia Orriols. Fins i tot es queixa que alguns tenen interès a fer-nos perdre el temps amb un partit que ha aconseguit tan sols vuit regidors, Vox n’ha obtinguts prop de quatre-cents.
Sr. Partal, VOX es un partit d’ambit estatal amb una cobertura sobredimensionada per part dels mitjans de comunicació, que es presenta a totos els municipis.

Em sorpren i em sento decebut per la seva falta de rigor.
Vilaweb es l’unic mitja al que estic suscrit cansat dels mitjants subvencionats, pero ja es comporta igual que tots.
No afrontar el problema i no apartarse del polticament correcte.

Em sento molt decebut del seu article,

El meu vehi es un home molt de dretes (ignoro si d, extrema dreta ) i jo soc bastant d,esquerres. Sovint parlem de musica. Podriem afirmar que Verdi o Chopin eren d,esquerres i Wagner de dretes pero el que ens interessa i ens agrada es la seva musica.
Ara camviem el concepte musica per el concepte independentista. res a veure una cosa amb l,altre.
L,independentisme de extrema dreta ens ha de dir quin es el seu programa i a partir de aqui hi haura qui el votarà o no, pero no només pel seu independentisme sinó per tot el programa.

Tinc poc a comentar perquè la premissa principal falla.
Perquè dieu que la Silvia Orriols es d’extrema dreta? Si això es veritat, crec que un bon gruix de catalans que no ho sabíem, de cop ens hem adonat que som correligionaris d’ella.
Jo personalment, votava Esquerra Republicana pel fet de ser independentista i resulta que ara sabem que no ho era. En la seva editorial vostè ens diu que AC es d’extrema dreta i escoltant a la Orriols veig que coincideixo (en lo poc que em van deixar escoltat al FAX DE 8 TV) totalment amb ella.
Doncs com a conclusió he de dir que si Silvia Orriols representa l’extrema dreta, resulta que jo també ho soc i no ho sabia.
Visca Catalunya Lliure !!

Vaja! ja ho veu sr. Partal, la seva opinió no és compartida practicament per quasi ningú. La veritat, volia dir-li que era la primera vegada que no coincidia en absolut amb el seu parer, en aquest cas sobre Aliança.Cat de Ripoll. Ara penso que potser ha estat una forma “perversa” d’expressar-se per a provocar precisament l’allau d’opinions validant el posicionament d’aquest partit de la sra. S.Orriols. Una mica, allò de llençar la pedra i amagar la má; en aquest cas però, per cercar la veritat de l’assumpte. Ja ho sap, la veritat, un acte revolucionari en èpoques tèrboles. Per molt que incomodi a la hipocresia més nostrada.

Moltes gràcies a Vicent Parta, per aquest editorial d’aclariment necessari.

Fa molts anys que mantinc aquesta opinió.
El nacionalisme espanyol sempre ha sigut. I és, majoritàriament annexionista i contrari al independentisme del poble català. Tant els partits d’extrema dreta com d’extrema esquerra o del centre liberal. (Simplement, perquè són espanyols i nacionalistes, i perquè creuen que defensar la seva nació requereix mantenir l’annexió de Catalunya, si em limito a parlar del Principat, en els diversos aspectes).
Seguin aquesta línia, els respectius partits espanyols sempre han cercat fer desaparèixer internacionalment i annexionar els homòlegs partits catalans, si es comportaven com a catalans, defensant la seva independència nacional en els aspectes que els pertocava.
Hi ha història i hemeroteca que ho demostren. Com el cas del P.S.U.C., quan era membre de la Tercera Internacional Comunista i en va ser expulsat per pressions de P.C. espanyol per a annexionar-lo.
Així, l’extrema dreta espanyola és annexionista contra Catalunya, però no perquè és extrema dreta, sinó, perquè és de la nació espanyola i creu defensar-la així.

