07.08.2019 - 15:11
|
Actualització: 07.08.2019 - 18:07
La Lliga Democràtica s’ha constituït avui davant notari com a partit polític, amb la politòloga Astrid Barrio com a presidenta. Ho expliquen en un comunicat en què detallen que José Nicolás de Salas, que va ser diputat de CiU al congrés espanyol de 1986 a 1993, en serà el vice-president. Josep Ramon Bosch, ex-president de Societat Civil Catalana (SCC), n’ocuparà la secretaria general. És una executiva provisional que completen Aitor Egea, com a secretari d’organització, i Aleix Miró, com a secretari de finances.
La Lliga s’ha gestat al voltant de la candidatura a la batllia de Barcelona de l’ex-primer ministre francès Manuel Valls, si bé ell no s’hi ha implicat directament. Diuen que recullen ‘diferents sensibilitats i procedències diverses’ del catalanisme no independentista. És per això que suma veus des de l’extinta CiU fins al PP català ‘vinculades pel convenciment que només des del respecte a l’estat de dret és possible el progrés i el manteniment de la cohesió social’.
Els promotors del partit creuen que cal oferir ‘una opció política catalanista sense complexos’ als votants ‘descontents, desconcertats i desil·lusionats amb els estèrils del procés independentista’. Per això, reivindiquen ‘el diàleg, el pactisme i el bon govern’, a més del respecte a la constitució espanyola. Tanmateix, Bosch és conegut pels seus vincles amb la ultradreta. De fet, és el fundador del col·lectiu ultra Somatemps.
El 2015, Bosch va ser encausat pels atacs contra personalitats catalanes amb un perfil de Facebook fals, un escàndol que el va obligar a dimitir. Per defensar-se en el judici, va triar l’advocat José María Fuster-Fabra, vinculat a la ultradreta. La causa es va arxivar perquè el jutjat va considerar que havia prescrit. Bosch també va denunciar que havia estat víctima d’un suposat espionatge dels Mossos d’Esquadra, fet que va ser desmentit.
Rere les passes d’Unió
El darrer intent de recollir el catalanisme ‘moderat’ el va fer Unió Democràtica a les eleccions al parlament del 2015, quan va obtenir prop de 100.000 vots, amb Ramon Espadaler de cap de llista, però no va entrar a la cambra. Josep Antoni Duran i Lleida ho va tornar a provar a les eleccions espanyoles del 20 de desembre del mateix any, però amb 63.000 vots no va obtenir representació al congrés espanyol.
D’aleshores ençà, tots els intents posteriors de donar cos a aquest espai polític catalanista moderat han fracassat. Units per Avançar, nascut de les cendres d’Unió i encapçalat per Espadaler, va acabar pactant amb el PSC. I Lliures, impulsat per Antoni Fernández Teixidó, no va ser capaç de pactar amb la formació de Manuel Valls.