A Catalunya, lo normal és que l’extrema dreta autòctona (què no sigui filial de parits homòlegs espanyols) senti la necessitat de defensar la seva nació catalana. I, en aquest sentit nacional, en oposició simètrica a com fa l’extrema dreta espanyola a Espanya, el més normal és que sigui favorable a la independència Catalunya (que sigui independentista).

En aquest sentit, en el llibret titulat “Proposta de programa obert cap a la independència de Catalunya”, disponible en el lloc web de la Federació de Comitès Poble Català: http://www.comites-poble-catala.org promovent una etapa inicial ’institució una Autoritat Nacional del Poble Català, pel que es refereix a l’autodeterminació i a la independència. De totes les ideologies sense exepció, en oposició simètrica de la que, evident ment de Espanya i que Catalunya encara no té.

Albert Bertrana i Bernaus
President de la FCPC

M’afegeixo als comentaris anteriors de: Nuria Borda, Miquel Mutiñó, Susanna Herce, Anna Maria Fita. Moltes gràcies!. 100×100 d’acord.
En ‘condicions normals’ m’hauria d’estranyar un article d’opinió del sr. Partal tan esbiaixat com el d’avui. Malauradament fa temps he anat interioritzant el seguidisme a les corrents oficialistes (assumpte vacunes, guerra d’Ucraïna, tractament dels enganys d’ER, etc) dels editorials…
Mica en mica he anat deixant de ser ‘exigent’ per entendre que, com tohom, el senyor director, té la seva ideología i la defensa. Em sap greu, però, una desqualificació tan rotunda, i ‘sense cap mena de dubte’… Caram!… Quina sort té el senyor director!…Jo que en faig dubtes de quasi tot…
Per què el sr. director no qualifica d’extrema dreta Psoez i Comuns, que han col.laborat i col.laboren en l’extermini del nostre poble???… Serà perquè ells s’autoanomenen ‘d’esquerres’???… Només per aixó, sr. director???
Per què no titlla de ‘col.laboracionistes’ (traidors a la patria) els qui (ER) afavoreixen i blanquegen els anteriors???… Perquè son ‘d’esquerres’???…
…i ara, ‘sense cap mena de dubte’… però sense aprofundir en res, s’atreveix amb aquest desqualificant qualificatiu???
C.llons quin analista més lúcid, sr. director!!!… Chapeau bas !!!
Hi ha molta distancia entre ‘Touche pas à mon pote !’ ‘Touche pas à mon copain !’ i ‘Papers per a tothom!’…
PS: Si en realitat fòssim conseqüents amb nosaltres mateixos, donades, basicament, les mateixes causes i necessitats de tots els immigrants, NO s’hauría de posar CAP límit a que tothom qui ho vulgués pugués vindre a Catalunya… Si tots tenen les mateixes necessitats, nosaltres, conseqüents, hauríem de permetre que TOTS vinguessin cap aquí: ‘Papers per a tothom!’… Sanitat pública, educació i ajuts mínins per a tothom. Es clar!… Tots son persones, o no?…
Què com s’aguantaría això: Doncs molt clar: essent d’esquerres. Es veu que ser d’esquerres garanteix que, com tot lo dels demés es reparteix, dona per a tot… Llàstima que els paisos ‘necessitats’ no ho hagin descobert encara: Si tots fossin d’esquerres potser el manà els cauría del cel…
PS2: Si no hi hà Llista Cívica ó Front Eepublicà em plantejo molt seriosament votar per al Parlament na Silvia Orriols…
PS3: Es possible que, segons criteri del sr. director, molts de lectors de Vilaweb ens estem tornant ‘d’extrema dreta’???…
De moment és lo més bonic que m’han dit pel que va de dia…

Bon dia. Segueixo a la Sílvia Orriols. Amb el buit que se li fa, tan sols he pogut entendre el que opina de la immigració, sobretot de la islàmica. En aquest tema coincideixo amb ella que és t’he de regular. Serà qüestió molt espinosa, però més ho serà si la cosa continua pel mateix camí. Espero anar esbrinant dels altres temes. No em preocupa massa si d’això en dieu extrema dreta. De la manera que estem amb el 155 a sobre, un governe’t a la Generalitat, a Madrid putejant tant com poden, els partits que es deien independentistes fent el vano al PSOE, tan sols espero que algú agafi les regnes fins a arribar a la independència, llavors entre tots ja veurem si som extrema dreta, extrema esquerra, o del mig.

L’Aliança Catalana de Sílvia Orriols s’oposa frontalment a la manera com es gestiona i tracta la immigració actualment, i diu que vol que aquest fenomen es reguli d’una manera racional i que es garanteixi la seva correcta inclusió en la nostra societat.

És això ser d’extrema dreta?

El PSC155 va donar (i dóna) tot el suport a la dissolució del Parlament de Catalunya, un Parlament constituït democràticament, i també va donar suport (i no ha rectificat) a la utilització de la violència policial per reprimir ciutadans pacífics que exercien el dret fonamental de votar en un referèndum d’autodeterminació. També va estar (i segueix estant) perfectament d’acord en que els repressaliats independentistes fossin (i siguin) jutjats i condemnats per la “justícia” de l’estat opressor.

Això no és ser d’extrema dreta?

Amb l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols no s’hi pot estar ni mínimament d’acord, no se’n pot parlar, i ni se la pot deixar parlar sense que et titllin de feixista.

Amb el PSC155 s’hi pot seure a taula, s’hi pot parlar i negociar, se’ls pot escoltar, se’ls pot fer difusió i fins i tot S’HI POT GOVERNAR, tal com fan JUNTS, ERC, i la CUP.

És tot això normal? O ens hem begut l’enteniment?

Qui és aquí l’autèntica extrema dreta practicant i qui són els que hi col·laboren?

El nombre de comentaris al editorial d’avui demostra amb escreix com de important és el tema exposat.
El Sr. Partal és lliure d’escriure en el diari que ha creat el tema que li sembla convenient, només faltaria.
La intolerància és nefasta vingui de on vingui.
Dit aixó, jo no havia sentit a parlar mai de la senyora Sílvia Orriols fins ara.
Penso que, com diuen d’altres persones primer s’hauria de aclarir els conceptes: DRETA, EXTREMA DRETA, FEIXISME, NACIONAL-SOCIALISME (NAZI), ESQUERRA, ESQUERRA RADICAL PROGRESSISME…… la llista és llarga. No és el mateix voler eliminar una ètnia (els jueus) i voler la supremacia d’una raça o sigui el NACIONAL SOCIALISME, que voler el poder utilitzant la religió, els diners, l’opressió, l’assanitat dels oposants com va fer en Franco i farien potser, si poguessis, d’altres , aixó és FEIXISME.
Pel que fa la immigració , he llegit un comentari que explicava com de bé ho havien fet a Alemanya que n’ha acollit molt més d’un milió. Però a Alemanya tenen no solament una gran capacitat d’organització sinó que tenen una cultura de rigorositat i eficàcia en el treball que no tenim nosaltres en gran part perquè l’ensenyament ha deixat molt que desitjar. Jo sempre em faig la reflexio següent: com volem controlar la immigració sinó es té ni controlat els empadronaments en els municipis??? I no parlo de Barcelona a on no se sap qui viu a on. Les adreces en els DNI moltes vegades no corresponen al lloc a on es viu………. Per resumir els països avançats proven de controlar la immigració, la tenen enregistrada i l’acompanyen en l’aprenentatge de la llengua i de la cultura i per tant tenen mitjans de refutar els indesitjables a vegades de manera indigna, desgraciadament, pero no sempre.
El racisme existeix a tot arreu, a casa nostre també i certament ser raciste és ser inhumà ……. Perquè cadascun de nosaltres és un estranger d’algú a qui no li agrade’m.

Benvolgut Vicent, heu encetat un debat i és evident que hi ha hagut molta resposta. Crec que entre tots ens devem aprofundir-lo més, amb més dades. No sé si el vostre objectiu ha estat provocar les reaccions diverses que he llegit. En tot cas, cal superar els nominalismes. Vaig seguir l’entrevista a la Sra. Orriols el dissabte al vespre a 8TV i m’han quedat molts dubtes: més enllà del binomi islamisme -immigració amb opinions maniquees que no sé si són extrapolables més enllà de Ripoll i que no comparteixo, temes com l’oficialitat exclusiva de la llengua catalana (manifest Koiné), els posicionaments anti homòfons, entre d’altres, em semblen perfectament defensables dins el nostra marc català d’alliberament. Quan se li va preguntar sobre com definiria Vox, va patinar fugint d’estudi. Un altre tema: reduir Feixisme i Extrema dreta a un mateix concepte, com he llegit en alguns comentaris, per a mi és una simplificació.
Gràcies Vicent per fer-nos pensar, inclús quan no estic d’acord amb algunes de les seves opinions.

La veritat és que de la Sílvia Orriols i el seu partit no en sé gairebé res.

Però he de dir que ja estic acostumat que es qualifiqui d’extrema dreta a qualsevol partit o persona que digui que s’ha de controlar la immigració, que la immigració il·legal no s’ha de tolerar (per això és il·legal, ha vingut saltant-se les lleis europees), o que s’ha d’exigir als immigrants que aprenguin la llengua del país.

Segons aquest criteri, la socialdemocràcia danesa és d’extrema dreta. Ja que s’ha proposat aturar la immigració il·legal, i fins i tot la legal. Com a mesura dissuasòria i anti-efecte crida, han aprovat que els sol·licitants d’asil els enviaran a Ruanda mentre esperen que es resolgui el seu cas. Ben diferent de la “progressia” d’aquí, que diu que se’ls ha d’anar a recollir al mar (ja hi compten els qui s’hi llancen), portar-los aquí (no a un lloc segur com Tunísia ni al lloc d’on hagin sortit), donar-los tarja sanitària, escola gratuïta i allotjament.

A les passades eleccions al Parlament, ERC i els seus mitjans comprats (com l’ARA) van llançar una forta campanya per penjar l’etiqueta d’extrema dreta catalana a qualsevol partit que plantegés que s’havia controlar la immigració, o que els demanés un mínim d’adaptació a la cultura d’aquí. Fins i tot la hi van penjar al Lluís Llach. En realitat, l’objectiu era impedir que creixés qualsevol partit que fes una defensa ferma, de veritat, de la nació catalana, i deixés en evidència la covardia i servilisme d’ERC. Aquesta estratègia els servia contra una bona part dels possibles competidors.

Amb aquests antecedents, lògicament miro amb suspicàcia qualsevol qualificació de “extrema dreta catalana”. Ara, l’opinió del Vicent Partal em mereix una gran consideració. Mentre no tingui temps d’informar-me directament sobre la Sílvia Orriols, dóno per bona l’opinió d’en Vicent.

Però fins i tot si és així, cal dir que no tota l’extrema dreta és igual. Perquè per exemple els de VOX (i també PP i Ciutadans) ignoren completament la història del país, la literatura del país, la història social i econòmica del país. És la ignorància dels qui no volen saber, és clar. El seu nivell d’ignorància i indigència intel·lectual és tal que fins i tot el candidat a la presidència de la Generalitat de les passades eleccions, preguntat pel pressupost de la Generalitat (30.000 milions) va dir que eren “27, 28 o 70 milions…sí, em sembla que són 27 milions”.

Almenys, cal suposar que la Sílvia Orriols coneix la història de Castella (que ens han obligat a estudiar com ahistòria d’Espanya), sabria dir escriptors castellans de diferents segles… Per tant, si és extrema dreta, és improbable que sigui una cosa tan impresentable i insolvent intel·lectualment com VOX.

M’agradaria que VilaWeb fes una anàlisi a fons dels partits catalans que són suposadament d’extrema dreta. No és prou que els mitjans tradicionals, subvencionats des de les institucions catalanes i espanyoles, diguin que aquests partits són d’extrema dreta. M’agradaria que VilaWeb investigués quin tipus de supremacisme defensen (defensar la llengua i cultura catalanes no és supremacisme). M’agradaria que VilaWeb indiqués quines minories odien (dir que la immigració sense suport institucional per ajudar a la seva integració no és odi). En definitiva, m’agradaria que el tema es tractés de forma objectiva i imparcial. Altrament, semblarà que VilaWeb fa també seguidisme del ‘mainstream’.

Parlar d’extrema dreta catalana és no entendres res d’aquest país. Son tòpics que es fan servir per servir-se del poble, no per servir-lo com Esquerres, Dretes, Liberals, Centre, Socialisme, Comunisme, etc. quan sabem que els qui s’han posat aquestes samarretes han fet just el contrari del que deien. Son els rètols que es pengen en un negoci, perque els partits polítics son un negoci, i la ideologia el producte que venen pels incauts que la compren. No faran res del que diuen. Hi ha partit més de dretes que el Psoe que manté el Rei, l’Exèrcit, la repressió i l’espoli contra Catalunya, el franquisme disfressat i els seus tribunals? I així podríem continuar amb els altres. Tornant a Aliança Catalana, comparar-la amb partits xenòfobs, racistes, nazis que volen imposar-se sobre altres pobles i cultures per la força en ares d’una suposada superioritat racial, nacional i lingüística és fer-los el joc, a ells, anticatalans tots. Aliança Catalana no vol imposar res, vol defensar una nació en perill d’extinció i en té tot el dret, i tots en tenim el deure. Aquesta és la gran diferència. Que no sabem com estan reaccionant els estats davant el paorós problema de la immigració? I tenen la força d’un estat! A Catalunya el bonisme serà letal, l’ensorrarà per sempre, aquells que no estan amb Catalunya estan contra Catalunya. Defensem-la de tots ells i que la prudència no ens faci traïdors com va dir Jordi Carbonell.

Aquest assumpte, més que l’abstenció/vot nul ha estat el veritable terratrèmol d’aquestes municipals.

Tothom en parla d’ella però ningú parla amb ella, i si la conviden, com a 8TV, li acaben fent un tercer grau on gairebé no la deixen ni parlar.

Després hi ha el noi aquell, batlle de La Masó (em penso que en som molts que en desconeixiem l’existència d’aquest poblet de 250 habitants) que es veu que també, com la Orriols, és un dels Genets de l’Apocalipsi.
Fins al punt que TV3 hi va anar esperant de trobar tot el poble guarnit amb esvàstiques i tot de jueus penjant dels arbres… i es veu que només hi van trobar un poble normal i corrent de gent treballadora. Ep, i tot i que se’ls hi va oferir, no van voler parlar amb el nou batlle no fos cas que els espatlles el … no-relat; batlle que deu tenir banyes, cua i trident segurament.
Orriols, AC, La Masó, FNC.
Es veu que no hi ha res més feixista, nazi, extremista, racista… que aquesta gent. I sap què, senyor Partal; n’estem fins al capdamunt de manipulacions, i el tracte que reben no fa res més que generar simpaties envers ells.

Ja he tingut agres discussions per aquest tema amb gent que mai hauria imaginat que arribaria a aquest deliri d’akelarre en contra d’aquesta gent.
Esteu perdent l’oremus i desbarrant tots plegats, de debò.

Parleu-ne amb ells i que s’expliquin. Entrevisteu-los i pregunteu-los per tot, també pels temes més espinosos, és clar. Hi ha coses inquietants, com ara felicitar Le Pen o Meloni, Salvini… si realment és així. Que s’expliquin. Això és el que pertoca si hom es declara demòcrata.

Per altra banda, caldria arribar a un consens, que em temo impossible, sobre què és extrema dreta, esquerra, dreta, racisme, feixisme…

Per a mi és extremíssima dreta ultraespanyola tots els partits madrilenys, de Podemos a Vox.

De Podemos a Vox van en contra de la llibertat dels catalans, de Podemos a Vox van en contra del català, de Vox a Podemos van en contra del nostre benestar, economia, cultuea, infraestructures. Els fets són els que són i canten.

Esquerres és el que fa ERC? O la CUP? PSOE i Podemos??? XD Au va, ja en fa d’anys que ens afaitem.

Dretes, d’això sí que n’hi ha. TOTS els partits estan al servei del seu amo: elnpoder econòmic, que és qui mana i el que els té ateapats amb els seus deutes de partit. A TOTS.

Tema immigració, Islam, delinqüència, integració dels nouvinguts, habitatge, pèrdua implavable de poder adquisitiu… Aquí cal un veritable debat i buscar solucions per què la percepció de cada vegada més ciutadans és que són temes que els partits de sempre no encaren, ni saben com encarar. Sempre van xutant la pilota endavant. I la pilota ja està punxada i destrossada. I molts percebem als carrers que se’ns està anant tot de mare.

Als qui ens preocupen aquests temes som extremistes de dretes?
Doncs vostès sabran, que són tan donats a penjar etiquetes.

Per altra banda, aleshores com caldria titllar a tots els que estan generant un terrabastall per una regidora de Ripoll i un batlle de La Masó??? Un batibull impossible entre la Gestapo, la Stasi, el KGB, els invasors de cossos, Goebbels, Hitler i Stalin… aquesta és la impressió que em donen tots aquells que ja els hi neguen fins i tot el dret a parlar.

“Els feixistes del futur es diran a si mateixos antifeixistes”

Doncs seriem aquí.

Podem parlar-ne sense tabús, ni dogmes?

Salut!
//*//

Molt interessant el debat obert amb aquesta editorial i, potser seria convenient, continuar-lo i aprofundir-lo per poder clarificar molts conceptes que han aparegut.
En aquest sentit seria interessant conèixer l’opinió d’en Vicent Partal sobre les línies obertes en aquest debat i al mateix temps m’agradaria obrir una línia que no m’ha semblat que aparegués.
Des del més profund sentiment d’esquerra radical i de lluita independentista, considero que és important obrir aquesta nova línia de reflexió:
Dir “Catalunya pel catalans”, que pot semblar un concepte simple i populista, no té el mateix significat si és diu des d’un país independent i sobirà (que en aquest cas si que es podria considerar un lema xenòfob) o des d’un país colonitzat i ocupat, en que el país colonitzador ha utilitzat i utilitza la immigració per diluir la identitat pròpia, el costums i tradicions del país ocupat.
El Sr. Rato ja va dir fa molts anys, quan era ministre, “os invadiremos con la immigración sudamericana y haremos desaparecer el catalan” i sembla que aquesta planificació l’estan duent a terme de forma constant i sense aturador.
I en Maquiavel al “Príncep” ja va dir que una forma de mantenir el domini sobre els estats conquerits, que vivien en llibertat amb les seves pròpies lleis, era o arruïnar-los o anar a viure personalment a ells, o sigui colonitzar-los.
Per tant, a Catalunya/Països catalans com a país ocupat i colonitzat pels espanyol/castellans, dir “Catalunya pels catalans” és un crit de lluita i de resistència contra aquesta ocupació i no hauria de ser considerat d’extrema dreta, sinó plenament reivindicatiu, amb un significat molt més complex que el que se li dona.
I també s’hauria de valorar que aquells que consideren aquest crit com d’extrema dreta o racista, potser no estan correctament alineats en la lluita independentista i fan el joc a l’ocupació espanyola.
Valdria la pena fer un reflexió profunda sobre aquesta qüestió.
Josep Manel Ximenis

Avui, per circumstàncies no volgudes, faig el meu comentari massa tard. Es pot ser independentista i ser d’extrema dreta, l’una cosa no té res a veure amb l’altra?. En el cas català no estic tan segur. Pensem en tots els períodes històrics en que l’estat espanyol, en forma de monarquia o de república, ens ha tingut subjugats. Fins hi tot en l’època austriacista i no diguem la monarquia borbònica, la dictadura de Primo de Rivera, el lerrouxisme i la CEDA -2a república-, el franquisme, la transició que no va ser res mes que un salconduit pels franquistes i la constitució espanyola del 78, el tauler de joc per continuar en el poder els mateixos que van guanyar la guerra del 36 i que venien de molts anys enrere. En tot això hi ha un fil conductor, una manera de viure i de conviure que en podem dir dreta extrema i que a les espanyes ha prosperat sempre. Els catalans no som millor que ningú, però som diferents. En el nostre país hi ha partits de dreta, que durant molts anys va representar CDC i UDC, però aquest espai, essent la dreta claríssimament, mai va ser ranci, homòfob, antiimmigració, militarista, ni nacional-catòlic, etc. I això és així perquè som una terra de pas i la immigració i estar obert a noves cultures forma part de la nostra genètica i perquè hem patit com ningú la gallardia -aquesta si nacional-catòlica- de la nació castellana. El fenomen de l’extrema dreta catalanista crec que és més que res una fantasia. El cas de Ripoll ens ha sorprès però crec que cal analitzar-lo des d’una perspectiva diferent, que em costa molt de veure però que segurament té molts ingredients locals, de barriada. No sé si m’he sabut explicar.

Estic al·lucinant com tants subscriptors negant que l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols sigui un partit d’extrema dreta. Que hagi tingut èxit per la incapacitat de la resta de partits d’afrontar problemes complexos com la immigració i la delinqüència, no vol dir que no sigui d’extrema dreta. Totes les seves propostes coincideixes amb les de Vox, Le Pen i Salvini. Si aquests tampoc són d’extrema dreta, no sé què serà extrema dreta per aquests subscriptors (potser qui vulgui posar la cambra de gas els immigrants?). Es pot criticar el bonisme i els discursos políticament correctes de molts partits sense maquillar Aliança Catalana.

Aquests últims dies diverses persones hem viatjat en diferents comunitats del sur d’Espanya i ens a sorprès no trobar nou vinguts o molt pocs, potser això és el que hauríem de reflexionar, benvinguts tots però perquè majoritariament a Catalunya . La Silvia Orriols jo crec que ha volgut posar el problema damunt la taula abans que sigui massa tard , tots convivim en gent d’altres llocs, el problema està en que no s’ha plantejat mai la manca de recursos, habitatge, escola i que aquesta massificació fa més difícil que es puguin integrar al nostre país.

No tinc cap obligació d’explicar-li la diferència entre un demòcrata i un feixista o d’extrema dreta . Com no tinc per què explicar-li que un arròs a banda no és una paella valenciana , tot i que tenen coses en comú : l’arròs i l’estri dit paella . Que Aliança Catalana tingui en comú amb l’extrema dreta
estar contra l’emigració no la fa ser d’extrema dreta, de la mateixa forma que una dona no és un home i un home no és una dona , i tots dos són persones .
Li posaré un exemple : imagine’s que vostè, que és un demòcrata es troba amb mi ( d’extrema dreta ) al carrer. Vostè dirà que com el carrer i la ciutat és un lloc públic i comú, que hem de compartir, hem de pactar , hem d’arribar a un acord per tal que tots tinguem els mateixos drets i deures . Llavors jo, que sóc ultradretà li diré que no , que entre vostè i jo mano jo , que no pactaré res , i que vostè ha de fer la meva voluntat i la dels meus , que dels mateixos drets re de re . I que jo i els meus estem disposats a recórrer a la violència per tal d’implantar la nostra voluntat.